Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "prescripci��" dins totes les àrees temàtiques

longi temporis praescriptio [la]

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca longi temporis praescriptio [la], n f

Definició

Mitjà d'adquisició de la propietat que es donava als posseïdors de latifundis de províncies romanes, fora dels latifundis itàlics, perquè poguessin posseir-los durant un període de temps llarg.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Els ciutadans romans eren els únics que podien dur a terme la usucapió pròpia del ius civile. En referència als predis, aquests es podien usucapir sempre que es trobessin en els latifundis itàlics, però no en els provincials; en aquest darrer cas, ni tan sols els ciutadans romans podien usucapir-los.
Durant l'època del Principat va existir un mitjà per a protegir la possessió del latifundi situat a les províncies durant un temps determinat, i aquest estava protegit davant les accions reivindicatòries del propietari. Des de l'època dels severs, la longi temporis praescriptio es va convertir en el mitjà d'adquisició de la propietat, igual que la usucapió, en la qual s'aplicaven els mateixos requisits: la bona fe i la causa justa.
La longi temporis praescriptio és d'origen pretori i permetia els mateixos efectes amb els béns situats en els latifundis itàlics que no gaudien del ius italicum. S'ha d'assenyalar que un dels requisits per a adquirir la propietat era que s'havia de posseir de forma continuada durant deu anys entre els presents, i vint anys pels absents, en tots dos casos sense vicis.
En el dret justinianeu aquesta prescripció es va refondre amb els requisits de la usucapió. Encara que, per regla general, s'utilitza la usucapió per a referir-se als béns immobles i la longi temporis praescriptio per als béns mobles.

matrimoni prescriptiu

<Ciències socials > Antropologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca matrimoni prescriptiu, n m
es matrimonio prescriptivo
en prescriptive marriage

Definició

Matrimoni que satisfà la norma segons la qual un individu ha de casar-se amb un altre individu d'una determinada categoria de parentiu.

medicament objecte de publicitat destinada al públic

<Ciències de la salut > Farmacologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca medicament objecte de publicitat destinada al públic, n m
ca especialitat farmacèutica publicitària, n f sin. compl.
ca EFP, n f sigla
es especialidad farmacéutica publicitaria, n f
es medicamento de venta sin receta, n m
es medicamento objeto de publicidad destinada al público, n m
es EFP, n f sigla
fr médicament délivré sans ordonnance, n m
fr médicament en vente libre, n m
fr spécialité d'automédication, n f
fr spécialité pharmaceutique délivrée sans ordonnance, n f
en non-prescription drug, n
en non-prescription product, n
en over-the-counter drug, n
en over-the-counter medication, n
en OTC, n sigla

<Ciències de la salut > Farmacologia>

Definició

Medicament del qual es permet la venda sense recepta i la publicitat adreçada al públic general.

Nota

1. Els medicaments objecte de publicitat destinada al públic no contenen substàncies psicotròpiques ni estupefaents, ni es financen amb fons públics.
2. Tot i que encara s'utilitza en alguns textos, la denominació especialitat farmacèutica publicitària es va substituir al Reial decret 109/2010 per medicament objecte de publicitat destinada al públic.

medicament objecte de publicitat destinada al públic

<Ciències de la salut > Recerca clínica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>

ca medicament objecte de publicitat destinada al públic, n m
ca especialitat farmacèutica publicitària, n f sin. compl.
ca EFP, n f sigla
es especialidad farmacéutica publicitaria
es medicamento de venta sin receta
es medicamento objeto de publicidad destinada al público
es EFP sigla
en non-prescription drug
en non-prescription product
en over-the-counter drug
en over-the-counter medication
en OTC sigla

<Recerca clínica de medicaments > Farmacologia>

Definició

Medicament que no conté substàncies psicotròpiques ni estupefaents, que per la seva composició i el seu objectiu es pot dispensar sense recepta mèdica, que no es finança amb fons públics i del qual es permet fer publicitat directa al públic.

