Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "plegament" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca goma d'enganxar, n f
- es pegamento, n m
- fr colle, n f
- pt cola, n f
- en glue, n
<Grans Magatzems > Seccions > Llibreria i papereria>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca il·legalment, adv
- es ilegalmente
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El jutge ha ordenat l'enderrocament del pont perquè es va construir il·legalment.
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca inundació, n f
- ca negament, n m sin. compl.
- es anegamiento
- es inundación
- en flood
- en flooding
<Hidrologia subterrània>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca legalment, adv
- ca per llei, adv sin. compl.
- es legalmente
- es por ley
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Legalment no et poden rescindir el contracte sense compensar-te amb una indemnització.
Ex.: Per llei et corresponen trenta-tres dies de sou per any treballat quan t'acomiaden.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llevamà, n m
- ca boixac de camp, n m sin. compl.
- ca boixac, n m alt. sin.
- ca boixacs, n m pl alt. sin.
- ca bojac, n m alt. sin.
- ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
- ca calèndula, n f alt. sin.
- ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
- ca cerdans, n m pl alt. sin.
- ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
- ca fartabous, n m alt. sin.
- ca flor d'albat, n f alt. sin.
- ca flor de jaumet, n f alt. sin.
- ca gaites, n f pl alt. sin.
- ca galdiró, n m alt. sin.
- ca galdiró de camp, n m alt. sin.
- ca galdirons, n m pl alt. sin.
- ca garronada, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
- ca goigs, n m pl alt. sin.
- ca goigs bords, n m pl alt. sin.
- ca goja, n f alt. sin.
- ca goja borda, n f alt. sin.
- ca gojats, n m pl alt. sin.
- ca groguet bord, n m alt. sin.
- ca groguet de camp, n m alt. sin.
- ca groguets, n m pl alt. sin.
- ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de panet, n f alt. sin.
- ca herba del podador, n f alt. sin.
- ca herbeta de foc, n f alt. sin.
- ca inflabou, n m alt. sin.
- ca inflabous, n m alt. sin.
- ca jaumets, n m pl alt. sin.
- ca llevagat, n m alt. sin.
- ca llevagats, n m alt. sin.
- ca llevamà bord, n m alt. sin.
- ca llevamà de camp, n m alt. sin.
- ca llevamal, n m alt. sin.
- ca llevamans, n m pl alt. sin.
- ca lligamà, n m alt. sin.
- ca lligamans, n m pl alt. sin.
- ca pet de frare, n m alt. sin.
- ca plegamans, n m alt. sin.
- ca unflabous, n m alt. sin.
- ca ungla, n f alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca ungleta de gat, n f alt. sin.
- ca gata-rabiosa, n f var. ling.
- ca lleva mans, n m pl var. ling.
- nc Calendula arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llevamà, n m
- ca boixac de camp, n m sin. compl.
- ca boixac, n m alt. sin.
- ca boixacs, n m pl alt. sin.
- ca bojac, n m alt. sin.
- ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
- ca calèndula, n f alt. sin.
- ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
- ca cerdans, n m pl alt. sin.
- ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
- ca fartabous, n m alt. sin.
- ca flor d'albat, n f alt. sin.
- ca flor de jaumet, n f alt. sin.
- ca gaites, n f pl alt. sin.
- ca galdiró, n m alt. sin.
- ca galdiró de camp, n m alt. sin.
- ca galdirons, n m pl alt. sin.
- ca garronada, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
- ca goigs, n m pl alt. sin.
- ca goigs bords, n m pl alt. sin.
- ca goja, n f alt. sin.
- ca goja borda, n f alt. sin.
- ca gojats, n m pl alt. sin.
- ca groguet bord, n m alt. sin.
- ca groguet de camp, n m alt. sin.
- ca groguets, n m pl alt. sin.
- ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de panet, n f alt. sin.
- ca herba del podador, n f alt. sin.
- ca herbeta de foc, n f alt. sin.
- ca inflabou, n m alt. sin.
- ca inflabous, n m alt. sin.
- ca jaumets, n m pl alt. sin.
- ca llevagat, n m alt. sin.
- ca llevagats, n m alt. sin.
- ca llevamà bord, n m alt. sin.
- ca llevamà de camp, n m alt. sin.
- ca llevamal, n m alt. sin.
- ca llevamans, n m pl alt. sin.
- ca lligamà, n m alt. sin.
- ca lligamans, n m pl alt. sin.
- ca pet de frare, n m alt. sin.
- ca plegamans, n m alt. sin.
- ca unflabous, n m alt. sin.
- ca ungla, n f alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca ungleta de gat, n f alt. sin.
- ca gata-rabiosa, n f var. ling.
- ca lleva mans, n m pl var. ling.
- nc Calendula arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
<Ciències de la vida > Genètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca lligament, n m
- es ligamiento
- fr liaison
- en linkage
<Ciències de la vida > Genètica>
Definició
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>
- ca lligament, n m
- es ligamento
- fr engagement
- en bind
- en engagement
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
Definició
<Ciències de la salut > Estructura i funció del cos humà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Estructura i funció del cos humà [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2012. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/196/196261_TU_Estructura_i_Funci___del_Cos_Hum___2.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca lligament, n m
- es ligamento, n m
- en ligament, n
<Estructura i funció del cos humà>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca lligament, n m
- es ligamiento
- fr linkage
- en linkage
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>
Definició
Nota
- El lligament pot ser causa temporal d'associació entre caràcters.