Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "privilegi" dins totes les àrees temàtiques
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca privilegi paulí, n m
- es privilegio paulino, n m
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca privilegi paulí, n m
- ca privilegi de la fe, n m sin. compl.
- es privilegio de la fe
- es privilegio paulino
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
La doctrina catòlica i la praxi absoluta de l'Església, reafirmada constantment pel seu magisteri, determinen que el matrimoni rat (vàlid entre batejats) i consumat és per pròpia naturalesa indissoluble (càn. 1141 Codi de dret canònic del 1983 [CDC-83]), fet que adquireix una fermesa peculiar a raó del sagrament, que és inseparable del contracte (càn. 1055, § 2). Es tracta d'indissolubilitat intrínseca i extrínseca del matrimoni, és a dir, de la impossibilitat que el dissolguin els cònjuges o una autoritat social. La indissolubilitat opera sobre la base de dues circumstàncies: la sagramentalitat (càn. 1055, § 2) i la consumació (càn. 1061, § 1). Però l'Església pot dissoldre el matrimoni per causes greus en el cas que els dos requisits no hi siguin presents conjuntament.
La dissolució a favor de la fe, el denominat privilegi paulí (càn. 1143 al 1147), es projecta sobre els matrimonis vàlids que estan privats del caràcter sacramental, encara que siguin consumats. Les condicions requerides són: a) l'existència d'un matrimoni vàlid celebrat entre dues persones que no estan batejades (no és sacramental); b) que només un dels cònjuges rebi vàlidament el baptisme en l'Església catòlica o en una altra comunitat eclesial mentre que l'altre es manté en la infidelitat (no batejat), i c) que per aquesta raó la persona no batejada se separi del cònjuge batejat; la separació de la persona infidel pot ser física (separació de fet), o moral (el cònjuge no batejat vol cohabitar, però refusa fer-ho pacíficament, sense ofensa del Creador). La part infidel fa perillar la fe de la persona batejada i n'ofèn servicialment les creences, l'infligeix vexacions contínues que atempten contra la dignitat de la part batejada i la redueixen a servitud moral, entre altres situacions. L'allunyament o la separació han de ser demostrats i cal que la part batejada no doni un motiu just per a la separació després d'haver rebut el baptisme.
L'aplicació del privilegi paulí té lloc, per tant, quan la part no batejada posa obstacles al desenvolupament normal i pacífic de la convivència marital arran del baptisme de l'altra part. La raó de la dissolució rau en el principi del favor de la fe (favor fidei), per causa justa del bé de la fe, del cònjuge o de terceres persones (els fills) que es reforça fins al punt que la presumpció (càn. 1060 CDC-83) que el matrimoni, en cas de dubte sobre la seva validesa, gaudeix del favor del dret (favor matrimonii), cedeix quan hi ha col·lisió amb el favor fidei perquè està establert que «en cas de dubte, el privilegi de la fe gaudeix del favor del dret» (càn. 1150 CDC-83); els dubtes poden versar sobre qualsevol qüestió relacionada amb el privilegi de la fe.
La circumstància deu el seu nom a un text de sant Pau de la primera carta als cristians de la ciutat grega de Corint (1Co 7, 12-16) que va ser el punt de partida perquè l'Església prengués consciència del poder que tenia de dissoldre excepcionalment el matrimoni, determinés les condicions que es deriven de la doctrina de sant Pau, i establís el procediment per a comprovar aquestes condicions (càn. 1144 al 1147 CDC-83). Perquè la part batejada contregui vàlidament un nou matrimoni sempre s'ha d'interpel·lar la part no batejada.
La interpel·lació pretén conèixer la voluntat de la part no batejada per a comprovar l'allunyament moral o físic respecte de la part batejada, i la prova que el motiu de la separació ha estat la conversió de la part que s'ha fet cristiana. La interpel·lació consisteix a saber si també vol rebre el baptisme i si, almenys, vol cohabitar pacíficament, sense ofensa del Creador. Si la part interpel·lada respon legítimament a la interpel·lació en sentit negatiu, o si la interpel·lació no es va fer legítimament, la part batejada té dret a tornar a contreure matrimoni amb una altra part catòlica.
Normalment, ha d'efectuar la interpel·lació l'ordinari del lloc (càn. 134 CDC-83) de la part que ha rebut el baptisme, per si mateixa, o per una persona delegada pensant sempre en el que és més fàcil per a arribar a la part interpel·lada, amb alguna mena de formalitat pública perquè consti que s'ha fet la interpel·lació i quin ha estat el resultat de la voluntat del cònjuge interpel·lat, per bé que la forma privada feta per la part convertida a la fe és necessària si la pública no es pot observar. Generalment, la interpel·lació es fa quan la part convertida al cristianisme ha rebut el baptisme, però l'ordinari, per causa greu, pot permetre que es faci abans, i fins i tot la pot dispensar quan consti, per procediment sumari i extrajudicial, que no es pot fer o hauria estat inútil fer-la.
La dissolució del matrimoni per aplicació del privilegi paulí té lloc ipso iure en virtut de la celebració vàlida del nou matrimoni amb una altra persona catòlica. El dret de contreure el nou matrimoni no té termini de prescripció ni de caducitat; i cessa si durant la situació de litispendència del dret el cònjuge no batejat es converteix, o simplement revoca la seva negativa a viure pacíficament amb l'altra part. Per causa greu, l'ordinari del lloc pot concedir que la part batejada, usant el privilegi paulí, contregui matrimoni amb la part no catòlica, batejada o no, observant les prescripcions aplicables a aquests casos.
<Filosofia del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca privilegi personal, n m
- es privilegio personal, n m
<Filosofia del dret>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca privilegi personal, n m
- es privilegio personal
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca privilegi petrí, n m
- es privilegio petrino, n m
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca privilegi petri, n m
- es privilegio petrino
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca privilegi privatiu, n m
- es privilegio privativo
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Filosofia del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca privilegi real, n m
- es privilegio real, n m
<Filosofia del dret>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca privilegi real, n m
- es privilegio real
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca privilegi rodat, n m
<Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>
