Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada

Resultats per a la cerca "prestigiós" dins totes les àrees temàtiques

prestació mèdica

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  prestació mèdica, n f
  • es  prestación médica
  • en  medical benefit

<Assegurances > Assegurança pública>

Definició
Prestació d'assistència sanitària de la seguretat social que comprèn els serveis de medicina general, intervenció quirúrgica, medicina d'urgència i el tractament i l'estada en centres sanitaris.
prestació no contributiva

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  prestació no contributiva, n f
  • ca  prestació assistencial, n f sin. compl.
  • es  prestación asistencial
  • es  prestación no contributiva

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Prestació de la Seguretat Social que rep una persona sense recursos econòmics en situació de necessitat que no ha cotitzat mai a la Seguretat Social, o no hi ha cotitzat prou temps per tenir dret a una prestació contributiva, i que compleix determinats requisits establerts legalment.
prestació no contributiva

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  prestació no contributiva, n f
  • ca  pensió no contributiva, n f sin. compl.
  • ca  prestació assistencial, n f sin. compl.
  • es  pensión no contributiva
  • es  prestación asistencial
  • es  prestación no contributiva

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Compensació econòmica o tècnica que rep una persona en situació de necessitat quan es produeix una contingència prèviament establerta, amb independència de l'existència d'un període de cotització previ i de la pèrdua o la disminució dels ingressos professionals.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic | Àmbit: Catalunya
  • Com assenyala José Francisco Blasco Lahoz, «la protecció assistencial o no contributiva es pot definir com un mecanisme de solidaritat col·lectiva, la protecció que s'atorga independentment de l'existència d'una cotització prèvia i de la pèrdua o la reducció dels ingressos professionals i es destina als individus, les famílies i els grups que es troben en situació de necessitat i que tenen recursos (materials, culturals i socials) que són tan dèbils que queden exclosos del tipus de vida mínim acceptable en l'Estat en què resideixen».
    El principi de solidaritat col·lectiva, que és el principi bàsic de la Seguretat Social, es manifesta clarament en el marc de les prestacions, ja que quan es constata l'existència d'una situació de necessitat que s'esdevé sobre un individu que no té ingressos per a fer-hi front, el sistema de protecció social atorga a favor seu unes rendes que li permeten la subsistència. Desapareix, per tant, la relació cotització-prestació, una relació típica de les prestacions contributives, i, en contraposició, s'estructura el pilar del sistema sobre l'eix triple de la situació de necessitat, de manca d'ingressos suficients i de prestacions no contributives, que configura la Seguretat Social assistencial.
    Les prestacions no contributives tenen l'origen en les teories de William Beveridge, qui defensava la necessitat de crear un braç assistencial en els sistemes de seguretat social, encara que no van rebre un impuls important fins a la dècada dels anys vuitanta del segle XX. En el cas de l'ordenament jurídic espanyol, en el preàmbul de la Llei 26/1985, del 31 de juliol, de mesures urgents per a la racionalització de l'estructura i de l'acció protectora de la Seguretat Social, ja es destacava la necessitat de procedir a «una regulació unitària de les diverses accions dels poders públics per a integrar-les en un nivell no contributiu de pensions a favor dels ciutadans que, tot i trobar-se en situació de necessitat protegible, manquen de recursos econòmics propis suficients per a subsistir».
    A diferència del que s'establia en la Llei 45/1960, del 21 de juliol, en virtut de la qual es va crear el Fons Nacional d'Assistència Social, les prestacions no contributives no es consideren una qüestió discrecional subjecta a les disponibilitats del sistema, sinó que es configuren com un dret subjectiu de caràcter universalista, encara que amb moltes limitacions. Abans de l'establiment dins la Seguretat Social de les prestacions no contributives com a tals, l'establiment d'una protecció no contributiva, és a dir, no subjecta a cotització prèvia, es va fixar, bàsicament, en dues grans direccions: l'extensió de la prestació d'assistència sanitària a les persones sense recursos econòmics suficients (Reial decret [RD] 1088/1989, del 8 de setembre) i la protecció assistencial adreçada als minusvàlids (Llei 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social del minusvàlid i RD 383/1984, de l'1 de febrer, desenvolupat per l'Ordre del 8 de març de 1984).
    La Llei 26/1990, del 20 de desembre, de prestacions no contributives -integrada en la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) del 1994, tot i que restringida a determinades prestacions- va ampliar el camp d'aplicació dels subjectes protegits pel sistema de la Seguretat Social pel fet de considerar inclosos dins el sistema -pel que fa a les prestacions no contributives d'invalidesa, jubilació i prestacions familiars per fill a càrrec- tots els espanyols residents en territori nacional.
