Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "propietat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca propietat essencial del matrimoni, n f
- es propiedad esencial del matrimonio, n f
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca propietat horitzontal, n f
- es propiedad horizontal
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca propietat horitzontal, n f
- es propiedad horizontal
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>, <Dret civil > Drets reals>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca propietat horitzontal, n f
- es propiedad horizontal, n f
<Dret mercantil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca propietat horitzontal, n f
- es propiedad horizontal
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La propietat horitzontal és una propietat de caràcter complex i especial, que és el resultat de la suma d'elements privatius i comunitaris que formen el conjunt de l'edifici i que recau sobre les cases construïdes per pisos.
Tot edifici es descompon en objectes independents que es poden dividir i identificar (pisos o locals) i en objectes no autònoms d'aprofitament comú i general (com ara escales i ascensor). Existeix una propietat exclusiva dels pisos i una copropietat sobre els altres elements comuns, i la pertinença comuna s'adquireix com a accessòria del pis.
La Llei sobre propietat horitzontal (LPH) recull les característiques d'aquesta propietat, i es va elaborar per a resoldre els conflictes que naixien de la convivència en blocs de pisos entre els propietaris. La LPH va reformar la Llei 49/1960, del 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, sense derogar-la formalment. Entre altres canvis, va modificar els òrgans de la comunitat de propietaris i el règim de convocatòries, va disminuir la presència de la unanimitat en els acords de la junta de propietaris i va establir l'obligació per a la comunitat de constituir un fons de reserva.
La propietat horitzontal només es pot constituir mitjançant un títol ad hoc, ja que és una excepció a la comunitat ordinària. El naixement de la propietat requereix ad solemnitatem, formalitat que només s'adquireix mitjançant l'anomenat títol constitutiu i que sotmet l'edifici al règim de propietat horitzontal, amb la divisió per pisos i locals i la fixació dels elements comuns. El títol constitutiu ha de descriure tant el conjunt de l'immoble com cadascun dels pisos que el formen i també ha de determinar la quota de participació que correspon a cada pis o local en números matemàtics. S'ha d'inscriure en el Registre de la Propietat com a necessitat derivada de la publicitat. L'atorgament l'han de fer el propietari de l'edifici (si no ha venut cap pis o local) o tots els titulars dels pisos o locals susceptibles de propietat privativa.
A més del títol constitutiu també són importants els estatuts, que s'han de moure dins l'àmbit que la LPH deixa a l'autonomia de la voluntat. A la pràctica, solen ser repeticions dels preceptes legals o adaptacions a les particularitats del cas. Els estatuts han de ser creats pel propietari o per la propietària de l'edifici o pels titulars dels pisos o locals, i quan formen part del títol constitutiu llur modificació requereix la unanimitat dels propietaris.
Com a complement dels estatuts, algunes comunitats de propietaris disposen de reglaments de règim interior, que tenen per objecte la regulació dels detalls de la convivència i la utilització adequada dels serveis i les coses comunes, respectant els límits establerts per la Llei i pels estatuts. Les normes de règim interior no requereixen unanimitat per a ser aprovades o modificades, es poden dur a terme per majoria simple.
La propietat horitzontal reconeix la propietat exclusiva del propietari de cadascun dels pisos, locals o apartaments sobre les parts privatives. L'article 3.a de la LHP estableix que correspon a l'amo o a la mestressa de cada pis el dret singular i exclusiu de la propietat sobre un espai prou delimitat i susceptible d'aprofitament independent, i dels elements que hagin estat indicats expressament en el títol, encara que es trobin fora de l'espai delimitat. D'altra banda, com determina l'article 3.b, correspon a cada propietari, amb els altres amos de pisos o locals, els elements restants, les pertinences i els serveis comuns.
El dret singular i exclusiu de propietat que la Llei reconeix a cada propietari es refereix a poder fer obres i modificacions dins els elements privatius, sempre que no alterin la seguretat de l'edifici, l'estructura general, la configuració o l'estat exterior, o perjudiqui els drets d'un altre propietari o propietària (art. 7.1 LPH). Tot i la llibertat que ofereix el precepte legal, a l'hora de fer obres dins la part privativa, les que consegüentment comportin una alteració de les quotes de participació s'han d'aprovar a la junta de propietaris. Un altre dret inherent dels propietaris és el lliure poder de disposició sobre el pis i, de manera inseparable, dels elements comuns de l'edifici.
A l'amo del pis o del local li està prohibit dur a terme, a les seves propietats, activitats no permeses pels estatuts, que danyin la finca o que siguin immorals, perilloses, incòmodes o insalubres. Si això s'incompleix els propietaris són sancionats. La situació jurídica de la propietat horitzontal té una relació directa amb la teoria de les relacions de veïnatge en raó de convivència forçosa regulades per la Llei 5/2006, del 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (CCCat).
Tots els propietaris tenen dret a l'ús dels elements comuns de l'edifici. Sobre aquests elements comuns, els propietaris tenen el dret de copropietat, que els ha de permetre usar-los i gaudir-los. Dins els elements comuns s'ha de diferenciar els que ho són per naturalesa i els que ho són per destinació. Els primers són comuns de manera objectiva, per exigències de l'ús i per aprofitament del pis o del local que s'ubica en l'edifici (com ara les escales i el sòl); en canvi, els comuns per destinació estan destinats al servei comú i són susceptibles de propietat privativa, tot i que no s'indica així en el títol constitutiu de la propietat horitzontal.
