Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "procuraci�" dins totes les àrees temàtiques
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca governador general, n m
- ca procurador general, n m sin. compl.
- ca procurador reial, n m sin. compl.
- es gobernador general
- es procurador general
- es procurador real
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Països Catalans
-
Arreu d'Europa era comuna la necessitat que tot príncep que es volia desplaçar habitualment, i sovint fora dels seus territoris, designés un oficial que el substituís en l'exercici de les seves funcions mentre era absent. Aquest problema era més evident a la Corona d'Aragó, on el rei es traslladava amb freqüència per tots els seus regnes. A l'origen, aquest càrrec rebia la denominació procurador reial, posteriorment procurador general i, finalment, des del segle XIV, governador general.
Normalment, es tractava d'un governador únic per a tota la Corona, que tenia altres governadors subordinats per a cada territori. Les atribucions del governador eren molt àmplies en matèria de govern i de justícia. A partir del 1299, el càrrec es va adscriure a la persona del primogènit i hereu. D'aquesta manera es pretenia que el successor del rei es familiaritzés amb les tasques pròpies del govern i l'administració de justícia; així, el primogènit es preparava per a governar mentre els súbdits l'anaven coneixent com a futur rei. - V. t.: lloctinent general n m
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca jurat, n m
- ca conseller, n m sin. compl.
- ca cònsol, n m sin. compl.
- ca paer, n m sin. compl.
- ca procurador, n m sin. compl.
- es concejal
- es cónsul
- es jurado
- es procurador
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Països Catalans | Àmbit: Catalunya
-
Amb aquesta denominació es coneixia en moltes viles i llocs de Catalunya, com també a Mallorca i València, els magistrats propis del municipi medieval, ja des del segle XIII. En certa manera, cal relacionar-los amb els síndics o procuradors del període premunicipal, que també eren dos. Segons el lloc, rebien noms diversos: paers a les Terres de Ponent com ara Lleida, Cervera i Balaguer; consellers a Barcelona i en llocs de la Catalunya Central com ara Manresa, Igualada i Vic; cònsols en poblacions del nord del Principat com ara Perpinyà, Puigcerdà, la Seu d'Urgell i Castelló d'Empúries, a més de Tarragona i Montblanc, i procuradors a Tortosa. Al marge de les fluctuacions que s'observen en algunes localitats, la denominació més estesa a Catalunya fou la de jurat (més rarament, aquest terme s'usà per a designar els membres dels consells). Aquests magistrats eren elegits per un any i en un nombre reduït, dos com a mínim, i així es distingia el jurat primer o jurat major del jurat segon o jurat menor. En acabar el mandat, havien de respondre de la gestió que havien dut a terme.
El càrrec de jurat era retribuït, de manera que els jurats tenien assignat un salari fix que inicialment no era gaire elevat. A partir d'un moment determinat, l'exercici del càrrec implicà l'ús d'una indumentària específica, com eren les gramalles o altres robes o elements distintius.
1. L'ELECCIÓ DEL JURAT. Normalment elegien els jurats els homes dels llocs en el Consell General, com a màxims representants de llurs comunitats respectives, sovint en una festivitat determinada; tanmateix, en alguns llocs, ho feia el senyor, de vegades després d'una terna prèvia presentada pels càrrecs cessants. Normalment eren elegits per mitjà del sistema d'insaculació, per cooptació o per un sistema mixt, de manera paritària entre tots tres.
El nom de jurat prové del fet que, tot just elegits, abans de prendre possessió dels càrrecs, havien de jurar davant del senyor o del batlle que actuarien lleialment, o bé fidelment (en els altres dos casos), i que ho farien tenint cura dels drets de la senyoria i dels veïns. Una vegada elegits, com a norma general, estaven obligats a acceptar el càrrec sota pena d'una multa si no ho feien.
2. EL RÈGIM D'INCOMPATIBILITATS. Una altra qüestió que cal tenir en compte en l'elecció dels jurats és el règim d'incompatibilitats que hi podia haver en el lloc, per bé que no es coneix cap règim general i només es té notícia d'algun sistema particular d'uns llocs determinats. Efectivament, segons aquests comptats sistemes existents, no podien ser jurats alhora dos germans, ni un pare i el seu fill, i tampoc un sogre i el seu gendre, ni dos cunyats; eren inhàbils els cecs, qui hagués estat condemnat a presó pel batlle o el senyor sempre que no fos per deutes (cas en què no hi havia cap impediment), qui degués alguna cosa a la universitat, si no ho havia liquidat tot vuit dies abans de fer-se l'extracció; i no ho podien ser el mateix any dos germans, pare i fill, ni dos cunyats si vivien les dues esposes.
