Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "present" dins totes les àrees temàtiques

antepresent antepresent

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  antepresent, n m
  • es  antepresente
  • fr  anté-présent
  • en  antepresent

<Lingüística>

Definició
En la terminologia d'Andrés Bello, perfet.

Nota

  • Per exemple, he telefonat. El terme fa referència al fet que amb aquest temps s'indica que la situació expressada pel verb és anterior al moment de l'acte de parla i manté alguna mena de connexió amb aquest moment.
estat actual estat actual

<Ciències de la salut > Semiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  estat actual, n m
  • ca  estat praesens, n m sin. compl.
  • ca  estat present, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>

Definició
Conjunt de símptomes que mostra el malalt al moment de l'observació.
falta el mòdul de conversió que recupera les dades falta el mòdul de conversió que recupera les dades

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  falta el mòdul de conversió que recupera les dades
  • en  the conversion module that recovers data is not present

<Localització > Fraseologia>

gerundi gerundi

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gerundi, n m
  • ca  gerundi simple, n m sin. compl.
  • es  gerundio
  • es  gerundio simple
  • fr  gérondif
  • fr  gérondif présent
  • en  gerund

<Lingüística>

Definició
Forma no personal i no finita del verb amb valor aspectual imperfectiu que es construeix afegint el sufix ‑nt a la base verbal.

Nota

  • El gerundi pot aparéixer en oracions subordinades que denoten esdeveniments inacabats i simultanis als esdeveniments de l'oració principal (Vaig sentir el xiquet plorant) o en perífrasis verbals imperfectives (Estava plorant). Sintàcticament, el gerundi pot fer una funció adverbial, com en Parlava cridant, o predicativa, com en Hem sentit un llop udolant.
infinitiu infinitiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  infinitiu, n m
  • ca  infinitiu simple, n m sin. compl.
  • es  infinitivo
  • es  infinitivo simple
  • fr  infinitif
  • fr  infinitif présent
  • en  infinitive

<Lingüística>

Definició
Forma no personal i no finita del verb que es construeix afegint el sufix ‑r (seguit de la vocal de suport e en alguns casos) a la base verbal: cantar, voler, perdre, dormir.

Nota

  • Típicament serveix per a expressar el significat del verb en abstracte o la mera virtualitat de l'esdeveniment verbal. D'acord amb aquest valor, l'infinitiu s'utilitza fonamentalment en oracions subordinades que indiquen posterioritat al temps de l'oració principal (Vull dir-te una cosa), simultaneïtat a aquest temps (Els vaig veure entrar a l'oficina) i més esporàdicament anterioritat (Se n'anà després de parlar amb nosaltres), o en perífrasis en què es fa abstracció del desenvolupament del procés verbal (Comença a caminar, Pot escriure, etc.). Aquest valor, d'altra banda, permet que els infinitius puguen substantivar-se amb relativa facilitat: el saber, el dinar, etc. L'infinitiu és la forma de citació normal dels verbs. L'infinitiu pot ser simple (per exemple, cantar) o compost amb l'auxiliar haver i el participi de la forma conjugada (per exemple, haver cantat). El compost afig un valor aspectual de perfet a la forma simple i té, per tant, un valor d'anterioritat.
participi de present participi de present

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  participi de present, n m
  • es  participio presente
  • fr  participe présent
  • en  present participle

<Lingüística>

Definició
Participi que expressa una acció simultània a la del verb de l'oració.
participi present participi present

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  participi present, n m
  • ca  participi actiu, n m sin. compl.
  • es  participio activo
  • es  participio presente
  • fr  participe présent
  • en  active participle
  • en  present participle

<Lingüística>

Definició
Forma no personal del verb llatí que es forma afegint al tema de present la terminació ‑ns, ntis i que expressa la capacitat de realitzar l'acció verbal.

Nota

  • Així, amans, ntis 'qui estima', del verb amare 'estimar'. El català no ha mantingut el participi present com a forma verbal, i les formes que procedeixen de participis presents funcionen com a noms (cantant, estudiant), adjectius (bullent, ixent) o preposicions (durant, mitjançant). El comportament verbal d'aquests participis encara es pot constatar en la construcció concessiva no obstant això o això no obstant.
perfet perfet

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  perfet, n m
  • es  pretérito perfecto compuesto
  • fr  passé composé
  • en  present perfect

<Lingüística>

Definició
Pretèrit verbal que expressa una acció en el passat, independent d'una altra acció, i en el seu aspecte perfectiu.
predicció immediata predicció immediata

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  predicció immediata, n f
  • ca  previsió immediata, n f sin. compl.
  • ca  pronòstic immediat, n m sin. compl.
  • es  predicción inmediata, n f
  • es  previsión inmediata, n f
  • es  pronóstico inmediato, n m
  • es  pronóstico momentáneo, n m
  • fr  prévision immédiate, n f
  • fr  prévision pour l'immédiat, n f
  • fr  prévision pour le present, n f
  • en  nowcast, n
  • en  nowcasting, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Predicció meteorològica amb una resolució espacial elevada que té un període de validesa molt curt, generalment de 30 minuts a 2 o 3 hores.

Nota

  • 1. La predicció immediata es basa principalment en les dades en temps real procedents de radars i satèl·lits meteorològics.
  • 2. L'interès principal de la predicció immediata és la predicció i l'avís de fenòmens violents o perillosos, com ara tempestes violentes, pluges intenses o pedra, per a la protecció de la població; alhora, també s'utilitza en l'àmbit del transport aeri i en la celebració d'esdeveniments culturals o esportius a l'aire lliure.
present d'indicatiu present d'indicatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  present d'indicatiu, n m
  • es  presente de indicativo
  • fr  présent de l'indicatif
  • en  indicative present

<Lingüística>

Definició
Temps verbal del mode indicatiu que localitza la situació expressada per l'oració en el mateix moment de l'acte de parla o en un interval que inclou aquest moment (Estic mirant com dibuixa), o que assenyala que una situació es repeteix de manera habitual en un període que inclou el moment de l'acte de parla (Cada dilluns juguem a bàsquet de cinc a sis).

Nota

  • El present és un temps no marcat, enfront del passat i del futur, i per això pot assumir en determinats contextos el valor de passat, com en l'anomenat present històric (Al segle XV sorgeix una nova visió de l'home), i el de futur (Demà comença el curset). El present, així mateix, pel fet de ser una forma no marcada és, en general, morfològicament més simple que els temps de passat i de futur.