Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pomer" dins totes les àrees temàtiques

poder poder

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  poder, n m
  • es  poder
  • fr  pouvoir

<Notaria > Funció notarial>

Definició
Autorització a una persona perquè en representi una altra en judici o en qualsevol atra circumstància.
poder poder

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  poder, n m
  • es  poder
  • fr  pouvoir

<Notaria > Funció notarial>

Definició
Instrument públic en què consta el mandat representatiu.
poder poder

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  poder, n m
  • es  poder
  • en  power

<Sociologia>

Definició
Probabilitat que un actor implicat en una relació social estigui capacitat per aconseguir allò que vol contra tota resistència contrària, qualsevol que sigui la base en què es fonamenta aquesta probabilitat.

Nota

  • Weber.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  poder, n m
  • es  poder

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Facultat que posa la persona en estat de fer alguna cosa.
poder poder

<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  poder, n m
  • es  power-up
  • fr  power-up
  • fr  puissance augmentée
  • en  power-up

<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

Definició
Element de joc que beneficia d'alguna manera el personatge jugador o l'element controlat pel jugador.
poder poder

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  poder, n m
  • ca  apoderament notarial, n m sin. compl.
  • es  apoderamiento notarial, n m
  • es  poder, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  poder, n m
  • es  poder, n m

<Ciència política>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  poder, n m
  • es  poder, n m

<Filosofia del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  poder, n m
  • es  poder

<Dret constitucional>

Definició
Conjunt de funcions de l'Administració amb vista a dictar, executar i interpretar lleis, a dirigir l'administració del benestar públic i a sostenir l'ordre públic.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Cap poder no es pot imposar només per la força (sols mitjançant auctoritas), però de la mateixa manera és molt difícil trobar en la història formes d'exercici de poder que no signifiquin a la vegada exercici de força. En l'espai polític occidental, el poder s'exerceix des del segle XVI mitjançant els estats i és, de fet, la manera com es manifesta la força. En realitat són dos moments logicotemporals d'una mateixa realitat política. El poder va ser durant molt de temps, conceptualment parlant, exercit per un sol element d'aquests estats: el sobirà (el príncep nou, en la concepció maquiavèl·lica, sobre el qual s'afegeix la sobirania com a forma suprema i il·limitada d'exercir el poder, segons Jean Bodin); en la concepció liberal fruit de les revolucions burgeses de la darreria del segle XVIII, el poder s'ha de controlar, per la qual cosa es divideix en el poder legislatiu, l'executiu i el judicial.
    Contradictori en els termes, el poder exercit d'aquesta manera per a salvar els drets dels ciutadans s'imposa per la conveniència de l'ordre considerat majoritàriament just (consens social) i per la força de l'aparell estatal, que es troba darrere de cadascuna de les decisions jurídiques establertes pel mateix aparell (coerció). A partir d'aquesta concepció genèrica de caire politicopúblic, el poder és emprat en els diferents àmbits jurídics amb sentits diferents. En l'àmbit del dret constitucional es parla de poder constituent i de poders constituïts; el primer fa referència a la força (popular en la tradició democràtica occidental) que hi ha darrere de la creació d'una constitució, i es considera que sempre és un poder derivat d'aquesta i, per tant, un poder constituït que tenen totes les institucions que formen un estat. Es parla de poder quan es fa referència a alguna de les grans capacitats d'aquestes institucions (el poder legislatiu o el poder executiu, encara que també el poder moderador del rei o la reina, per exemple), mentre que es parla de potestats quan es fa referència a una capacitat concreta d'un ens menor, com ara la potestat sancionadora de l'Administració o la potestat de policia que tenen les forces i els cossos de seguretat de l'Estat.
    El poder polític i el poder jurídic s'entrecreuen en l'àmbit del dret públic, però també és cert que sempre que existeix la capacitat d'algú per a compel·lir un altre a fer alguna cosa, també hi ha un cert grau d'avinentesa de la part sotmesa, encara que només sigui des del punt de vista de la participació en la comunitat, de l'acceptació de la força que li ve imposada.
  • V. t.: potestat n f
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  poder, n m
  • es  poder

<Dret>

Definició
Autoritat de qui governa l'Estat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Conquerir el poder.
  • Ex.: Arribar al poder.
  • Ex.: Conservar el poder.