Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "prestigiós" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca prestació complementària, n f
- es prestación complementaria
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca prestació contributiva, n f
- es prestación contributiva
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definició
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca prestació contributiva, n f
- es prestación contributiva
- fr allocation contributive
- fr prestation contributive
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definició
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prestació contributiva, n f
- es prestación contributiva
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En el terreny no contributiu, la prestació contributiva està vinculada a situacions de necessitat o subjectes a un límit d'ingressos, o bé personals o bé relacionats amb la unitat familiar de convivència.
La prestació contributiva es concedeix sempre que el subjecte beneficiari acrediti que compleix uns requisits concrets, bàsicament, una determinada cotització prèvia que incidirà no només en el reconeixement del seu dret a la pensió, sinó també en la quantia i eventualment en la durada.
Les prestacions contributives són, generalment, prestacions econòmiques atès el caràcter substitutiu de les rendes de treball, i poden ser en modalitat de pagament únic (indemnitzacions o quantitats a un tant alçat) o bé en pagament successiu (subsidis o pensions, segons si tenen caràcter temporal o vitalici, respectivament). Es regeixen pel principi de reciprocitat ja que la concessió és proporcional o està lligada a l'aportació econòmica que prèviament ha fet la part beneficiària, i per això prèviament ha de ser part inclosa dins el camp d'aplicació del sistema de la Seguretat Social a l'efecte d'aquest tipus de prestacions, i s'exigeix (art. 7.1 Llei general de la Seguretat Social [LGSS] del 1994) l'exercici d'una activitat professional dins el territori de l'Estat.
Del conjunt de prestacions que configuren l'acció protectora (art. 38 LGSS 1994) en formen part: la prestació econòmica en cas d'incapacitat temporal, de maternitat, d'incapacitat permanent, de jubilació, d'atur, i de mort i supervivència, ja que hi ha un lligam estret entre la prestació i la cotització prèvia en la mesura que la prestació contributiva s'ofereix només sobre la base de l'existència d'una relació laboral prèvia, quan la part beneficiària acredita que s'ha cobert un determinat període de cotització previ (anomenat període de carència) i se'n fixa la durada i la quantia segons la cotització efectuada.
L'exigència d'un període de cotització desapareix quan la situació de necessitat que es pretén cobrir té origen en un fet causant professional (accident no laboral, accident de treball i malaltia professional), ja que en aquests casos el caràcter contributiu a què feia referència no es manifesta per tal com no s'exigeix cap període de cotització previ, però sí que hi és present quan es calcula la prestació segons les rendes que la part treballadora rep i que es volen substituir.
En l'àmbit no contributiu o assistencial, s'hi inclouen: la prestació per incapacitat permanent, la jubilació, les prestacions de dependència, les prestacions per fill a càrrec, les prestacions d'atur de caràcter no contributiu, habitualment posteriors i successives al tipus contributiu.
El legislador empra el terme prestació no contributiva de manera habitual, i normalment s'utilitza en contraposició amb el concepte de prestació contributiva i, així, en determinades prestacions, arran de l'aprovació de la Llei 26/1990, del 20 de desembre, per la qual s'estableixen en la Seguretat Social prestacions no contributives, es parla de dues modalitats: la modalitat contributiva i la modalitat no contributiva.
El concepte de prestació contributiva és modern, però no ho és el contingut, ja que si es va als orígens de la seguretat social, en el marc del sistema d'assegurances socials ideat pel canceller Otto von Bismarck, que és, en certa manera, una tècnica derivada de l'assegurament privat, la correspondència entre prestació i contribució prèvia -idea o eix central sobre el qual es desenvolupa el concepte de prestació contributiva- hi és molt present.
El pagament voluntari, en el cas de les assegurances privades, o obligatori, en el cas de les assegurances socials, d'unes quotes dona dret a la part beneficiària a gaudir de la prestació assegurada un cop s'esdevé el risc assegurat. Un dels pilars bàsics actuals del sistema d'assegurances socials és, precisament, el caràcter bipartit del seu finançament sobre la base de quotes dels treballadors beneficiaris, dels empresaris, excepte en el cas de l'accident de treball, en què els treballadors resten relegats de llur aportació pel fet que s'estableix el principi de responsabilitat empresarial.
Els sistemes de seguretat social sorgits en la dècada dels anys quaranta del segle XX han evolucionat d'un finançament tripartit, amb un finançament estatal, cap a un finançament bipartit, amb un finançament dels empresaris i els treballadors, i s'estructuren sobre la base o el principi de contributivitat. Així, la gran majoria de les prestacions ofertes són de caràcter contributiu, tot i que també s'hi incorporen prestacions universals com l'assistència sanitària. D'acord amb la Llei 14/1986, del 25 d'abril, general de sanitat, són titulars del dret a l'assistència sanitària tots els ciutadans espanyols. A Catalunya, aquest dret no s'ha fet efectiu plenament fins a la Llei 21/2010, del 7 de juliol, d'accés a l'assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut. A la Comunitat Valenciana, aquest dret es va reconèixer mitjançant la Llei 6/2008, del 2 de juny, d'assegurament sanitari del sistema sanitari públic de la Comunitat Valenciana. I a tot l'Estat espanyol no s'ha reconegut aquest dret fins a la Llei 33/2011, del 4 d'octubre, general de salut pública (disposició addicional sisena). L'assistència sanitària va deixar de ser universal i va passar novament a ser una prestació amb assegurança prèvia a partir del Reial decret llei 26/2012, del 20 d'abril.
