Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pol�tic" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca comunitat política, n f
- es comunidad política
- en political community
<Antropologia>
Definició
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comunitat política, n f
- es comunidad política, n f
<Ciència política>
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cooperació política, n f
- es cooperación política, n f
<Dret internacional>
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca cooperació política europea, n f
- ca CPE, n f sigla
- es cooperación política europea
- es CPE sigla
- fr coopération politique européenne
- fr CPE sigla
- en European political cooperation
- en EPC sigla
<Comunitats europees > Construcció europea>
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca correcció política, n f
- es corrección política, n f
- fr rectitude politique, n f
- en political correctness, n
<Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals>, <Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social>
Definició
Nota
- La correcció política impregna molts aspectes de la vida de les societats democràtiques occidentals, i ha arribat al punt que de vegades limita el debat públic, cosa que ha comportat l'aparició de veus crítiques.
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cultura política, n f
- es cultura política, n f
<Ciència política>
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca debat de política general, n m
- ca debat sobre l'orientació política general del Govern, n m
- oc debat de politica generau, n m
- oc debat sus era orientacion politica generau deth Govèrn, n m
- es debate de política general, n m
- es debate sobre la orientación política general del Gobierno, n m
- fr débat sur l'orientation politique générale du Gouvernement, n m
- fr débat sur la politique générale, n m
- en debate on the general political orientation of the Government, n
- en general policy debate, n
- SC https://youtu.be/b1zC4ntItQw
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>, <Activitat parlamentària > Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern>
Definició
Nota
- En un debat de política general exposa l'actuació governamental el president de la Generalitat, i hi poden intervenir membres del Govern. Els grups parlamentaris hi presenten propostes de resolució congruents amb el contingut del debat que són iniciatives d'impuls a l'acció política i de govern, i, si s'aproven, en resulta una resolució que vincula políticament el Govern.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte polític, n m
- es delito político, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca delicte polític, n m
- es delito político
- fr délit politique
- fr infraction politique
- it delitto politico
- en political crime
- en political offence
- ar جريمة سياسية
<Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal>
Definició
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca desafecció política, n f
- es desafección política, n f
- en political disaffection, n
<Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de participació i àmbits de participació>
Definició
Nota
- 1. El terme desafecció política va ser encunyat pel politòleg Giuseppe Di Palma, en un article titulat Disaffection and Participation in Western Democracies: The Role of Political Oppositions, de 1968.
- 2. La desafecció política s'explica per factors estructurals de fons, com ara un predomini dels valors individualistes; una actitud tradicional de desconfiança cap a la política i els polítics, especialment als països mediterranis; una manca de transparència i de democràcia interna dels partits, i finalment, de la imatge negativa que els mitjans de comunicació projecten del món de la política. Aquest sentiment s'ha agreujat davant la crisi econòmica dels últims anys i la incapacitat dels partits tradicionals de donar respostes als reptes actuals.
