Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "prestigiós" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca prestació, n f
- ca prestació social, n f
- es prestación
- es prestación social
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definició
Nota
- Les prestacions del sistema públic de serveis socials poden ser prestacions de serveis, prestacions econòmiques o prestacions tecnològiques.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prestació, n f
- es prestación, n f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca prestació, n f
- es prestación
- fr allocation
- fr prestation
- en allowance
- en benefit
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definició
Nota
- Per exemple, són prestacions una pensió, un subsidi o una indemnització.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prestació, n f
- es prestación
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prestació, n f
- es prestación
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prestació a favor de familiars, n f
- es prestación a favor de familiares
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Les prestacions a favor de familiars van ser fixades per primera vegada per la Llei 193/1963, del 28 de desembre, sobre bases de la Seguretat Social, a la base 42. Aquesta norma establia que, reglamentàriament i amb prèvia prova de dependència econòmica de la persona beneficiària de la prestació, es podia percebre una pensió o subsidi per la mort de la persona causant. L'article 22 de l'Ordre del 13 de febrer de 1967, per la qual s'estableixen normes per a l'aplicació i el desenvolupament de les prestacions de mort i supervivència del Règim General de la Seguretat Social, va establir per primera vegada aquestes prestacions. L'article 226 del Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, les regula actualment.
1. Pensió a favor de familiars. Tenen dret a la pensió a favor de familiars, per ordre de preferència, els familiars següents: a) nets i germans, orfes de pare i mare, homes o dones menors de divuit anys o majors incapacitats de forma absoluta o amb gran discapacitat, i nets o germans de la persona causant sense treball lucratiu o amb ingressos inferiors al 75 % del salari mínim interprofessional; b) menors de vint-i-dos anys que convisquessin amb la persona causant i a càrrec seu, almenys dos anys abans de la seva defunció, que no tinguin dret a pensió pública, ni mitjans de subsistència, ni familiars amb obligació i possibilitat de subministrar-los aliments; c) fills i germans de pensionistes d'incapacitat o jubilació solters, vidus o divorciats, majors de quaranta-cinc anys que, havent conviscut amb la persona difunta i a càrrec seu, acreditin una dedicació perllongada a la cura d'aquest fins a la seva mort i no disposin de mitjans de vida propis; d) mares i àvies, vídues, solteres o casades, els marits de les quals estiguin incapacitats per a treballar i separats o divorciats, que convisquin amb la persona causant i a càrrec seu, almenys dos anys abans de la seva mort, que no tinguin dret a pensió pública, ni mitjans de subsistència, ni familiars amb obligació i possibilitat de proporcionar-los aliments, i e) pares i avis majors de seixanta anys o totalment incapaços, que convisquessin amb la persona difunta i a càrrec seu, almenys dos anys abans de la seva mort, que no tinguin dret a pensió pública, no tinguin mitjans de subsistència, ni familiars amb obligació i possibilitat de proveir-los d'aliments.
2. Subsidi a favor de familiars. Són beneficiaris d'aquesta prestació temporal els fills, filles, germans o germanes de la persona causant majors de vint-i-dos anys, solters o vidus, que hagin conviscut com a mínim dos anys amb la persona difunta i a càrrec seu, que no tinguin dret a cap pensió pública i no tinguin mitjans de subsistència, ni familiars amb obligació de prestar-los aliments.
3. Persones causants de la prestació. Les persones causants de les prestacions a favor de familiars han d'estar afiliades i en alta, o en situació assimilada a la d'alta, en esdevenir-se la contingència o situació protegida. Cal que reuneixin el període de cotització establert, en cas de defunció per malaltia comuna, requisit que no s'exigeix en cas d'accident, sigui laboral o no, i tampoc s'exigeix en cas de malaltia professional. Són computables les cotitzacions fetes efectivament o les assimilades. Computen les quotes corresponents a la situació d'incapacitat temporal, de maternitat, de paternitat, de risc durant l'embaràs o de risc durant la lactància natural, així com les cotitzacions anteriors a aquestes contingències. També es té en consideració el període de suspensió amb reserva del lloc de treball, que estableix l'article 48.10 del Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors per a supòsits de violència de gènere. En el mateix sentit, el període per maternitat o paternitat que subsisteixi en la data d'extinció del contracte de treball, o que s'iniciï durant la percepció de la prestació per desocupació, es considera període de cotització efectiva. També poden causar dret a aquesta prestació els perceptors dels subsidis d'incapacitat temporal, risc durant l'embaràs, maternitat, paternitat o risc durant la lactància natural que compleixin el període de cotització que establert, i els titulars de pensions contributives de jubilació i incapacitat permanent.