Hi ha també prestacions assistencials o no contributives, com en el cas de les prestacions per vellesa, invalidesa no contributiva i prestacions per fill a càrrec i de dependència. El sistema de la Seguretat Social sorgit a l'Estat espanyol el 1966, de la mateixa manera que els altres sistemes contemporanis, es fonamenta en una base contributiva, ja que estableix prestacions contributives de manera majoritària. L'article 41 de la Constitució espanyola (CE) del 1978, que fixa el model constitucional de Seguretat Social, tot i que no conté cap referència expressa a les prestacions contributives quan parla d'«assistència i de prestacions socials suficients» com a part del contingut del règim públic de Seguretat Social que han de mantenir els poders públics, fa esment tant a prestacions contributives com a prestacions no contributives. La CE opta per un sistema mixt i les prestacions contributives es configuren com un pilar bàsic de l'acció protectora, del conjunt de prestacions que el sistema ofereix als subjectes protegits.
La tendència actual dels diferents sistemes de seguretat social és l'estructura d'acció protectora en tres nivells: assistencial, contributiu i lliure o complementari. El nivell contributiu està integrat per totes les prestacions econòmiques qualificables com a substitutives de les rendes de treball rebudes per la part beneficiària i condicionades a determinats requisits de cotització prèvia i, fins i tot, la quantia i la durada poden variar segons les cotitzacions prèvies. - V. t.: prestació no contributiva n f
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca prestació d'assistència personal, n f
- es prestación de asistencia personal
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definició
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca prestació d'assistència sanitària, n f
- es prestación de asistencia sanitaria
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca prestació d'atenció a la dependència, n f
- es prestación de atención a la dependencia
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca prestació d'atur, n f
- es prestación de desempleo
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definició
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca prestació d'atur, n f
- es prestación de desempleo
- fr prestation de chômage
- en unemployment benefit
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definició
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prestació d'atur, n f
- es prestación por desempleo
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Davant la situació de pèrdua d'ocupació, ben aviat es va fer palesa la necessitat de disposar d'una protecció davant aquesta circumstància, de manera que es va configurar la prestació d'atur com una prestació dinerària que l'Administració de l'Estat atorga a qui té capacitat i voluntat d'estar en el mercat de treball, però està privat de formar-ne part, habitualment de manera temporal.
En aquest sentit, l'article 41 de la Constitució espanyola fa una menció especial al cas de desocupació, i imposa als poders públics l'obligació de mantenir un règim públic de Seguretat Social per als ciutadans, que garanteixi l'assistència i les prestacions socials en cas de necessitat, i deixa oberta la possibilitat d'assistència i prestacions complementàries.
Aquesta obligació es configura, alhora, en forma de competència, que la carta magna estableix com a exclusiva de l'Estat pel que fa a l'establiment de la legislació bàsica i el règim econòmic de la Seguretat Social (art. 149.1.17a), sense perjudici que les comunitats autònomes n'executin els serveis.
Cal fer referència a dues normes que determinen l'essència de la regulació de la prestació d'atur, que són: el Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) i el Reial decret 625/1985, del 2 d'abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, del 2 d'agost, de prestació d'atur.
L'article 262 de la LGSS disposa que estan protegides per la contingència d'atur les persones que, podent i volent treballar, perden la feina o veuen suspès el seu contracte o reduïda la jornada ordinària de feina, sempre que compleixin els requisits establerts per la llei.
Aquesta protecció s'estructura en dos àmbits de caràcter públic i obligatori: l'àmbit contributiu i l'àmbit assistencial. El primer dels dos té com a finalitat proporcionar prestacions substitutives de les rendes salarials deixades de percebre a conseqüència de la pèrdua de la feina anterior o de la suspensió del contracte o de la reducció de la jornada. El segon complementa l'anterior, i garanteix la protecció als treballadors desocupats que es troben en algun dels supòsits establerts en l'article 274 de la LGSS.
L'acció protectora comprèn, en l'àmbit contributiu, la prestació per atur total o parcial, que en tot cas està limitada a una durada determinada, i l'abonament de l'aportació de l'empresa corresponent a les cotitzacions de la Seguretat Social durant la percepció d'aquesta prestació; en l'àmbit assistencial, en canvi, el que inclou és el subsidi d'atur i, en el seu cas, l'abonament de la cotització a la Seguretat Social corresponent a la contingència de jubilació, durant la percepció del subsidi, així com el dret a les prestacions d'assistència sanitària i prestacions familiars.
D'altra banda, aquesta acció protectora també inclou accions específiques de formació, orientació i reorientació professional, entre d'altres, a favor dels treballadors desocupats i d'aquells qui vulguin fomentar l'ocupació estable, les quals alhora es complementen amb les polítiques actives d'ocupació promogudes per les comunitats autònomes i per l'Administració general de l'Estat.
La protecció per desocupació s'estén als treballadors dels estats membres de la Unió Europea, així com a tots els que provinguin de països amb els quals s'ha acordat un tractat que reculli aquesta acció protectora. - V. t.: atur n m
- V. t.: subsidi d'atur n m
