Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pollam" dins totes les àrees temàtiques

escapçat

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca escapçat, n m
es trasmocho
fr têtard
en pollard

Definició

Arbre que té la capçada plana, escapçada.

esmotxar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca esmotxar, v tr
es desmochar
en pollard, to
en top, to

Definició

Tallar les branques d'un arbre des del tronc destruint l'estructura de la capçada, generalment abans de tallar-lo.

estirabec

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estirabec, n m
ca estirabecs, n m pl alt. sin.
ca pèsol caputxí, n m alt. sin.
ca pèsol mollar, n m alt. sin.
ca pèsol tirabec, n m alt. sin.
ca pèsols caputxins, n m pl alt. sin.
ca tirabec, n m alt. sin.
ca tirabecs, n m pl alt. sin.
nc Pisum sativum L. var. macrocarpon Ser.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

El DIEC2 recull les denominacions tirabec (i estirabec) per al "pèsol d'una varietat de llegum allargassada i alada, que es menja tendre i amb tavella".

estirabec

<Botànica>

ca estirabec, n m
ca estirabecs, n m pl alt. sin.
ca pèsol caputxí, n m alt. sin.
ca pèsol mollar, n m alt. sin.
ca pèsol tirabec, n m alt. sin.
ca pèsols caputxins, n m pl alt. sin.
ca tirabec, n m alt. sin.
ca tirabecs, n m pl alt. sin.
nc Pisum sativum L. var. macrocarpon Ser.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

El DIEC2 recull les denominacions tirabec (i estirabec) per al "pèsol d'una varietat de llegum allargassada i alada, que es menja tendre i amb tavella".

ful

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ful
ca fula sin. compl.
ca fulani sin. compl.
ca fulbe sin. compl.
ca fulfulde sin. compl.
ca futa-jalon sin. compl.
ca pël sin. compl.
ca peul sin. compl.
ca pulaar sin. compl.
cod fulfulde
cod pulaar
ar فول
cy Ful
cy Fula sin. compl.
cy Fulani sin. compl.
cy Fulbe sin. compl.
cy Fulfulde sin. compl.
cy Futa-jalon sin. compl.
cy Pël sin. compl.
cy Peul sin. compl.
cy Pulaar sin. compl.
de Ful
de Fula sin. compl.
de Fulani sin. compl.
de Fulbe sin. compl.
de Fulfulde sin. compl.
de Futa-Jalon sin. compl.
de Pël sin. compl.
de Peul sin. compl.
de Pulaar sin. compl.
en Fula
en Fulani sin. compl.
en Fulbe sin. compl.
en Fulfulde sin. compl.
en Futa-Jalon sin. compl.
en Pël sin. compl.
en Peul sin. compl.
en Pulaar sin. compl.
es fulaní
es fula sin. compl.
es fulani sin. compl.
es fulbe sin. compl.
es fulfulde sin. compl.
es futa-jalon sin. compl.
es pël sin. compl.
es peul sin. compl.
es pulaar sin. compl.
es pular sin. compl.
eu fulaniera
eu ful sin. compl.
eu fula sin. compl.
eu fulani sin. compl.
eu fulbe sin. compl.
eu fulfulde sin. compl.
eu futa-jalon sin. compl.
eu pël sin. compl.
eu peul sin. compl.
eu pulaar sin. compl.
fr peul
fr fouta djalon sin. compl.
fr fula sin. compl.
fr fulani sin. compl.
fr fulbe sin. compl.
fr fulfulde sin. compl.
fr pël sin. compl.
fr peulh sin. compl.
fr poular sin. compl.
fr pulaar sin. compl.
fr pular sin. compl.
gl fulbe
gl ful sin. compl.
gl fula sin. compl.
gl fulani sin. compl.
gl fulfulde sin. compl.
gl futa-jalon sin. compl.
gl pël sin. compl.
gl peul sin. compl.
gl pulaar sin. compl.
gn fulani
gn fula sin. compl.
gn fulani sin. compl.
gn fulfulde sin. compl.
gn fulve sin. compl.
gn futa-jalon sin. compl.
gn pël sin. compl.
gn peul sin. compl.
gn pulaar sin. compl.
it ful
it fula sin. compl.
it fulani sin. compl.
it fulbe sin. compl.
it fulfulde sin. compl.
it futa-jalon sin. compl.
it pël sin. compl.
it peul sin. compl.
it pulaar sin. compl.
ja フラニ語
ja フラ sin. compl.
ja プル sin. compl.
ja フルベ sin. compl.
ja プール sin. compl.
ja フルフベ sin. compl.
nl Ful
nl Fula sin. compl.
nl Fulani sin. compl.
nl Fulbe sin. compl.
nl Fulfulde sin. compl.
nl Futa-Jalon sin. compl.
nl Pël sin. compl.
nl Peul sin. compl.
nl Pulaar sin. compl.
pt ful
pt fula sin. compl.
pt fulani sin. compl.
pt fulbe sin. compl.
pt fulfulde sin. compl.
pt futa-jalon sin. compl.
pt pël sin. compl.
pt peul sin. compl.
pt pulaar sin. compl.
ru Фула
ru Фуль sin. compl.
ru Пёль sin. compl.
ru Пулар sin. compl.
ru Фулани sin. compl.
ru Фульбе sin. compl.
ru Тукулор sin. compl.
ru Фульфульде sin. compl.
ru Фута-джалон sin. compl.
zh 弗尔语
zh 弗尔贝、弗拉尼、弗拉、弗尔弗尔德、普拉尔、弗塔－加隆、佩乌尔、佩尔 sin. compl.
scr Alfabet aràbic
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Nigèria>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Togo>, <Àfrica > Txad>

