Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pomerar" dins totes les àrees temàtiques

apoderar apoderar

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  apoderar, v tr
  • es  apoderar, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apoderar, v tr
  • es  apoderar

<Dret penal>

Definició
Atorgar poders.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'empresari va apoderar el seu fill perquè es fes càrrec del negoci en la seva absència.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  apoderar, v tr
  • es  apoderar, v tr
  • fr  habiliter, v tr
  • it  abilitare, v tr
  • en  empower, v tr

<Dret penal>

Definició
Atorgar poders.
apoderar-se apoderar-se

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apoderar-se, v intr pron
  • ca  emparar-se, v intr pron sin. compl.
  • es  apoderar
  • es  apoderarse

<Dret penal>

Definició
Algú, posar sota el seu poder o prendre domini o possessió {d'algú o d'alguna cosa} violentament.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Després de declarar-li la guerra, el rei es va apoderar de la ciutat de Roma.

    Ex.: El rei es va emparar de les terres veïnes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  art pobre, n m
  • es  arte pobre
  • fr  art pauvre
  • it  arte povera
  • en  impoverished art
  • en  poor art

<Art>

Definició
Tendència artística que es caracteritza per l'ús de materials senzills, generalment no industrials, i pel rebuig a la imatge i la forma com a finalitat estètica, sorgida durant la segona meitat dels anys seixanta del segle XX a Itàlia.

Nota

  • La denominació italiana arte povera fou encunyada pel crític Germano Celant.
bossa d'anar a comprar bossa d'anar a comprar

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bossa d'anar a comprar, n f
  • es  bolsa de la compra

<Bricolatge > Ferreteria>

botja blanca botja blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja blanca, n f
  • ca  botja raspallera, n f alt. sin.
  • ca  heliantem lavandifoli, n m alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  romaní, n m alt. sin.
  • ca  romaní blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blau, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerí, n m alt. sin.
  • nc  Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.
  • nc  Helianthemum lavandulifolium auct. var. ling.
  • nc  Helianthemum racemosum auct. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

botja blanca botja blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja blanca, n f
  • ca  botja raspallera, n f alt. sin.
  • ca  heliantem lavandifoli, n m alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  romaní, n m alt. sin.
  • ca  romaní blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blau, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerí, n m alt. sin.
  • nc  Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.
  • nc  Helianthemum lavandulifolium auct. var. ling.
  • nc  Helianthemum racemosum auct. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

càncer bacterià de la pomera càncer bacterià de la pomera

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  càncer bacterià de la pomera, n m

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció dels branquillons i branques joves de la pomera (Pyrus malus L.) produïda pel bacteri Pseudomonas syringae van Hall pv. syringae van Hall.

Nota

  • També pot provocar la mort de les flors i l'avortament dels fruits.
càncer de la pomera càncer de la pomera

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  càncer de la pomera, n m
  • ca  xancre de la pomera, n m sin. compl.

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció del tronc i de les branques de la pomera (Pyrus malus L.) produïda per l'ascomicet Botryosphaeria obtusa (Schw.) Shormaker i altres fongs del gènere Nectria, especialment N. cinnabarina (Tode) Fr. i N. galligena Bres.