Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pobre" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca advocat d'ofici | advocada d'ofici, n m, f
- ca advocat de pobres, n m sin. compl.
- es abogado de oficio
- es abogado de pobres
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- En les causes civils, tant la part demandant com la demandada han de sol·licitar la concessió del benefici de justícia gratuïta civil si volen que els defensi un advocat d'ofici. En les causes penals, només l'acusat pot tenir-ne, i n'hi ha prou que no hagi designat ell mateix un advocat.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca advocat de pobres, n m
- es abogado de pobres
<Història del dret>
Definició
Nota
-
La institució de l'advocat de pobres va néixer a l'edat mitjana i era una institució encarregada de l'assistència i la defensa gratuïta dels necessitats. Tant a l'època medieval com ja a la moderna, la societat pren consciència de l'elevada quantitat de persones sense recursos, però van ser els valors i principis del cristianisme tan arrelats a la societat els que van fer possible que es considerés necessari que s'havia d'ajudar aquestes persones i permetre que tinguessin dret a certes garanties judicials i a l'assessorament jurídic.
S'han trobat un gran volum de textos de l'edat mitjana que expliquen com van ser els inicis d'aquesta ajuda jurídica, que molt aviat va passar a ser obligatòria i, a més, aquesta necessitat es va fer més evident a mesura que es complicaven els processos judicials arran de la recepció del dret romà i canònic (utrumque ius, per indicar «un i altre dret»). Ambdós es van complementar i van ser inseparables l'un de l'altre cap al segle XII i durant la resta de l'època medieval i moderna de l'Imperi romà d'Occident.
La recepció del ius commune (dret romà justinià, dret canònic i dret feudal) va comportar la sofisticació dels processos judicials, i es va fer necessària una figura entesa en dret, que era el lletrat, a qui les persones es podien dirigir davant d'algun procés judicial per a demanar ajuda.
Davant d'aquesta situació i l'arrelament dels principis cristians a la societat, tal com ja s'ha esmentat, no es podia permetre que les persones amb menys recursos estiguessin excloses d'aquesta garantia, i això va donar lloc a la figura de «l'advocat de pobres», que era l'encarregat de l'assistència i la defensa judicials d'aquestes persones davant els tribunals. Ja al segle XVI aquesta institució va quedar regulada i els seus serveis van ser remunerats segons l'àmbit en què actuava (si es tractava d'un àmbit jurídic local o bé de tribunals superiors de justícia).
És important assenyalar que els Reis Catòlics van dedicar una atenció especial a tot l'àmbit de la justícia, pel fet que era una de les competències principals de la sobirania reial. Van regular aquesta figura i van incidir perquè l'assistència i defensa judicials fossin totalment gratuïtes per als necessitats, entre els quals destaquen els orfes o les viudes.
Però al segle XVIII aquesta figura va començar a entrar en decadència a causa de l'existència dels col·legis d'advocats, que foren els que van substituir aquesta institució i van instituir el torn anual d'ofici, que tenia les mateixes funcions que l'advocat de pobres. Els col·legis d'advocats s'acabaren institucionalitzant a l'època liberal i es van denominar «advocats d'ofici», tal com es coneixen en l'actualitat.
L'article 545.3 de la Llei orgànica del poder judicial estableix que l'advocat d'ofici «es designa a la persona que el sol·liciti i aquesta defensa té caràcter gratuït per a qui acrediti insuficiència de recursos econòmics per a litigar en els termes que disposa la llei», i protegeix amb aquesta figura les garanties en els processos.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- ca alís, n m alt. sin.
- ca alocs, n m pl alt. sin.
- ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
- ca barda, n f alt. sin.
- ca bardes, n f pl alt. sin.
- ca flor d'aloc, n f alt. sin.
- ca herba de la castedat, n f alt. sin.
- ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
- ca mata de riu, n f alt. sin.
- ca mataví, n m/f alt. sin.
- ca pebre bord, n m alt. sin.
- ca pebre de frare, n m alt. sin.
- ca pebreboner, n m alt. sin.
- ca salze ver, n m alt. sin.
- ca ximbles, n f pl alt. sin.
- ca agnocasto, n m var. ling.
- ca alòs, n m var. ling.
- ca ximbes, n f pl var. ling.
- nc Vitex agnus-castus L.
<Botànica > verbenàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- ca alís, n m alt. sin.
- ca alocs, n m pl alt. sin.
- ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
- ca barda, n f alt. sin.
- ca bardes, n f pl alt. sin.
- ca flor d'aloc, n f alt. sin.
- ca herba de la castedat, n f alt. sin.
- ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
- ca mata de riu, n f alt. sin.
- ca mataví, n m/f alt. sin.
- ca pebre bord, n m alt. sin.
- ca pebre de frare, n m alt. sin.
- ca pebreboner, n m alt. sin.
- ca salze ver, n m alt. sin.
- ca ximbles, n f pl alt. sin.
- ca agnocasto, n m var. ling.
- ca alòs, n m var. ling.
- ca ximbes, n f pl var. ling.
- nc Vitex agnus-castus L.
<Botànica > verbenàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca arbre de Sant Josep, n m sin. compl.
- ca herba de la castedat, n f sin. compl.
- ca herba de les xinxes, n f sin. compl.
- ca pebre bord, n m sin. compl.
- ca pebre de frare, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca pebroner, n m sin. compl.
- ca pebrononer, n m sin. compl.
- ca salze ver, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- es agnocasto, n m
- fr gattilier, n m
- en chastetree, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
Nota
- Les fulles i els fruits de l'aloc, en infusió, han estat emprats com a sedants, espasmolítics i anafrodisíacs, i típicament com a guaridors de ferides.
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca amalgama de coure, n f
- es amalgama de cobre
- fr amalgame de cuivre
- en copper amalgam
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anella de coure, n f
- es aro de cobre
- fr bague de cuivre
- en copper band
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Indústria bàsica i productes metàl·lics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca aram, n m
- es cobre
- fr cuivre
- en copper
<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aram, n m
- es cobre, n m
- fr cuivre, n m
- en copper, n
- de Kupfer, n n
<Enginyeria>
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aram, n m
- ca courim, n m
- es cobre
<Utillatge de cuina>
