Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "prestigiós" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca casa de préstecs, n f
- ca mont de pietat, n m
- es casa de empeño
- es casa de empeños
- es casa de préstamos
- es monte de piedad
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La finalitat social de les cases de préstecs era deixar diners a un interès mòdic sobre béns mobles personals.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca catxolot crestagrís, n m
- es cacholote crestigrís
- fr cacholote uni
- en grey-crested cachalote
- de Hellbrauner Cachalote
- nc Pseudoseisura unirufa
<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca catxolot crestagrís, n m
- es cacholote crestigrís
- fr cacholote uni
- en grey-crested cachalote
- de Hellbrauner Cachalote
- nc Pseudoseisura unirufa
<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra el deure de compliment de la prestació social substitutòria, n m
- es delito contra el deber de cumplimiento de la prestación social sustitutoria, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra els deures de presència i de prestació del servei militar, n m
- es delito contra los deberes de presencia y de prestación del servicio militar, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca devolució de prestacions indegudes, n f
- es devolución de prestaciones indebidas
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La devolució o el reintegrament de prestacions indegudes obliga principalment els treballadors que així les hagin percebudes i subsidiàriament els qui per acció o omissió hagin contribuït a fer possible la prestació, tret que es provi llur bona fe (art. 45.1 i 45.2 Llei general de la Seguretat Social [LGSS]). El caràcter indegut de la prestació pot provenir d'alguna de les dues circumstàncies següents: de la revisió de l'acte administratiu previ en virtut del qual es va causar la prestació, i de la potestat sancionadora de l'Administració per conducta dels beneficiaris, que suspèn o extingeix la prestació prèviament reconeguda. Amb vista a la revisió administrativa de la qual es poden derivar prestacions indegudes i els reintegraments consegüents, cal distingir entre els actes de reconeixement del dret i la percepció indeguda de prestacions una vegada reconegut el dret a aquestes. En el primer supòsit de reconeixement indegut del dret, les entitats gestores, Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.3.1988, no poden revisar per si mateixos (revisió d'ofici) els propis actes declaratius de drets en perjudici dels beneficiaris, i han de sol·licitar, si escau, mitjançant una demanda, la revisió davant el jutjat social competent, tenint en compte per a fer-ho que l'acció de revisió prescriu al cap de quatre anys d'acord amb l'article 45 del Reial decret legislatiu 1/1994, del 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, i l'article 151 de la Llei 36/2011, del 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social, i que la demanda esmentada s'adreça contra els beneficiaris del dret reconegut (legitimació passiva). En cas de percepció de prestacions indegudes una vegada reconegut el dret, les entitats gestores sí que poden revisar per si mateixes, és a dir, sense intervenció del jutjat social, i generen una obligació de reintegrament quan es tracta de rectificar errors materials o de fet i els aritmètics (STS quarta del 14.10.1994), i quan la revisió estigui justificada per la constatació d'omissions o inexactituds en les declaracions dels beneficiaris.
Pel que fa a la potestat administrativa sancionadora de la qual es poden derivar prestacions indegudes i devolucions consegüents (art. 46.2 Llei sobre infraccions i sancions de l'ordre social [LISOS]), no hi ha acord total sobre si cal anar també als tribunals socials, atès que no es diu res sobre aquesta qüestió en l'article 151 de la Llei 36/2011, del 10 d'octubre) (STS del 17.6.1991 i del 23.9.1993, i, per a la unificació de doctrina, del 7.5.1992 i del 23.9.1992).
El procediment general per al reintegrament de prestacions indegudes quan no cal sotmetre prèviament la qüestió a la jurisdicció social (Reial decret [RD] 1637/1995, del 6 d octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de recaptació dels recursos del sistema de la Seguretat Social i art. 102 i 103 OM del 22 de febrer de 1996, que el desplega) estableix que la resolució administrativa de revisió que imposi reintegraments és notificada als obligats i altres interessats; que un cop esgotada la via administrativa, es notifica a la Tresoreria General de la Seguretat Social perquè expedeixi la reclamació del deute, que pot ser objecte de recurs ordinari, i en la qual s'indica el termini que s'ha de procedir al reintegrament; i la persona interessada pot sol·licitar l'ajornament del pagament del deute. Hi ha un procediment especial per al reintegrament en els casos en què els beneficiaris obligats al reintegrament són simultàniament creditors de prestacions econòmiques de la Seguretat Social (RD 148/1996, del 5 de febrer, desplegat en l'Ordre del 18 de juliol de 1997, en concordança amb l'article 40.1.b de la LGSS i els articles 102.2.1 i 104 de l'OM de febrer de 1996) en què s'estableix la possibilitat que en la quantitat que s'ha de reintegrar es pugui satisfer descomptant o deduint periòdicament quantitats de les prestacions reconegudes i que s'han de percebre. A més de la devolució o el reintegrament de prestacions indegudes, també es determina la devolució d'ingressos indeguts (reintegrament total o parcial de les quotes erròniament ingressades) i el reintegrament de despeses sanitàries causades en institucions sanitàries alienes a la Seguretat Social.
<Dret constitucional>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca dret de prestació, n m
- es derecho de prestación
<Dret constitucional>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret de prestació, n m
- es derecho de prestación, n m
<Dret constitucional>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca drets de prestació, n m pl
<Dret constitucional>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca estat membre de prestació de serveis, n m
- es estado miembro de prestación de servicios
- en member state of provision services
<Assegurances > Terminologia comunitària>
