Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "prohibir" dins totes les àrees temàtiques
<Física > Electricitat>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca banda prohibida indirecta, n f
- fr bande interdite indirecte
- en indirect bandgap
<Física > Electricitat>
Definició
<Ciències de la salut > Equipament i material mèdic>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cohibir, v tr
- es cohibir, v tr
- en mitigate, to, v tr
<Ciències de la salut > Equipament i material mèdic>
Definició
<14 Patinatge > 02 Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca element prohibit, n m
- es elemento prohibido
- fr élément interdit
- en forbidden element
<Esport > 14 Patinatge > 02 Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca element prohibit, n m
- es elemento prohibido
- fr élément interdit
- en forbidden element
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca negociació prohibida, n f
- es negociación prohibida
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El capítol IX del títol XIX («Delictes contra l'Administració pública») del Codi penal (CP) s'anomena «De les negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics i dels abusos en l'exercici de la seva funció», i castiga les negociacions i les activitats prohibides als funcionaris en els articles del 439 al 441. El bé jurídic protegit en aquests delictes és la garantia de la imparcialitat de les resolucions de l'Administració que afecten els ciutadans, l'interès de la ciutadania en el fet que les autoritats i els funcionaris estiguin subjectes a la imposició de penes (art. 24 CP) i no s'impliquin en activitats lucratives que puguin condicionar l'adopció de resolucions partidistes o en l'orientació de la funció pública al servei de llur enriquiment personal (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 24.9.1991, STS del 5.3.1992, STS del 30.11.1993, STS del 8.2.1994, STS del 14.5.1994, entre altres); en definitiva, s'estableix que no s'utilitzi la funció pública per a fins privats. En conseqüència, en tots aquests delictes s'afecta el bé jurídic genèric o categorial dels delictes contra l'Administració pública, que és el correcte funcionament de l'Administració pública, és a dir, en la relació entre l'Administració i la ciutadania, el servei públic i la puresa de l'Administració.
L'article 439 del CP estableix el següent: «L'autoritat o el funcionari públic que hagi d'informar, per raó del seu càrrec, en qualsevol classe de contracte, assumpte, operació o activitat i s'aprofiti d'aquesta circumstància per forçar o facilitar-se qualsevol forma de participació, directa o per mitjà d'una persona interposada, en aquests negocis o actuacions, incorre en la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini d'un a quatre anys.» Aquest precepte té com a antecedent legal immediat l'article 401, paràgraf primer, del CP anterior, tot i que amb diferències; aquest antecedent estava recollit en el capítol XI, «Dels fraus», però, com ja havia remarcat la jurisprudència del Tribunal Suprem (STS del 19.5.1989 i del 22.6.1995), no era un tipus de frau, perquè no era necessària la presència de defraudació, d'engany, de maquinació o d'artifici, ni tampoc de lesió patrimonial, sinó més aviat de negociacions o activitats prohibides. El subjecte actiu del delicte regulat en l'article 439 és l'autoritat o els funcionaris públics, a l'efecte penal (art. 24 CP), que tingui el deure d'informar per raó del seu càrrec, és a dir, en l'exercici de les seves funcions (amb competència almenys genèrica) en un contracte, un assumpte, una operació o una activitat. Aquest deure ha d'estar fixat per l'ordenament jurídic en un sentit ampli (per mitjà de disposició legal, reglament, ordres legítimes d'un o una superior, circulars, entre altres), i el fet de no complir-lo constitueix un delicte especial propi.
Quant al terme informar -l'article 401, paràgraf primer, utilitzava el terme intervenir-, cal dir que es pot interpretar, en sentit ampli, com a sinònim de donar notícia d'alguna cosa (que inclouria la decisió) o, en sentit estricte, com a sinònim de emetre dictamen un cos consultiu o una persona competent (que exclouria la decisió). Hi ha arguments a favor d'ambdues interpretacions. A favor de la primera es poden esgrimir els antecedents històrics -l'article 401, paràgraf primer, incloïa, en utilitzar el terme intervenir, tots els qui tinguessin facultats decisòries-, i l'òrgan legislador no va voler excloure el 1995 els funcionaris que prenguessin decisions, i raons politicocriminals (sembla que politicocriminalment no tindria sentit deixar fora del precepte els funcionaris amb l'obligació de decidir per raó del seu càrrec en un contracte). D'aquesta manera, sembla que s'ha volgut ampliar el cercle de subjectes del delicte de l'article 439 del CP, no tan sols als funcionaris amb competència decisòria, sinó també als qui tenen el deure d'informar en un contracte. Segons això, el terme informar s'utilitzaria en sentit molt ampli, i s'hi inclourien els funcionaris amb capacitat decisòria i els informadors en sentit estricte. A favor de la interpretació restrictiva, es pot al·legar que el mateix CP distingeix entre l'autoritat o els funcionaris, que, tot i ser conscients de la injustícia, hagin informat favorablement sobre projectes d'enderroc o d'alteració d'edificis (art. 322 CP) i l'autoritat o els funcionaris que, tot i ser conscients de la injustícia, dictin una resolució arbitrària en un assumpte administratiu (art. 404 CP, delicte de prevaricació). En aquest cas, el terme informar tindria un significat estrictament administratiu, i el subjecte de què parla l'article 439 del CP no podria ser un funcionari o una funcionària amb capacitat decisòria.