    En el cas d'aquestes prestacions, el títol jurídic, en virtut del qual se n'estableix la inclusió, no és el desenvolupament d'una activitat professional com en el cas de la modalitat contributiva, sinó que és la mancança de rendes o d'ingressos suficients. D'acord amb el que disposa la Llei 24/1997, del 15 de juliol, de consolidació i racionalització del sistema de Seguretat Social, és previst separar les fonts de finançament, de manera que l'acció protectora de la Seguretat Social, en la modalitat no contributiva i universal, s'ha de finançar mitjançant les aportacions de l'Estat al pressupost de la Seguretat Social.
    La Llei 26/1990, del 20 de desembre té com a objectiu principal l'establiment i la regulació d'un nivell no contributiu de prestacions econòmiques en desenvolupament de l'article 41 de la Constitució espanyola, en què s'estableix la necessitat de mantenir un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans. Formen part del nivell no contributiu, bàsicament, les prestacions següents: assistència sanitària, invalidesa (art. 144 al 149 LGSS), jubilació (art. 167 al 170), prestacions familiars per fill a càrrec (art. 182 al 189) i subsidi d'atur (art. 215 al 219).
    Les prestacions d'invalidesa, jubilació i per fill a càrrec són introduïdes per la Llei 26/1990, del 20 de desembre, i s'ofereixen en la doble modalitat, contributiva i no contributiva, de manera que la pensió no contributiva s'esdevé, només, quan no es té dret a la modalitat contributiva, perquè no es compleixen els requisits exigits, però s'acredita l'existència d'una situació de necessitat i la mancança de rendes o ingressos suficients. La prestació econòmica per fill a càrrec només té caràcter no contributiu, i la resta de prestacions tècniques per fill a càrrec o menor acollit tenen caràcter contributiu.
    El requisit determinant per a tenir dret a les prestacions no contributives és la mancança de rendes o ingressos suficients, qüestió que es determina mitjançant l'establiment d'un límit d'acumulació de recursos. No solament es consideren els ingressos del subjecte beneficiari, sinó que també es tenen en compte els ingressos de la unitat econòmica familiar en què es troba inserit el subjecte beneficiari, entenent que «com a regla general s'han de considerar membres de la unitat econòmica de convivència totes les persones que conviuen efectivament amb la persona sol·licitant de la pensió no contributiva, sigui quina sigui la causa de la convivència» (Sentència del Tribunal Suprem del 17.3.1997, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi 1997\2562).
    Si la part interessada no pertany a cap unitat familiar i vol accedir a una pensió no contributiva, s'exigeix que no disposi de rendes o ingressos, siguin de la naturalesa que siguin, en còmput anual, superiors a la quantia també anual de les pensions no contributives de la Seguretat Social fixades cada any en la llei general de pressupostos. Si, per contra, la part interessada està inserida dins una unitat econòmica familiar i vol accedir a una pensió no contributiva, només hi pot accedir quan la suma dels ingressos de tots els integrants de la unitat familiar sigui inferior al límit d'acumulació de recursos fixat en la llei (art. 144.2 i 144.3 LGSS) i que és diferent segons si la convivència es produeix o no entre la part sol·licitant i els seus descendents o ascendents en primer grau.
    La quantia de les prestacions no contributives es fixa anualment en la llei de pressupostos corresponent, si bé aquesta es modula atenent als ingressos de la part beneficiària, de manera que només rep la pensió íntegra quan manca totalment de rendes. Si en una mateixa unitat familiar conviu més d'un beneficiari, s'han de tenir en compte les dues regles següents: a) que a l'import anual fixat en la llei de pressupostos s'ha de sumar el 70 % d'aquesta mateixa quantia, tants cops com nombre de beneficiaris menys un hi hagi en la unitat familiar, i b) que la quantia de la pensió per a cadascun dels beneficiaris és igual al quocient de dividir el resultat anterior pel nombre de beneficiaris amb dret a pensió.
    Els efectes econòmics del reconeixement del dret a les prestacions no contributives es produeixen a partir del primer dia del mes següent del dia en què es presenta la sol·licitud, tenint en compte que un cop reconegut el dret a una pensió no contributiva els perceptors estan obligats a comunicar a l'entitat que aboni a la prestació qualsevol modificació de la seva situació de convivència, estat civil, residència, entre d'altres; i, en tot cas, ha de presentar en el primer trimestre de cada any una declaració dels ingressos de la unitat econòmica respectiva de l'any immediatament anterior, de la qual forma part.
    Tot i que, en principi, la gestió de la pensió es va atribuir a l'Institut Nacional de Serveis Socials (actualment, Institut de Migracions i Serveis Socials) aquestes s'han transferit a les comunitats autònomes, i, en el cas de Catalunya, la gestió de les prestacions ja s'ha transferit a la Generalitat de Catalunya.
  • V. t.: prestació contributiva n f
prestació no garantida

