Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pom" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>
- ca acord d'ordenació de mercats, n m
- ca AOM, n m sigla
- es acuerdo de comercialización con contingentes, n m
- es acuerdo de comercialización ordenada, n m
- es acuerdo de ordenación de mercados, n m
- es AOM, n m sigla
- fr accord de commercialisation avec contingentement, n m
- fr arrangement d'organisation du marché, n m
- fr arrangement de commercialisation ordonnée, n m
- fr ACO, n m sigla
- en orderly marketing agreement, n
- en orderly marketing arrangement, n
- en OMA, n sigla
<Barreres al comerç internacional > 04 Política comercial>
Definició
Nota
- A diferència de la restricció voluntària d'exportacions, l'acord d'ordenació de mercats és el resultat d'una negociació internacional que es fa pública i que se sol revisar anualment.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca beina, n m
- ca baina, n f sin. compl.
- es vaina, n f
- fr gousse, n f
- en pod, n
<Enginyeria forestal>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca beina, n f
- en pod, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Condiments. Salses>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca beina de vainilla, n f
- es vaina de vainilla, n f
- fr gousse de vanille, n f
- it stecca di vaniglia, n f
- en vanilla bean, n
- en vanilla pod, n
<Condiments. Salses>
Definició
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>
- ca bofrot, n m
- ca kpof-kpof, n m
- ca pof-pof, n m
- ca puff-puff, n m
- en bofrot, n
- en kpof-kpof, n
- en pof-pof, n
- en puff-puff, n
<Menjar informal. Aperitius. Per picar>
Definició
Nota
- La denominació bofrot és pròpia de Ghana i totes les altres (kpof-kpof, pof-pof, puff-puff) són de Nigèria.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bum
- ca bom sin. compl.
- de Bum
- de Bom sin. compl.
- de Mbuk sin. compl.
- en Bum
- en Bom sin. compl.
- es bum
- es bom sin. compl.
- eu bum
- eu bom sin. compl.
- fr bum
- fr bom sin. compl.
- gl bum
- gl bom sin. compl.
- it bum
- it bom sin. compl.
- nl Bum
- nl Bom sin. compl.
- pt bum
- pt bom sin. compl.
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring>, <Àfrica > Camerun>
Definició
Els parlants de bum mostren una actitud positiva envers la seva llengua, la qual s'utilitza amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques generalment utilitzen el pidgin anglès del Camerun (emprat com a llengua franca a la regió). Pel que fa a l'ensenyament, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula però els alumnes generalment utilitzen el bum o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el bum en les seves explicacions.
El bum presenta poca variació dialectal i forma part del grup de llengües rings centrals, que inclou el babanki, el mmem, l'oku o kuo i el kom.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burra, n f
- ca rom, n m sin. compl.
- ca sard imperial, n m sin. compl.
- ca sard reial, n m sin. compl.
- ca sard soldat, n m sin. compl.
- ca sarg imperial, n m sin. compl.
- ca sarg tambur, n m var. ling.
- nc Diplodus cervinus
- nc Diplodus trifasciatus var. ling.
- es sargo breado
- fr sar à grosses lèvres
- en zebra seabream
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burra, n f
- ca rom, n m sin. compl.
- ca sard imperial, n m sin. compl.
- ca sard reial, n m sin. compl.
- ca sard soldat, n m sin. compl.
- ca sarg imperial, n m sin. compl.
- ca sarg tambur, n m var. ling.
- nc Diplodus cervinus
- nc Diplodus trifasciatus var. ling.
- es sargo breado
- fr sar à grosses lèvres
- en zebra seabream
<Peixos > Espàrids>
<Lleure > Espectacles>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cadenes, n f pl
- ca carioques, n f pl
- es carioca
- fr poï
- it catene
- en poi
<Lleure > Espectacles>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cantiga, n f
- es cantiga
- es cántiga
- en medieval poem
<Música>
