Cercaterm

Nota

• Àmbit: Inespecífic
• Existeix una pluralitat de parts quan en una relació jurídica o en un negoci jurídic intervenen diverses parts, més de dues. En l'àmbit processal, on regeix el principi de dualitat de parts -referit a l'existència de posicions en el procés, una part actora i una de demandada o denunciada-, es parla de pluralitat de parts quan dins d'aquestes dues posicions es poden trobar diverses persones que participen en el procés.
  Les institucions processals que generen un supòsit de pluralitat de parts són el litisconsorci i la intervenció processal. Així, la pluralitat de parts es produeix des de la demanda, en què apareixen múltiples subjectes com a demandants o demandats -en el cas del litisconsorci-; o s'incorpora un tercer, aliè a la demanda i al procés, habitualment en un moment posterior a l'inicial -en el cas de la intervenció processal.
  En aquest sentit, en el litisconsorci poden comparèixer en un judici diverses persones, com a demandants o demandats, quan les accions que s'exerciten provenen d'un mateix títol o causa. I quan, per raó de l'objecte del judici, la tutela jurisdiccional sol·licitada només es pugui fer efectiva davant de diversos subjectes considerats conjuntament, tots han de ser demandats com a litisconsorts, tret que la llei disposi expressament una altra cosa.
  Un litisconsorci pot ser voluntari si té l'origen en la decisió de les parts. En aquest cas es pot tractar d'una acumulació de pretensions o accions provinents de diverses persones que s'exerceixen contra un subjecte o accions d'un subjecte que s'exerceixen contra diverses persones.
  En canvi, es parla de litisconsorci necessari si és imposat per la llei. El fonament d'aquest litisconsorci és el dret material, l'existència de relacions juridicomaterials plurisubjectives. El dret material s'ha de fer valer per o contra diversos subjectes i la sentència pot afectar diversos subjectes.
  Es pot donar el cas que mentre estigui pendent un procés s'accepti una part demandant o demandada que acrediti tenir interès directe i legítim en el resultat del plet. En concret, qualsevol persona consumidora o usuària pot intervenir en els processos instats per les entitats legalment reconegudes per a la defensa dels interessos.
  La sol·licitud d'intervenció no suspèn el curs del procediment i aquesta es resol per mitjà d'interlocutòria en el transcurs de deu dies després de l'audiència prèvia de les parts. Una vegada admesa la intervenció, no es retrotreuen les actuacions, i l'intervinent es considera part en el procés a tots els efectes; i pot defensar les pretensions formulades pel litisconsorci o per ell mateix, si té l'oportunitat processal, encara que el litisconsorci renunciï o s'aparti del consentiment per a qualsevol causa.
  La llei també permet al qui intervé que actuï en les al·legacions necessàries per a la seva defensa, en cas que no ho hagi pogut fer perquè aquesta correspon a moments anteriors a la seva admissió en el procés i, si escau, pot utilitzar els recursos pertinents contra les resolucions que consideri perjudicials per al seu interès.
  Aquesta intervenció també pot estar provocada quan la llei permeti que la part demandant cridi un tercer perquè intervingui en el procés sense la qualitat de part demandada. La sol·licitud de la intervenció s'ha de realitzar en la demanda, tret que la llei disposi expressament una altra cosa. Una vegada admesa l'entrada en el procés per part del tribunal, aquesta tindrà les mateixes facultats d'actuació que la llei concedeix a les parts.
  Quan la llei disposa aquesta crida s'ha de procedir de conformitat amb les regles següents:
  1. La part demandada sol·licita del tribunal que sigui notificada al tercer la litispendència del judici. La sol·licitud s'ha de presentar dins el termini atorgat per a contestar la demanda.
  2. El lletrat o lletrada de l'Administració de justícia ordena la interrupció del termini per a contestar la demanda en el termini de deu dies, i el tribunal resol per mitjà d'una interlocutòria.
  3. El termini concedit a la part demandada per a contestar la demanda comença a comptar una altra vegada amb la notificació a la part demandada de la desestimació de la seva petició o, si és estimada, amb el trasllat de l'escrit de la contestació presentat pel tercer i, en tot cas, quan expira el termini concedit a aquest darrer per a contestar la demanda.
  4. Si compareix el tercer i la part demandada considera que el seu lloc en el procés ha de ser ocupat per aquest tercer, es procedeix d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil.
  5. En cas que el tercer resulti absolt de la sentència, les costes es poden imposar al qui n'hagi demanat la intervenció.