Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pret�rit" dins totes les àrees temàtiques

adreça d'interès adreça d'interès

<Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  adreça d'interès, n f
  • ca  preferit, n m
  • es  marca
  • es  referencia
  • fr  signet
  • en  bookmark
  • en  favourite

<Informàtica>

Definició
Adreça d'una pàgina web que un internauta visita i desa en la memòria del navegador a fi de poder accedir-hi fàcilment en ocasions posteriors.
adreça d'interès adreça d'interès

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adreça d'interès, n f
  • ca  preferit, n m
  • es  favorito
  • es  marca
  • es  referencia
  • fr  signet
  • en  bookmark
  • en  favourite

<Societat > Serveis > Internet>, <Societat > Sectors > Economia i empresa>, <Cultura > Mitjans de comunicació>

Definició
Adreça d'una pàgina web que un internauta visita i desa en la memòria del navegador per tal de facilitar-hi l'accés en ocasions posteriors.
antecopretèrit antecopretèrit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  antecopretèrit, n m
  • es  antecopretérito
  • fr  anté-co-prétérit
  • en  antecopreterite

<Lingüística>

Definició
En la terminologia d'Andrés Bello, plusquamperfet d'indicatiu.

Nota

  • Per exemple, havíem telefonat. El terme fa referència al fet que amb aquest temps s'indica que la situació expressada pel verb és anterior a un moment passat que es pren com a referència.
antepostpretèrit antepostpretèrit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  antepostpretèrit, n m
  • es  antepostpretérito
  • fr  anté-post-prétérit
  • en  antepostpreterite

<Lingüística>

Definició
En la terminologia d'Andrés Bello, condicional perfet.

Nota

  • Per exemple, hauria telefonat. El terme fa referència al fet que amb aquest temps s'indica que la situació expressada pel verb és anterior a un moment que es pren com a referència que alhora és posterior a un altre de passat.
antepretèrit antepretèrit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  antepretèrit, n m
  • es  antepretérito
  • fr  anté-prétérit
  • en  antepreterite

<Lingüística>

Definició
En la terminologia d'Andrés Bello, passat anterior.

Nota

  • Per exemple, hagué telefonat. El terme fa referència al fet que amb aquest temps s'indica que la situació expressada pel verb és anterior, i concretament, immediatament anterior, a un moment passat que es pren com a referència.
condicional condicional

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  condicional, n m
  • ca  condicional simple, n m sin. compl.
  • ca  futur de passat, n m sin. compl.
  • ca  futur hipotètic, n m sin. compl.
  • ca  postpretèrit, n m sin. compl.
  • ca  potencial, n m sin. compl.
  • es  condicional
  • es  condicional simple
  • es  futuro de pasado
  • es  futuro hipotético
  • es  postpretérito
  • es  potencial
  • fr  conditionnel
  • fr  conditionnel simple
  • fr  futur de passé
  • fr  futur hypotéthique
  • fr  post-prétérit
  • fr  potentiel
  • en  conditional
  • en  conditional simple
  • en  future in the past
  • en  hypothetical future
  • en  postpreterite
  • en  potential

<Lingüística>

Definició
Temps verbal del mode indicatiu que, en la tradició gramatical, s'ha analitzat a vegades com a mode diferent de l'indicatiu i el subjuntiu.

Nota

  • Aquesta diversitat de criteris es deu al fet que el condicional pot expressar, segons el context sintàctic en què aparega, valors modals d'irrealitat (Hi aniria si poguera) o de cortesia (Voldria un café per favor) i valors temporals de futur de passat (Em va dir que hi aniria l'endemà). Històricament, aquesta forma verbal té un origen semblant al futur romànic, per tal com prové de l'aglutinació de la perífrasi modal d'obligació formada per l'infinitiu i l'imperfet d'indicatiu del verb haver (CANTARE HABĒBAM > cantar-hebam > cantar ia > cantaria).
consum no prescrit de productes medicinals consum no prescrit de productes medicinals

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  consum no prescrit de productes medicinals
  • en  nonprescribed use of patent medicinals

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

copretèrit copretèrit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  copretèrit, n m
  • es  copretérito
  • fr  co-prétérit
  • en  copreterite

<Lingüística>

Definició
En la terminologia d'Andrés Bello, imperfet d'indicatiu.

Nota

  • Per exemple, telefonava. El terme fa referència al fet que l'imperfet normalment assenyala esdeveniments que coexisteixen amb uns altres esdeveniments del passat, com en Vaig veure com trencava els vidres.
currículum prescrit currículum prescrit

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  currículum prescrit, n m
  • es  currículo prescrito
  • fr  curriculum formel
  • fr  curriculum prescrit
  • en  formal curriculum
  • en  prescriptive curriculum

<Educació > Didàctica > Currículum>

Definició
Currículum que proposa l'Administració educativa i que cal seguir obligatòriament.
dominium in bonis habere [la] dominium in bonis habere [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dominium in bonis habere [la], n m
  • ca  propietat bonitària, n f sin. compl.
  • ca  propietat pretòria, n f sin. compl.
  • es  propiedad bonitaria
  • es  propiedad pretoria

<Dret romà>

Definició
Forma de propietat en què el pretor protegia l'adquirent, el qual havia rebut una cosa (res mancipi), però el lliurament no s'havia fet amb les formalitats exigides pel ius civile, fet que provocava que l'adquirent en fos posseïdor però no el titular.

Nota

  • Aquesta forma de propietat va sorgir a la societat romana com a resposta a la necessitat de regular que tenien molts ciutadans, els quals adquirien els béns sense lesionar els drets d'altres, i de forma legítima, però no es podien convertir en propietaris, ja que l'adquisició no s'havia efectuat conforme al ius civile.
    Davant d'aquesta situació, el pretor es va haver d'adaptar a les demandes dels ciutadans mitjançant l'atorgament d'accions honoràries (aquelles creades pel pretor), i protegir així els adquirents com a propietaris, els quals encara no ho eren d'acord amb el dret civil.
    Cal distingir dues situacions: a) si l'antic dominus exercitava una rei vindicatio, el pretor concedia al que tenia la cosa una exceptio que permetia parar aquesta acció reivindicatòria de l'antic dominus, sempre que es provés que la cosa o el bé s'havia transmès lícitament per haver sigut objecte de compravenda, però que no s'havien dut a terme les formalitats exigides, i b) si l'adquirent perdia la disponibilitat sobre el bé perquè un tercer li havia tret, o bé per una altra circumstància, i davant d'aquesta situació aquest no podia interposar una rei vindicatio, ja que no n'era el dominus. A conseqüència d'això, el pretor li concedia una acció fictícia anomenada actio publiciana, la qual es podia exercir cap al dominus, però també cap a tercers. Cal assenyalar que aquesta acció era fictícia, atès que es feia fingir al jutge que havia transcorregut el temps necessari per a adquirir la cosa per usucapió i, per tant, es feia un judici com si l'adquirent tingués el dominium ex iure Quiritium.
    No obstant això, davant aquesta actio publiciana, el dominus podia interposar una exceptio iusti dominii, però al mateix temps, el pretor concedia a l'adquirent la replicatio rei vinditae et traditae o doli.
    En aquells casos en què l'adquirent interposava una actio publiciana o una exceptio rei vinditae et traditae, gaudia d'una facultat perpètua i exclusiva, ja que posseïa la cosa in bonis habere, forma de propietat en què l'antic dominus podia conservar un dret formal de propietat, nudum ius Quiritium, fet que provocava una duplicitat de dominium entre la figura d'aquest antic dominus i l'adquirent.
  • Àmbit: Inespecífic