3. LES FUNCIONS DELS JURATS. Era una magistratura municipal mancomunada, de manera que tots dos jurats havien d'intervenir conjuntament, llevat d'alguna excepció o per qüestions menors purament formals. És difícil atribuir al jurat primer o major alguna preeminència respecte del segon, si no és, per exemple, en qüestions com ara el fet de tenir el seient al costat del batlle en les reunions dels consells, o que corresponia al primer dirigir les sessions, o que hi tenia la iniciativa a l'hora de formular propostes i ordenar les votacions. Tampoc no es pot dir que el jurat primer fos el president del municipi, ja que la presidència dels òrgans del municipi era ocupada, com a norma general, pel batlle.
Una altra excepció era que normalment un sol d'ells, sense distinció entre el primer i el segon, formava part dels patronats creats per a regir capellanies parroquials o confraries. Salvades aquestes excepcions, en general intervenien tots dos jurats, i bàsicament la missió que tenien era el govern municipal, la defensa dels veïns i de la universitat i dels interessos d'aquests.
Els àmbits d'actuació dels òrgans municipals fonamentalment eren tres -l'ordre polític, l'administració dels béns de la universitat i la defensa general dels interessos comunitaris davant del senyor i de tercers. Malgrat tot, sempre eren competències compartides entre els jurats i els consells i, de fet, en darrer terme, el Consell General era qui decidia sobre «lo regimen y bona administracio dela cosa publica». No obstant això, és obvi que els jurats eren els caps naturals de la comunitat i que, de fet, proposaven les línies de conducta i les actuacions que s'havien de dur a terme, però sempre amb la supervisió del Consell General. Ara bé, havien d'informar sobre els afers de la comunitat i sotmetre'ls a la consideració del Consell General. Així, les Cartes de Benissanet i Miravet especifiquen que els jurats eren els encarregats de presentar propostes al Consell General, informar-les i, després, sotmetre-les a votació. Fins i tot en les facultats judicials que se'ls podia atribuir quant al judici de prohoms, sempre intervenien acompanyats de prohoms o consellers.
D'una manera més concreta, pel que fa al govern municipal, podien posar cots i bans i imposar «calònies», després de l'autorització senyorial prèvia; se'ls concedien plenes facultats per recaptar tributs municipals i embargar béns dels deutors; els corresponia reconèixer els pesos i mesures juntament amb el batlle; dictaven ordinacions per a regular els diferents aspectes del govern municipal, i havien de custodiar a casa seva les dones reus d'algun delicte mentre no eren jutjades.
4. LA SUBSTITUCIÓ DELS JURATS. Quan un jurat no podia exercir el seu càrrec per malaltia, mort o absència, apareixia el jurat «subrogat» o substitut, que havia de ser un prohom conseller de la universitat. El substitut era nomenat amb el mateix sistema que el substituït, i si l'absència ja era definitiva exercia pel temps que li restava de mandat.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Salut mental>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca malenconia, n f
- ca ademònia, n f sin. compl.
- ca astènia, n f sin. compl.
- ca lipemania, n f sin. compl.
- ca melangia, n f sin. compl.
- ca oligòria, n f sin. compl.
- ca postració, n f sin. compl.
- ca prosternació, n f sin. compl.
- ca prostració, n f sin. compl.
- es astenia
- es melancolía
- es prostración
- fr asthénie
- fr mélancolie
- fr prostration
- en asthenia
- en melancholia
- en prostration
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Salut mental>, <Terminologia històrica>
Definició
Nota
- La denominació malenconia està formada a partir del grec mélas mélanos 'negre' i cholé 'bilis'.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca matrimoni per procurador, n m
- es matrimonio por procurador, n m
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca petició de procurador d'ofici, n f
- es petición de procurador de oficio, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca preocupació pel comportament de l'infant
- en concern about behavior of child
<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca procura, n f
- ca procuració, n f sin. compl.
- es procura
- es procuración
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Signar una procura.
<Dret. Administració > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca procurador | procuradora, n m, f
- es procurador
- fr avoué
- en attorney [US]
- en solicitor [GB]
<Dret. Administració > Ocupacions>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca procurador | procuradora, n m, f
- es procurador
<Serveis socials > Persones > Agents>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca procurador | procuradora, n m, f
- ca causídic | causídica, n m, f sin. compl.
- es procurador | procuradora, n m, f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
Nota
- Arcaisme.