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  prestació no garantida, n f
  • es  prestación no garantizada

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Prestació que es concedeix exclusivament d'acord amb les disponibilitats pressupostàries i amb els principis de prelació i concurrència.
prestació patrimonial de caràcter públic

<Dret financer i tributari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  prestació patrimonial de caràcter públic, n f
  • es  prestación patrimonial de carácter público, n f

<Dret financer i tributari>

prestació per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o familiars supervivents

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  prestació per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o familiars supervivents, n f
  • es  prestación para el mantenimiento de los gastos del hogar de los cónyuges o familiares supervivientes

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Prestació assistencial de dret subjectiu, complementària a la pensió de viduïtat, per a les persones que no poden atendre amb els seus ingressos les despeses pròpies del manteniment de la llar habitual.
prestació per atendre les necessitats bàsiques

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  prestació per atendre les necessitats bàsiques, n f
  • es  prestación por atender las necesidades básicas

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Prestació de dret subjectiu en favor de determinades persones amb un nivell baix d'ingressos perquè puguin atendre les despeses essencials.
prestació per cessament d'activitat

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  prestació per cessament d'activitat, n f
  • es  prestación por cese de actividad

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>

Definició
Prestació contributiva de la qual es pot beneficiar un treballador autònom en situació legal de desocupació involuntària i que compleix determinats requisits establerts legalment.

Nota

  • La percepció d'una prestació per cessament d'activitat exigeix la satisfacció d'uns requisits mínims, com ara ser afiliat en situació d'alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms, haver cotitzat continuadament els dotze mesos anteriors al cessament de l'activitat, acreditar disponibilitat per a la reincorporació, no haver complert l'edat ordinària per a accedir a una pensió contributiva i estar al corrent de pagament de les obligacions.
prestació per cessament d'activitat

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  prestació per cessament d'activitat, n f
  • es  prestación por cese de actividad