4. Base reguladora i quantia de la prestació. La base reguladora varia segons la causa de la defunció de la persona causant, llevat que en el moment del decés fos pensionista. En aquest cas, la base reguladora és la mateixa que la utilitzada per a determinar la pensió de jubilació o incapacitat permanent de la persona difunta.
En cas de defunció per malaltia comuna i accident no laboral, la base reguladora és el quocient que resulti de dividir entre vint-i-vuit la suma de les bases de cotització del causant durant un període ininterromput de vint-i-quatre mesos. Aquest termini l'escolliran els beneficiaris dins els quinze anys immediatament anteriors al mes previ al del fet causant de la pensió.
La base reguladora per accident de treball o malaltia professional de la pensió de viduïtat quan la persona causant, en el moment de la seva defunció, es trobi en situació d'alta es determina de la manera següent: cal dividir per dotze les sumes dels tres conceptes següents: a) salari diari i antiguitat del treballador en la data d'accident o baixa per malaltia multiplicat per 365 dies; b) retribucions extraordinàries, prestacions o participació, pel seu import total l'any anterior a l'accident o a la baixa mèdica, i c) el quocient de dividir els plusos, les retribucions complementàries i hores extraordinàries percebudes l'any anterior a l'accident, pel nombre de dies efectivament treballats en aquest període. El resultat es multiplicarà per 273, llevat que el nombre de dies hàbils efectivament treballats sigui menor, en aquest cas s'aplicarà pel nombre de dies efectivament treballats. La prestació és del 20 % de la base reguladora.
5. Compatibilitat, suspensió i extinció de la pensió a favor de familiars i del subsidi temporal a favor de familiars. La pensió a favor de familiars és compatible amb la pensió de viduïtat i orfandat causades per la mateixa persona. El dret a la pensió en favor de familiars queda en suspens si el beneficiari obté ingressos superiors al 75 % del salari mínim interprofessional. La pensió s'extingeix per les causes següents: a) en el cas que els beneficiaris siguin menors d'edat, en complir divuit anys; b) en el cas dels beneficiaris que són persones discapacitades, si són declarats aptes; c) en cas d'adopció, per contraure matrimoni, i d) per defunció del beneficiari. El subsidi temporal s'extingeix amb la majoria d'edat de la persona beneficiària, llevat que es trobi incapacitada.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prestació accessòria, n f
- es prestación accesoria, n f
<Dret mercantil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prestació alimentària, n f
- ca prestació compensatòria, n f
- es prestación alimentaria
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca prestació assistencial, n f
- ca prestació no contributiva, n f sin. compl.
- es prestación asistencial
- es prestación no contributiva
- fr allocation non contributive
- fr prestation non contributive
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prestació compensatòria, n f
- ca pensió compensatòria, n f sin. compl.
- ca prestació alimentària, n f sin. compl.
- es prestación alimenticia
- es prestación compensatoria
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
En cas de nul·litat, només hi té dret el cònjuge de bona fe. La regulació de la prestació compensatòria es troba en els articles del 233-14 al 233-19 del Codi civil de Catalunya (CCCat).
Atès que es tracta d'un dret de crèdit personalíssim i voluntari, la prestació només la pot sol·licitar el cònjuge que provi ser-ne creditor en el primer procés matrimonial. En conseqüència, el dret s'ha de sol·licitar en el procés que extingeix el règim, de manera que si primer se sol·licita la separació i després s'insta el divorci, només es pot sol·licitar en el primer procediment de separació. Si la parella estava separada de fet i un dels cònjuges mor abans que transcorri un any de la separació de fet, l'altre pot reclamar la prestació als hereus en el termini de tres mesos des de la mort. Aquesta regla també opera en cas d'extinció del procediment matrimonial per mort del cònjuge deutor.
Els criteris per a determinar la quantia i la durada de la prestació que l'autoritat judicial ha de valorar especialment són la posició econòmica dels cònjuges, per la qual cosa cal tenir en compte la compensació i els altres drets econòmics que pugui ostentar el creditor; la realització de tasques familiars o la presa de decisions en interès de la família, si això ha minvat la capacitat d'un dels cònjuges d'obtenir ingressos; les perspectives econòmiques previsibles dels cònjuges, en atenció a la seva edat, estat de salut i manera com s'atribueix la guarda dels fills comuns; la durada de la convivència, que no necessàriament ha de ser conjugal, per la qual cosa també cal tenir en compte, si és el cas, els anys de convivència prèvia al matrimoni, i les noves despeses del deutor, si s'escau, com per exemple les derivades de la possibilitat que aquest, després de la separació, hagi format una nova família o hagi hagut d'adquirir un nou habitatge.