Es tracta d'un delicte de consumació anticipada, perquè n'hi ha prou de facilitar qualsevol forma de participació en el negoci o l'activitat en què després ha d'intervenir oficialment. És un delicte de simple activitat i no de resultat, perquè l'activitat i el resultat es produeixen simultàniament sense que existeixi una separació o una distància espacial o temporal entre l'activitat i el resultat. L'article 440 del CP estableix el següent: «Els perits, els àrbitres i els comptadors partidors que es comportin de la manera que preveu l'article anterior respecte dels béns o les coses en la taxació, la partició o l'adjudicació dels quals hagin intervingut, i els tutors, curadors o marmessors, respecte dels que pertanyin als seus pupils o testamentaries, han de ser castigats amb la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, guarda, tutela o curatela, segons els casos, per un termini de tres a sis anys.» Aquest precepte es correspon amb l'article 401, paràgraf segon, del CP anterior. La jurisprudència del Tribunal Suprem que l'interpretava havia assimilat els subjectes actius als funcionaris, i afirmava que el bé jurídic protegit en aquest tipus delictiu no era de caràcter patrimonial, sinó que feia referència a la moralitat en l'actuació dels funcionaris, a la preservació de la integritat (STS del 13.3.1993, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi 1993\2258).
Finalment, l'article 441 del CP estableix el següent: «L'autoritat o el funcionari públic que, tret dels casos que admeten les lleis o els reglaments, realitzi, per si mateix o per mitjà d'una persona interposada, una activitat professional o d'assessorament permanent o accidental, sota la dependència o al servei d'entitats privades o de particulars, en un assumpte en què hagi d'intervenir o hagi intervingut per raó del seu càrrec, o que es tramiti, resolgui o sobre el qual s'informi a l'oficina o centre directiu on estigui destinat o del qual depengui, incorre en les penes de multa de sis a dotze mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un termini d'un a tres anys.» El caràcter injust d'aquest delicte resideix en la infracció o la violació greu de la incompatibilitat, per sobre de la falta administrativa corresponent. Es tracta d'un delicte de perill (es posa en perill el principi d'imparcialitat en l'exercici de les funcions públiques) la tipificació del qual pretén evitar la confluència d'interessos públics i privats que poden, directament o indirectament, incidir en l'exercici de la funció pública. En realitat, l'òrgan legislador ha elevat a la categoria de delicte meres infraccions disciplinàries, segons l'especial gravetat que poden tenir per al funcionament correcte de l'Administració pública. És un intent de potenciar el principi d'imparcialitat en l'exercici de la funció pública, amb la força preventiva que caracteritza la sanció penal, atesos els nombrosos casos d'infracció de la normativa d'incompatibilitats protagonitzats per funcionaris, per als quals la sanció administrativa potser ha esdevingut ineficaç. - V. t.: pena d'inhabilitació n f
- V. t.: prevaricació n f
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca objecte prohibit, n m
- es objeto prohibido, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca adj
- es adj
- fr adj
- en adj
<Física > Termes generals>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca refús prohibit, n m
- es despeje prohibido
- es icing
- fr dégagement interdit
- fr dégagement refusé
- en icing
<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel>
Definició
Nota
- Un refús prohibit es considera falta.
<09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 03 Hoquei sobre gel>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca refús prohibit, n m
- es despeje prohibido
- es icing
- fr dégagement interdit
- fr dégagement refusé
- en icing
<Esport > 09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 03 Hoquei sobre gel>
Definició
Nota
- Un refús prohibit es considera falta.
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca refús prohibit, n m
- es despeje prohibido
- es icing
- fr dégagement interdit
- fr dégagement refusé
- en icing
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Hoquei sobre gel>
Definició
Nota
- Un refús prohibit es considera falta.