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Prestació contributiva de la qual es poden beneficiar els treballadors autònoms en situació legal de desocupació involuntària i que compleixen determinats requisits establerts legalment.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Aquesta prestació forma part de l'acció protectora del sistema de la Seguretat Social i és de caràcter obligatori des del gener del 2019. És gestionada per les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social que cobreixen les contingències derivades d'accident de treball i malaltia professional. Les prestacions per als treballadors autònoms del règim del mar són gestionades per l'Institut Social de la Marina.
    Aquesta prestació va ser fixada per primera vegada per la Llei 32/2010, del 5 d'agost, per la qual s'estableix un sistema específic de protecció per cessament d'activitat dels treballadors autònoms, desplegada per mitjà del Reial decret 1541/2011, del 31 d'octubre i per la Llei 31/2015, del 9 de setembre, per la qual es modifica i s'actualitza la normativa en matèria d'autoocupació i s'adopten mesures de foment i promoció del treball autònom i de l'economia social. La protecció per cessament d'activitat es finança exclusivament amb càrrec a la cotització per aquesta contingència dels treballadors autònoms que tinguin protegida la cobertura per accidents de treball i malalties professionals.
    Estan en situació legal de cessament d'activitat tots els treballadors autònoms que cessin en l'exercici de llur activitat per l'existència de motius econòmics, tècnics, productius o organitzatius determinants de la inviabilitat de prosseguir l'activitat econòmica o professional. En el cas d'un establiment obert al públic, se n'exigeix el tancament durant la percepció de la prestació. També es troben en situació legal de cessament d'activitat les persones treballadores autònomes econòmicament dependents que hagin de cessar l'activitat per extinció del contracte subscrit amb el client del qual depenguin econòmicament, sempre que impedeixi la continuació de l'activitat. El cessament d'activitat pot ser definitiu o temporal. El cessament temporal comporta la interrupció per part del treballador autònom de totes les activitats que varen donar lloc a la seva alta en el règim especial dels treballadors autònoms. El cessament d'activitat del treballador autònom econòmicament dependent ha de ser total en l'activitat econòmica o professional que de manera habitual, personal i directa es dugui a terme.
    La durada de la prestació per cessament d'activitat depèn dels períodes de cotització efectuats dins dels quaranta-vuit mesos anteriors a la situació legal de cessament d'activitat, dels quals, almenys, dotze han de ser continuats i immediatament anteriors a l'esmentada situació de cessament, amb una prestació d'una durada mínima de dos mesos i una durada màxima de dotze mesos. Alternativament, l'article 39 de la Llei 31/2015, del 9 de setembre, determina el pagament únic d'aquesta prestació als beneficiaris que tinguin pendent de percebre un període de, com a mínim, sis mesos de la prestació, si acrediten que han de dur a terme una activitat professional com a persones treballadores autònomes o destinin el cent per cent del seu import a fer una aportació al capital social d'una entitat mercantil de nova constitució o constituïda en el termini màxim de dotze mesos anteriors a l'aportació, sempre que n'hagin de tenir el control efectiu i hagin d'exercir-hi una activitat professional, incloent-hi la de treballadors per compte propi.
    La quantia de la prestació econòmica per cessament d'activitat és del setanta per cent de la base reguladora obtinguda per la mitjana de les bases per les quals s'hagi cotitzat durant els dotze mesos continuats i immediatament anteriors a la situació legal de cessament. La percepció de la prestació econòmica per cessament d'activitat és incompatible amb el treball per compte propi, encara que la seva realització no impliqui la inclusió obligatòria en el règim especial dels treballadors per compte propi o autònoms, o en el règim especial dels treballadors del mar, així com amb el treball per compte d'altri. Pel que fa als treballadors per compte propi inclosos en el règim especial dels treballadors del mar, la prestació per cessament d'activitat és incompatible amb la percepció de les ajudes per paralització de la flota.
    El dret a la protecció per cessament d'activitat s'extingeix en els casos següents: a) per esgotament del termini de durada de la prestació; b) per imposició de les sancions en els termes que estableix la llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social; c) per realització d'una feina per compte d'altri o propi durant un temps igual o superior a dotze mesos (en aquest cas, sempre que generi dret a la protecció per cessament d'activitat com a treballador autònom); d) per compliment de l'edat de jubilació ordinària o, en el cas dels treballadors per compte propi inclosos en el règim especial dels treballadors del mar, l'edat de jubilació teòrica, llevat que no es compleixin els requisits per accedir a la pensió de jubilació contributiva; e) per reconeixement de pensió de jubilació o d'incapacitat permanent; f) per trasllat de residència a l'estranger; g) per renúncia voluntària al dret, i h) per mort del treballador autònom.
  • V. t.: treballador autònom | treballadora autònoma n m, f
prestació per cura de menors

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  prestació per cura de menors, n f
  • es  prestación por cuidado de menores