Definició

El poble nòmada ramader dels fuls habita una àmplia zona de l'Àfrica occidental, de Senegàmbia i Guinea al Sudan i el Camerun.

El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.

Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.

L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.

Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).

En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.

fullam

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca fullam, n m
ca fullatge, n m sin. compl.
es follaje, n m
fr feuillage, n m
en foliage, n

galeta de mar

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca galeta de mar, n f
es galleta de mar, n f
fr béret basque, n m
fr oursin plat, n m
fr petit clypeaster, n m
pt bolacha da praia, n f
pt bolacha do mar, n f
en pansy shell, n
en sand dollar, n
en seacookie, n
en snapper biscuit, n
nc Clypeasteroida

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició

Eriçó de mar de l'ordre Clypeasteroida, de forma discoide i molt pla, que habita principalment en aigües poc profundes sobre fons sorrencs.

gerret ver

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gerret ver, n m
ca gèl·lera, n f sin. compl.
ca gerret, n m sin. compl.
ca gerret bord, n m sin. compl.
ca gerret bord [femella], n m sin. compl.
ca gerret canari, n m sin. compl.
ca gerret canari [mascle], n m sin. compl.
ca gerret d'ala groga, n m sin. compl.
ca gerret d'ala groga [mascle], n m sin. compl.
ca gerret d'ala llonga, n m sin. compl.
ca gerret de Sant Pere, n m sin. compl.
ca gerret de Sant Pere [femella], n m sin. compl.
ca gerret flabiol, n m sin. compl.
ca gerret imperial, n m sin. compl.
ca gerret imperial [mascle], n m sin. compl.
ca gerret mascle, n m sin. compl.
ca gerret ordinari, n m sin. compl.
ca gerret pàmfil, n m sin. compl.
ca gerret pàmfil [mascle], n m sin. compl.
ca gerret pollós, n m sin. compl.
ca gerricó, n m sin. compl.
ca gerró, n m sin. compl.
ca mata-soldats, n m sin. compl.
ca pàmfil, n m sin. compl.
ca reget, n m sin. compl.
ca soldat, n m sin. compl.
ca solta, n f sin. compl.
ca xucla, n f sin. compl.
ca xucla blanca, n f sin. compl.
ca xucla blava, n f sin. compl.
ca xucla vera, n f sin. compl.
ca cherret, n m var. ling.
ca gellera, n f var. ling.
ca gerrét, n m var. ling.
ca gerrèt, n m var. ling.
ca gerrèt bord, n m var. ling.
ca gerret d'alagroga, n m var. ling.
ca gerrèt d'ale grogue, n m var. ling.
ca gerrèt de San Pere, n m var. ling.
ca gerret fobiol, n m var. ling.
ca gerrèt mascle, n m var. ling.
ca gerret pamfil, n m var. ling.
ca gerrèt pamfil, n m var. ling.
ca gerret pànfil, n m var. ling.
ca gerrico, n m var. ling.
ca jarret, n m var. ling.
ca jerret, n m var. ling.
ca jerret de Sant Pere, n m var. ling.
ca jerret mascle, n m var. ling.
ca mata soldats, n m var. ling.
ca panfil, n m var. ling.
ca sucla, n f var. ling.
ca sucla vera, n f var. ling.
ca xarret, n m var. ling.
ca xerrec, n m var. ling.
ca xerret, n m var. ling.
ca xerrét, n m var. ling.
nc Spicara smaris
nc Maena smaris var. ling.
nc Smaris alcedo var. ling.
nc Smaris maurii var. ling.
nc Smaris vulgaris var. ling.
es caramel
es mocarro
es picarel
fr picarel
en picarel