Nota

Tot i que encara pot aparèixer en alguns textos, el terme especialitat farmacèutica publicitària es va desestimar arran del Reial decret 109/2010 i es va establir de substituir-lo per medicament objecte de publicitat destinada al públic.

medicament objecte de publicitat destinada al públic

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca medicament objecte de publicitat destinada al públic, n m
ca especialitat farmacèutica publicitària, n f sin. compl.
ca EFP, n f sigla
es especialidad farmacéutica publicitaria, n f
es medicamento de venta sin receta, n m
es medicamento objeto de publicidad destinada al público, n m
es EFP, n f sigla
fr médicament en vente libre, n m
fr médicament grand public, n m
fr médicament sans ordonnance, n m
fr MSO, n m sigla
en non-prescription drug, n
en non-prescription product, n
en over-the-counter drug, n
en over-the-counter medication, n
en OTC, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Definició

Nota

Tot i que encara pot aparèixer en alguns textos, el terme especialitat farmacèutica publicitària es va desestimar arran del Reial decret 109/2010 i es va establir de substituir-lo per medicament objecte de publicitat destinada al públic.

Organisme per a la Proscripció de les Armes Nuclears a l'Amèrica Llatina

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca Organisme per a la Proscripció de les Armes Nuclears a l'Amèrica Llatina, n m
ca OPANAL, n m sigla
es Organismo para la Proscripción de las Armas Nucleares en la América Latina
es OPANAL sigla
fr Organisme pour l'interdiction des armes nucléaires en Amérique latine
en Agency for the Prohibition of Nuclear Weapons in Latin America
en APNWLA sigla

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició

Organisme de cooperació creat el 1967, que té per finalitat servir de marc institucional a la celebració de consultes entre els estats membres, garantir la utilització del material bèl·lic i de les instal·lacions militars sotmeses a la seva jurisdicció amb fins exclusivament pacífics, i prohibir les armes nuclears a l'Amèrica Llatina.

plec de prescripcions tècniques

<Jardineria. Paisatgisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

ca plec de prescripcions tècniques, n m
ca plec de condicions tècniques, n m sin. compl.
es pliego de prescripciones técnicas, n m
es pliego de condiciones técnicas, n m sin. compl.

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició

Conjunt de bases o clàusules que contenen les condicions o prescripcions tècniques generals o particulars que ha d'establir l'Administració de manera pública i amb caràcter previ a la selecció del contractista i que regeixen un contracte del sector públic, ja sigui d'un projecte d'execució d'obres, de serveis o de manteniment.

Nota

Els plecs de prescripcions tècniques contenen tant especificacions de materials i equips com d'execució i, juntament amb els plecs de clàusules administratives generals i particulars, són documents contractuals que regeixen la realització de la prestació de qualsevol contracte del sector públic i estan subscrits pel corresponent òrgan de contractació. Eventualment algunes empreses privades també tenen aprovats plecs de prescripcions que regeixen els seus contractes.

plec de prescripcions tècniques generals

<Dret > Dret administratiu>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

ca plec de prescripcions tècniques generals, n m
es pliego de prescripciones técnicas generales, n m

<Dret administratiu > Contractes de l'Administració>

Definició

Conjunt de condicions tècniques que han de regir la realització de la prestació en qualsevol contracte del sector públic subscrit per un òrgan de contractació en l'àmbit de cada administració pública.

plec de prescripcions tècniques generals

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

ca plec de prescripcions tècniques generals, n m
es pliego de prescripciones técnicas generales, n m
en general technical specifications, n pl
en GTS, n pl sigla

<Gestió universitària > Legislació i normativa / Legislation and regulations>

plec de prescripcions tècniques particulars

<Dret > Dret administratiu>

ca plec de prescripcions tècniques particulars, n m
es pliego de prescripciones técnicas particulares, n m

<Dret administratiu > Contractes de l'Administració>

Definició

Conjunt de condicions tècniques que defineixen les qualitats i regeixen la realització de la prestació en un contracte del sector públic, d'acord amb els requisits establerts legalment, que ha d'aprovar l'òrgan de contractació abans de l'autorització de la despesa o en el mateix moment en què s'autoritza, però sempre abans de l'adjudicació.