Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "plata" dins totes les àrees temàtiques

cerverina

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cerverina, n f
ca cervellina, n f sin. compl.
ca cigala, n f sin. compl.
ca sargantana, n f sin. compl.
ca cigala cerverina, n f alt. sin.
ca cigales, n f pl alt. sin.
ca escabiosa, n f alt. sin.
ca pinyes de plata, n f pl alt. sin.
ca pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca xicoira borda, n f alt. sin.
ca escabaiosa, n f var. ling.
ca xicòria borda, n f var. ling.
nc Catananche caerulea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

citís de Montalegre

<Ciències de la vida>

ca citís de Montalegre, n m
ca citís platejat, n m alt. sin.
ca ginestera, n f alt. sin.
ca herba de la bajoqueta, n f alt. sin.
ca herba de la plata, n f alt. sin.
ca herba de plata, n f alt. sin.
ca platejada, n f alt. sin.
ca citis platejat, n m var. ling.
ca citisso de Montalegre, n m var. ling.
nc Argyrolobium zanonii (Turra) P.W. Ball
nc Cytisus argenteus L. sin. compl.
nc Argyrolobium argenteum auct. var. ling.
nc Argyrolobium linnaeanum Walp. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

citís de Montalegre

<Botànica>

ca citís de Montalegre, n m
ca citís platejat, n m alt. sin.
ca ginestera, n f alt. sin.
ca herba de la bajoqueta, n f alt. sin.
ca herba de la plata, n f alt. sin.
ca herba de plata, n f alt. sin.
ca platejada, n f alt. sin.
ca citis platejat, n m var. ling.
ca citisso de Montalegre, n m var. ling.
nc Argyrolobium zanonii (Turra) P.W. Ball
nc Cytisus argenteus L. sin. compl.
nc Argyrolobium argenteum auct. var. ling.
nc Argyrolobium linnaeanum Walp. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

clorargirita

<Ciències de la Terra > Mineralogia>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca clorargirita, n f
ca clorur d'argent, n m
ca argent corni, n m sin. compl.
ca cerargirita, n f sin. compl.
es plata córnea
fr argent corné
fr cérargyrite
fr chlorure d'argent
fr kérargyrite
en cerargyrite
for AgCl

<Ciències de la Terra > Mineralogia>

Definició

Mineral que cristal·litza en el sistema regular formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera.

Nota

La denominació argent corni és obsoleta.

cobert de plata

<Bricolatge > Ferreteria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cobert de plata, n m
es cubierto de plata

<Bricolatge > Ferreteria>

con de plata

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca con de plata, n m
es cono de plata
fr cône d'argent
en silver cone

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

cuaespinós emplomallat

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca cuaespinós emplomallat, n m
es tijeral copetón
fr synallaxe de la Plata
en tufted tit-spinetail
de Haubenmeisenschlüpfer
nc Leptasthenura platensis

<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>

cuaespinós emplomallat

<Zoologia > Ocells>

ca cuaespinós emplomallat, n m
es tijeral copetón
fr synallaxe de la Plata
en tufted tit-spinetail
de Haubenmeisenschlüpfer
nc Leptasthenura platensis

<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>

cullereta de plata

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca cullereta de plata, n f

<Festes de Menorca > Elements materials > Altres elements>

Definició

Cullera petita de plata amb què s'obsequia els cavallers que participen en els jaleos i els que guanyen alguna prova en els Jocs des Pla.

dauradella

<Botànica>

ca dauradella, n f
ca herba daurada, n f sin. compl.
ca cèterac, n m/f alt. sin.
ca corbelleta, n f alt. sin.
ca dauradeta, n f alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falguerina, n f alt. sin.
ca falzia de mur, n f alt. sin.
ca herba dauradella, n f alt. sin.
ca herba dauradeta, n f alt. sin.
ca herba de la febre, n f alt. sin.
ca herba de la plata, n f alt. sin.
ca herba de la sang, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de paret, n f alt. sin.
ca herba de sang, n f alt. sin.
ca herba la plata, n f alt. sin.
ca herba melsera, n f alt. sin.
ca herba pigotera, n f alt. sin.
ca herba pigotosa, n f alt. sin.
ca herba platereta, n f alt. sin.
ca herba rovellada, n f alt. sin.
ca herba sanguinària, n f alt. sin.
ca herbeta daurada, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca melsera, n f alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca paredades, n f pl alt. sin.
ca peixets, n m pl alt. sin.
ca pigotosa, n f alt. sin.
ca platereta, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca serpeta, n f alt. sin.
ca auladella, n f var. ling.
ca auradella, n f var. ling.
ca aurellina, n f var. ling.
ca ceterac, n m/f var. ling.
ca dorada, n f var. ling.
ca doradella, n f var. ling.
ca doradilla, n f var. ling.
ca doraella, n f var. ling.
ca endauradella, n f var. ling.
ca falsija de mur, n f var. ling.
ca herba auradella, n f var. ling.
ca herba dorà, n f var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca herba doradilla, n f var. ling.
ca herba doraeta, n f var. ling.
ca herbeta dorà, n f var. ling.
ca herbeta dorada, n f var. ling.
ca herbeta doraeta, n f var. ling.
ca melfera, n f var. ling.
ca neuradella, n f var. ling.
ca nurella, n f var. ling.
ca oradilla, n f var. ling.
ca oredella, n f var. ling.
ca oredilla, n f var. ling.
ca orellina, n f var. ling.
ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
ca uradella, n f var. ling.
ca uradilla, n f var. ling.
ca uredella, n f var. ling.
nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
nc Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>