<Peixos > Centracàntids>

gerret ver

<Zoologia > Peixos>

ca gerret ver, n m
ca gèl·lera, n f sin. compl.
ca gerret, n m sin. compl.
ca gerret bord, n m sin. compl.
ca gerret bord [femella], n m sin. compl.
ca gerret canari, n m sin. compl.
ca gerret canari [mascle], n m sin. compl.
ca gerret d'ala groga, n m sin. compl.
ca gerret d'ala groga [mascle], n m sin. compl.
ca gerret d'ala llonga, n m sin. compl.
ca gerret de Sant Pere, n m sin. compl.
ca gerret de Sant Pere [femella], n m sin. compl.
ca gerret flabiol, n m sin. compl.
ca gerret imperial, n m sin. compl.
ca gerret imperial [mascle], n m sin. compl.
ca gerret mascle, n m sin. compl.
ca gerret ordinari, n m sin. compl.
ca gerret pàmfil, n m sin. compl.
ca gerret pàmfil [mascle], n m sin. compl.
ca gerret pollós, n m sin. compl.
ca gerricó, n m sin. compl.
ca gerró, n m sin. compl.
ca mata-soldats, n m sin. compl.
ca pàmfil, n m sin. compl.
ca reget, n m sin. compl.
ca soldat, n m sin. compl.
ca solta, n f sin. compl.
ca xucla, n f sin. compl.
ca xucla blanca, n f sin. compl.
ca xucla blava, n f sin. compl.
ca xucla vera, n f sin. compl.
ca cherret, n m var. ling.
ca gellera, n f var. ling.
ca gerrét, n m var. ling.
ca gerrèt, n m var. ling.
ca gerrèt bord, n m var. ling.
ca gerret d'alagroga, n m var. ling.
ca gerrèt d'ale grogue, n m var. ling.
ca gerrèt de San Pere, n m var. ling.
ca gerret fobiol, n m var. ling.
ca gerrèt mascle, n m var. ling.
ca gerret pamfil, n m var. ling.
ca gerrèt pamfil, n m var. ling.
ca gerret pànfil, n m var. ling.
ca gerrico, n m var. ling.
ca jarret, n m var. ling.
ca jerret, n m var. ling.
ca jerret de Sant Pere, n m var. ling.
ca jerret mascle, n m var. ling.
ca mata soldats, n m var. ling.
ca panfil, n m var. ling.
ca sucla, n f var. ling.
ca sucla vera, n f var. ling.
ca xarret, n m var. ling.
ca xerrec, n m var. ling.
ca xerret, n m var. ling.
ca xerrét, n m var. ling.
nc Spicara smaris
nc Maena smaris var. ling.
nc Smaris alcedo var. ling.
nc Smaris maurii var. ling.
nc Smaris vulgaris var. ling.
es caramel
es mocarro
es picarel
fr picarel
en picarel

<Peixos > Centracàntids>

hemocònia

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Hematologia i hemoteràpia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca hemocònia, n f
ca cos de Müller, n m sin. compl.
ca cos de pols de Müller, n m sin. compl.
ca grànul elemental, n m sin. compl.
ca plasmàcula, n f sin. compl.
ca polsim de Müller, n m sin. compl.
ca polsim sanguini, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició

Nom donat a unes petites partícules refractives presents a la sang circulant, constituïdes probablement per lípids associats amb fragments d'estroma de cèl·lules hemàtiques.

Nota

La denominació hemocònia està formada a partir de hemo- i del grec konía 'pols'.