Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "promin�ncia" dins totes les àrees temàtiques

efecte de dominància efecte de dominància

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  efecte de dominància, n m
  • es  efecto de dominancia
  • fr  effet de dominance
  • en  dominance effect

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>

Definició
Efecte no additiu que és degut a les relacions existents entre els al·lels d'una parella gènica o a la interacció intralocus, i a la suma d'aquestes interaccions per a tots els gens que intervenen en la manifestació del caràcter.
efecte de dominància efecte de dominància

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  efecte de dominància, n m
  • es  efecto de dominancia
  • fr  effet de dominance
  • en  dominance effect

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>

Definició
Efecte no additiu que és degut a les relacions existents entre els al·lels d'una parella gènica o a la interacció intralocus, i a la suma d'aquestes interaccions per a tots els gens que intervenen en la manifestació del caràcter.
efecte de dominància efecte de dominància

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  efecte de dominància, n m
  • es  efecto de dominancia
  • fr  effet de dominance
  • en  dominance effect

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>

Definició
Efecte no additiu que és degut a les relacions existents entre els al·lels d'una parella gènica o a la interacció intralocus, i a la suma d'aquestes interaccions per a tots els gens que intervenen en la manifestació del caràcter.
llengua de signes de Providència llengua de signes de Providència

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes de Providència
  • cod  Providencia Sign Language
  • ar  لغة إشارات بروبيدنسيا
  • cy  Iaith arwyddion Providencia
  • de  Gebärdensprache der Insel Providencia
  • de  Gebärdensprache von Providencia sin. compl.
  • en  Providencia Sign Language
  • es  lengua de signos de Providencia
  • eu  providenciako zeinu hizkuntza
  • fr  langue des signes de l'île de Providence
  • gl  lingua de signos de Providencia
  • it  lingua dei segni di Providencia
  • ja  プロビデンシア島手話
  • nl  Providencia Gebarentaal
  • pt  língua gestual de Providencia
  • ru  Язык жестов острова Провиденсия
  • zh  普罗维登西亚手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
A l'illa de Providència hi ha un percentatge molt elevat de persones sordes, un 2 per 1.000, quan la mitjana mundial és de 0,02 per 1000; probablement a causa de l'aïllament en què ha viscut durant els darrers segles la població de l'Illa. L'arxipèlag de San Andrés i Providència va tenir un paper estratègic destacat al segle XVII a causa de la seva posició geogràfica: pirates anglesos i francesos l'usaven com a base per atacar vaixells espanyols. Amb la disminució del comerç espanyol, l'illa va perdre interès i els seus habitants van quedar força aïllats. L'endogàmia que se'n va derivar és al darrere de l'important augment de la proporció de persones amb sordesa congènita.

Dins la comunitat sorda de Providència es va desenvolupar una llengua de signes, probablement un segle enrere. Aquesta llengua, creada per les persones sordes de l'Illa, no té relació amb cap altra llengua de signes, i la influència de les llengües orals parlades a Providència també és molt petita.

La comunitat sorda de Providència gaudeix d'una bona acceptació i consideració social. Les persones sordes no han estat, però, escolaritzades. Investigacions dutes a terme fa uns anys indicaven que un nombre important de persones oients coneixen la llengua de signes. Investigacions més recents, en canvi, mostren un nivell de comprensió limitat, al voltant del 50% per part de les persones oients. Sembla que la llengua de signes de Providència presenta un alt nivell de variació lèxica.
magnetisme romanent magnetisme romanent

<Física > Electricitat > Electromagnetisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA Diccionari d'electromagnetisme. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 135 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-02-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  magnetisme romanent, n m
  • ca  romanència, n f sin. compl.
  • es  magnetismo remanente
  • es  remanencia
  • en  remanence
  • en  residual magnetism

<Física > Electricitat > Electromagnetisme>

Definició
Conjunt de propietats magnètiques que persisteixen en un cos imantat després de suprimir el camp H.
permanència permanència

<Ciències de la salut > Farmacologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  permanència, n f
  • ca  romanència, n f sin. compl.
  • es  remanencia, n f
  • es  sustantividad, n f
  • es  substantividad, n f var. ling.
  • fr  rémanence, n f
  • fr  substantivité, n f
  • en  substantivity, n

<Ciències de la salut > Farmacologia>

Definició
Capacitat d'un medicament o d'un cosmètic d'aplicació tòpica de mantenir-se adherit a la superfície de determinats teixits, generalment la pell, els cabells o les mucoses, per a garantir una activitat prolongada.

Nota

  • 1. Per exemple, es pot parlar de la permanència d'un col·lutori, un col·liri o un protector solar davant l'efecte de la saliva, les llàgrimes i l'aigua o la suor, respectivament.
permanència permanència

<Imatge personal > Tractaments cosmètics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  permanència, n f
  • ca  romanència, n f sin. compl.
  • es  remanencia, n f
  • es  sustantividad, n f
  • es  substantividad, n f var. ling.
  • fr  rémanence, n f
  • fr  substantivité, n f
  • en  substantivity, n

<Imatge personal > Tractaments cosmètics>

Definició
Capacitat d'un medicament o d'un cosmètic d'aplicació tòpica de mantenir-se adherit a la superfície de determinats teixits, generalment la pell, els cabells o les mucoses, per a garantir una activitat prolongada.

Nota

  • 1. Per exemple, es pot parlar de la permanència d'un col·lutori, un col·liri o un protector solar davant l'efecte de la saliva, les llàgrimes i l'aigua o la suor, respectivament.
procidència procidència

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  procidència, n f
  • es  procidencia
  • fr  procidence
  • en  procidentia

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Definició
Prolapse del cordó umbilical i del coll de l'úter.
procidència procidència

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  procidència, n f
  • es  procidencia
  • fr  procidence
  • en  procidentia

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Definició
Prolapse del cordó umbilical i del coll de l'úter.
procidència procidència

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Ginecologia i obstetrícia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  procidència, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Ginecologia i obstetrícia>

Definició
Prolapse, caiguda, sortida d'un òrgan o d'una part, especialment del cordó umbilical i del coll de l'úter.