La prestació es pot pagar en forma de capital (en béns o en diners) o en forma de pensió (en diners i per mensualitats avançades). En aquest darrer cas, la regla general és la temporalitat, llevat que circumstàncies excepcionals n'aconsellin la fixació per temps indefinit (art. 233-17.4). Si les parts no es posen d'acord sobre la modalitat de pagament, resol l'autoritat judicial d'acord amb les circumstàncies del cas. El reconeixement de la possibilitat de pagar-la en forma de capital justifica la preferència del llibre II del CCCat pel terme prestació, en lloc del terme pensió, utilitzat en el Codi de família del 1998. Fomentant el pagament en forma de capital i la temporalitat de la pensió, l'òrgan legislador ha volgut evitar que dos excònjuges es trobin vinculats de per vida, així com les relacions de dependència del cònjuge més dèbil econòmicament respecte del més fort i els desincentius que podria comportar per al cònjuge dèbil l'atribució de pensions indefinides a l'hora de cercar alternatives per tal de millorar la seva situació econòmica.
Un cop atorgada, la prestació es pot modificar, només a la baixa, si millora la situació econòmica del perceptor o empitjora la del deutor, per la qual cosa cal tenir en compte que les seves despeses familiars i els aliments de tots els seus fills són prioritaris. Per al cas que la prestació s'atorgui en forma de pensió, s'haurà de veure extingida: si millora la situació econòmica del creditor o empitjora la del deutor, sempre que aquesta millora justifiqui l'extinció del dret; si el creditor contreu matrimoni o inicia la convivència marital amb una altra persona; en cas de mort del creditor, i en cas de venciment del termini màxim per al qual es va fixar. L'obligació no s'extingeix a la mort del deutor perquè el deute es transmet als seus hereus, encara que aquests o el creditor poden sol·licitar a l'autoritat judicial pagar-la en forma de capital i saldar-la definitivament.
Si bé la prestació compensatòria no és un dret d'aliments, ja que no es fonamenta en l'estat de necessitat, sinó el perjudici en la situació econòmica de qui té dret a percebre-la, en el cas de les parelles estables aquesta prestació té un cert component alimentari, al qual obeeix la denominació prestació alimentària dels articles 234-10 al 234-13. Encara que els seus fonaments i finalitats són molt similars als de la prestació compensatòria, la prestació alimentària té un abast més restringit, al qual al·ludeix l'article 234-10.1 («si la necessita per a atendre adequadament la seva sustentació»), que determina que només operi respecte del convivent més perjudicat després de la ruptura «si la convivència o l'atribució de la guarda dels fills comuns ha minvat la seva capacitat per obtenir ingressos». En aquest cas, el dret s'ha de sol·licitar en el termini d'un any des de l'extinció de la parella estable, en el mateix procediment en què es determinen els altres efectes de l'extinció de la parella, així com les mesures en relació amb els fills menors o l'habitatge familiar. Pel que fa a les modalitats de pagament, com la prestació compensatòria, l'alimentària també es pot pagar en forma de capital o de pensió. Ara bé, la diferència principal és que, en aquest darrer cas, la pensió sempre ha de ser temporal, sense que hi hagi cap excepció, d'una durada màxima de tres anys; llevat que la pensió s'atorgui a conseqüència de la guarda de fills comuns, cas en què podrà durar fins a la fi de la guarda dels fills quan assoleixin la majoria d'edat. En el cas de les parelles estables, la prestació es modifica i s'extingeix en les mateixes condicions que la prestació compensatòria per als matrimonis.
Tant en el cas dels cònjuges com en el de les parelles estables, la prestació pot ser objecte de renúncia i de pacte. Les parts en poden pactar, en previsió de ruptura del matrimoni o de la convivència, la modalitat, la quantia, la durada i l'extinció, quant a les garanties que imposa l'article 231-20 per als pactes en previsió de ruptura en general. Ara bé, a diferència del que succeeix en el cas de la compensació econòmica per raó de treball, en el cas de renúncia a la prestació, l'òrgan legislador ha fixat un mínim indisponible, corresponent a les necessitats bàsiques del creditor, és a dir, als aliments en sentit estricte. Excepcionalment, els pactes de renúncia incorporats a una proposta de conveni regulador (art. 233-2), que les parelles estables també poden celebrar (art. 234-6.2), pel fet de ser simultanis al procés, poden no respectar aquest mínim indisponible i ser igualment vàlids.
