Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "plet" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI n-tupla, n-pla, n-tuple, n-upla, n-uple, n-uplet, tupla, tuple, upla, uple o uplet?
- es (n-tupla) n-pla, n f
- es (n-tupla) n-tupla, n f
- es (n-tupla) n-tuplo, n m
- es (n-tupla, tupla) tupla, n f
- fr (n-tupla) n-uple, n m
- fr (n-tupla, tupla) n-uplet, n m
- fr (tupla) nuplet, n m
- fr (tupla) uplet, n m
- it (n-tupla) n-pla, n f
- it (n-tupla) n-upla, n f
- it (n-tupla, tupla) tupla, n f
- en (n-tupla) n-tuple, n
- en (n-tupla, tupla) tuple, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>
Definició
- Una n-tupla, o el sinònim complementari n-pla (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és, en l'àmbit de les matemàtiques, un conjunt de n elements disposats ordenadament que admet repeticions.
. Els equivalents castellans són n-pla, n-tupla, n-tuplo i tupla; els francesos, n-uple i n-uplet; els italians, n-pla, n-upla i tupla, i els anglesos, n-tuple i tuple.
- Una tupla (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és, en l'àmbit de la informàtica, un conjunt de valors associats als atributs d'una relació en una base de dades relacional.
. L'equivalent castellà és tupla; els francesos, n-uplet, nuplet i uplet; l'italià, tupla, i l'anglès, tuple.
Totes tres formes són adaptacions gràfiques del nom anglès tuple, creat per truncament de la part final de paraules com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements, respectivament).
Els motius de la tria de n-tupla i tupla són els següents:
(1) Són les grafies més esteses.
(2) Tenen el suport de la majoria d'especialistes.
(3) Se solen utilitzar com a noms femenins, cosa que justifica la a final (no etimològica) com a terminació habitual del femení. Aquesta terminació és possible perquè s'ha perdut la consciència de referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc. que han originat el terme.
(4) En els dialectes occidentals la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final, tant en posició àtona (n-tupla i tupla) com en posició tònica (n-pla).
(5) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i l'italià, també es documenten les formes amb a final.
Pel que fa a n-pla, forma complementària en l'àmbit de les matemàtiques i amb l'aval d'especialistes de l'àmbit, és una reducció de la forma n-tupla.
En canvi, *n-tuple, *n-uple, *tuple i *uple (amb la terminació que correspondria perquè l'origen és duple, quíntuple, sèxtuple, etc.) s'han desestimat perquè no tenen ús.
També és aquest el cas de les formes *n-upla - *upla i *n-uplet - *uplet, documentades només en algunes fonts i amb solucions anàlogues en altres llengües.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de n-tuple i tuple al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, De tuple a tupla, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/185/).
<Matemàtiques>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI n-tupla, n-pla, n-tuple, n-upla, n-uple, n-uplet, tupla, tuple, upla, uple o uplet?
- es (n-tupla) n-pla, n f
- es (n-tupla) n-tupla, n f
- es (n-tupla) n-tuplo, n m
- es (n-tupla, tupla) tupla, n f
- fr (n-tupla) n-uple, n m
- fr (n-tupla, tupla) n-uplet, n m
- fr (tupla) nuplet, n m
- fr (tupla) uplet, n m
- it (n-tupla) n-pla, n f
- it (n-tupla) n-upla, n f
- it (n-tupla, tupla) tupla, n f
- en (n-tupla) n-tuple, n
- en (n-tupla, tupla) tuple, n
<Matemàtiques>
Definició
- Una n-tupla, o el sinònim complementari n-pla (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és, en l'àmbit de les matemàtiques, un conjunt de n elements disposats ordenadament que admet repeticions.
. Els equivalents castellans són n-pla, n-tupla, n-tuplo i tupla; els francesos, n-uple i n-uplet; els italians, n-pla, n-upla i tupla, i els anglesos, n-tuple i tuple.
- Una tupla (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és, en l'àmbit de la informàtica, un conjunt de valors associats als atributs d'una relació en una base de dades relacional.
. L'equivalent castellà és tupla; els francesos, n-uplet, nuplet i uplet; l'italià, tupla, i l'anglès, tuple.
Totes tres formes són adaptacions gràfiques del nom anglès tuple, creat per truncament de la part final de paraules com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements, respectivament).
Els motius de la tria de n-tupla i tupla són els següents:
(1) Són les grafies més esteses.
(2) Tenen el suport de la majoria d'especialistes.
(3) Se solen utilitzar com a noms femenins, cosa que justifica la a final (no etimològica) com a terminació habitual del femení. Aquesta terminació és possible perquè s'ha perdut la consciència de referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc. que han originat el terme.
(4) En els dialectes occidentals la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final, tant en posició àtona (n-tupla i tupla) com en posició tònica (n-pla).
(5) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i l'italià, també es documenten les formes amb a final.
Pel que fa a n-pla, forma complementària en l'àmbit de les matemàtiques i amb l'aval d'especialistes de l'àmbit, és una reducció de la forma n-tupla.
En canvi, *n-tuple, *n-uple, *tuple i *uple (amb la terminació que correspondria perquè l'origen és duple, quíntuple, sèxtuple, etc.) s'han desestimat perquè no tenen ús.
També és aquest el cas de les formes *n-upla - *upla i *n-uplet - *uplet, documentades només en algunes fonts i amb solucions anàlogues en altres llengües.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de n-tuple i tuple al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, De tuple a tupla, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/185/).
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca ànec cuallarg, n m
- es ánade rabudo norteño
- fr canard pilet
- en Northern pintail
- de Spießente
- nc Anas acuta
<00 Fitxa il·lustrada>, <03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca ànec cuallarg, n m
- es ánade rabudo norteño
- fr canard pilet
- en Northern pintail
- de Spießente
- nc Anas acuta
<00 Fitxa il·lustrada>, <03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>
<Botànica > Palinologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joan Martín, M. Antònia Julià i Carles Riera, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN, Joan; JULIÀ, Maria Antònia; RIERA, Carles. Diccionari de palinologia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. 79 p.; 21 cm. (Miscel·lània Terminològica; 3) ISBN 84-95817-02-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alet -a, adj
<Palinologia>
Definició
Nota
- Forma errònia i molt estesa creada per Erdtman (1943) a partir del prefix d'origen llatí a- 'no' i del participi del verb LAETOR 'alegrar-se', 'estar content', pres erròniament en lloc del participi del verb LAEDO 'ferir'.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amarant, n m
- ca amarant (flor), n m sin. compl.
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blets, n m pl alt. sin.
- ca marxant, n m alt. sin.
- nc Amaranthus L.
<Botànica > amarantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amarant, n m
- ca amarant (flor), n m sin. compl.
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blets, n m pl alt. sin.
- ca marxant, n m alt. sin.
- nc Amaranthus L.
<Botànica > amarantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amarant blanc, n m
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet alt, n m alt. sin.
- ca blet blanc, n m alt. sin.
- ca bled, n m var. ling.
- nc Amaranthus albus L.
<Botànica > amarantàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amarant blanc, n m
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet alt, n m alt. sin.
- ca blet blanc, n m alt. sin.
- ca bled, n m var. ling.
- nc Amaranthus albus L.
<Botànica > amarantàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amarant blitoide, n m
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet menut, n m alt. sin.
- ca blet roig, n m alt. sin.
- ca blet terrer, n m alt. sin.
- ca blets, n m pl alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca moc de pavo, n m var. ling.
- nc Amaranthus blitoides S. Watson
<Botànica > amarantàcies>