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Prestació econòmica destinada als progenitors, adoptants, guardadors o acollidors permanents que han de reduir la jornada laboral per a atendre un o una menor que té càncer o una altra malaltia greu.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Aquesta prestació té l'origen en la disposició final vint-i-unena de la Llei 39/2010, del 22 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2011, que va afegir l'article 135 quater al text refós de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS), aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, del 20 de juny, amb la finalitat d'ampliar l'acció protectora de la Seguretat Social, incorporant a l'ordenament jurídic de la protecció social una prestació econòmica destinada als progenitors, adoptants o acollidors que redueixen llur jornada de treball per a la cura de menors afectats de càncer o una altra malaltia greu. Aquesta prestació, amb naturalesa de subsidi, té per objecte compensar la pèrdua d'ingressos que pateixen aquestes persones pel fet d'haver de reduir la jornada laboral, amb la disminució consegüent del salari, ocasionada per la necessitat de tenir cura d'una manera directa, contínua i permanent dels fills o menors a càrrec seu, durant el temps d'hospitalització i tractament continuat de la malaltia. El subsidi, per tant, està predeterminat per la reducció efectiva de la jornada laboral i per les circumstàncies en què la porten a terme les persones treballadores.
    L'article 190 del text refós de la LGSS, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, considera situació protegida la reducció de la jornada de treball d'almenys un 50 % que, d'acord amb el que estableix l'article 37.6 del text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors en el paràgraf tercer, portin a terme els progenitors, adoptants, guardadors amb finalitat d'adopció o acollidors de caràcter permanent, quan tots dos treballin, per a la cura directa, contínua i permanent del menor a càrrec seu afectat per càncer (tumors malignes, melanomes i carcinomes) o per qualsevol altra malaltia greu que requereixi un ingrés hospitalari de llarga durada, durant el temps d'hospitalització i tractament continuat de la malaltia. L'acreditació que el menor pateix càncer o una altra malaltia greu, així com de la necessitat d'hospitalització i tractament i de cura, s'ha de fer mitjançant un informe del servei públic de salut o òrgan administratiu sanitari de la comunitat autònoma corresponent.
    Per a accedir al dret a la prestació econòmica de cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu cal estar afiliat i en situació d'alta a la Seguretat Social i acreditar un període mínim de cotització de cent vuitanta dies dins els cinc anys anteriors al fet causant. La prestació econòmica consisteix en un subsidi equivalent al 100 % de la base reguladora corresponent, que ha de ser equivalent a l'establerta per a la prestació d'incapacitat temporal derivada de contingències comunes, que són els mateixos requisits establerts per a les prestacions de maternitat. Aquesta prestació s'extingeix quan, amb l'informe previ del servei públic de salut o òrgan administratiu sanitari de la comunitat autònoma corresponent, cessi la necessitat de la cura directa, contínua i permanent, del fill o del menor subjecte a acolliment o a guarda amb finalitat d'adopció del beneficiari, o quan el menor compleixi els divuit anys. La gestió i el pagament de la prestació econòmica correspon a la mútua col·laboradora amb la Seguretat Social o, si s'escau, a l'entitat gestora amb la qual l'empresa tingui concertada la cobertura dels riscos professionals. Quan concorrin en tots dos progenitors, adoptants, guardadors amb finalitat d'adopció o acollidors de caràcter permanent les circumstàncies necessàries per tenir la condició de beneficiaris de la prestació, només es pot reconèixer el dret a percebre-la a favor d'un d'ells.
    La llista de malalties que estan incloses per a atendre a menors ha quedat actualitzada per l'Ordre TMS/103/2019, del 6 de febrer, que modifica l'annex del Reial decret 1148/2011, del 29 de juliol, i comprèn una llista més ampliada que la inicialment fixada per càncer. Inclou malalties oncològiques, hematològiques, errors innats del metabolisme, malalties al·lèrgiques i immunològiques, malalties mentals, neurològiques, de l'aparell respiratori, digestiu, nefrològiques, reumatològiques, determinades intervencions quirúrgiques, cures pal·liatives, neonatologia, certes malalties infeccioses, endocrinològiques i trastorns de base genètica.