L'obligació fonamental dels propietaris és contribuir, segons la quota de participació que els correspon, a les despeses generals originades pel sosteniment, els serveis i la conservació de l'immoble (art. 9.1.e LPH). Es consideren despeses generals les que no són imputables a un pis.
D'acord amb la Llei, la quota de participació que s'atribueix a cada pis o local amb relació al total del valor de l'immoble ha de constar en el títol constitutiu. El propietari únic de l'edifici ha de fixar la quota abans d'iniciar la venda per pisos, per acord dels propietaris o per laude o resolució judicial. La quota no solament representa la participació del propietari en els elements comuns sinó que també serveix de mòdul per a determinar les despeses i els beneficis de la comunitat. S'ha de tenir present en la junta de propietaris en el moment d'adoptar acords. Finalment, cal remarcar que l'alteració de la quota atribuïda només es pot variar per l'acord unànime de la totalitat dels propietaris. No obstant això, l'article 5, paràgraf segon, de la LPH, estableix que la quota pot ser impugnada quan s'hagin burlat els criteris legals a l'hora de fixar-la.
Si la persona propietària no paga les despeses comunes que li pertoquen, la comunitat passa a ser creditora preferent. Pagar les despeses dels elements comuns és una responsabilitat propter rem que assumeix un propietari en el moment d'adquirir un habitatge en règim de propietat horitzontal.
L'esquema legal de l'organització de la comunitat de propietaris és força simple, ja que el funcionament no és gaire complex. La junta de propietaris és l'òrgan col·legiat de govern de la comunitat. L'article 14 de la LPH n'estableix les funcions: nomenar i destituir el president, l'administrador o el secretari; aprovar els estats de comptes i el pressupost; aprovar l'execució d'obres extraordinàries i de millora, i aprovar o modificar els estatuts i les normes de règim interior, entre d'altres. En aquestes assemblees de propietaris es prenen les decisions que afecten la vida de la comunitat.
Els acords de la junta han de constar en un llibre d'actes i s'han d'adoptar per unanimitat, quan afecta qualsevol assumpte recollit en el títol constitutiu en els estatuts, i, per a la resta d'assumptes, per la major part de propietaris i de les quotes de participació. El nombre mínim d'assistents perquè la sessió sigui vàlida, denominat quòrum de constitució, és baix. L'assistència d'un nombre qualsevol de propietaris i els acords que s'adopten són vàlids sempre que votin a favor la major part d'aquests propietaris i representin més de la meitat del valor de les quotes. La junta de propietaris s'ha de reunir com a mínim un cop l'any per a aprovar els pressupostos i els comptes.
El president és l'òrgan unipersonal encarregat de la gestió o execució dels acords que ha adoptat la junta, com també de la representació en general de la comunitat de propietaris. Cada any la Junta General l'elegeix (entre els propietaris) i és prorrogable per períodes de la mateixa durada. A més de les facultats de gestió i de representació, el president també ha de convocar la junta. Actua com un autèntic òrgan de l'entitat comunitària, que personifica en les actuacions externes i substitueix amb la pròpia voluntat l'autèntica voluntat social.
El segon òrgan que cal destacar és el secretari. Ho pot ser qualsevol dels veïns i no s'exigeix que sigui propietari. En aquest cas, no té dret de vot. Les funcions del secretari són les pròpies dels secretaris de qualsevol òrgan col·legiat: aixecar actes de gestió, emetre certificats dels acords o del que s'ha tractat a les juntes i custodiar la documentació de la comunitat, entre d'altres.
L'administrador tampoc no cal que sigui propietari. Les funcions que ha de fer es fixen legalment en l'article 20 de la LPH. Són notòriament més extenses i oneroses que les dels altres òrgans unipersonals: vetllar per les instal·lacions i serveis de l'immoble, preparar els pressupostos, atendre la conservació i el manteniment de l'immoble (assumir les reparacions ordinàries i les extraordinàries), executar els acords adoptats en matèria d'obres, executar els pagaments i fer els cobraments procedents, entre altres actuacions. Per això el càrrec d'administrador s'ha professionalitzat i l'ocupen gestors qualificats que cobren una quantitat determinada pels serveis que presten.
Finalment, l'article 21 de la LPH determina que el règim de propietat horitzontal s'extingeix per la destrucció de l'edifici o per la declaració de voluntat de tots els propietaris.Els articles 553-1 i següents del CCCat han aportat una regulació nova, pròpia de Catalunya, de les situacions de comunitat i, especialment, de la propietat horitzontal. La regulació, que parteix de la base de l'existència d'un immoble unitari en el qual concorren més d'un titular i que es compon simultàniament de béns privatius i béns comuns relacionats entre ells de manera inseparable per la quota o el coeficient, adopta, actualitzant-lo, el model de la LPH, però introdueix diverses millores. Els articles del 553-1 al 553-32 contenen les disposicions generals, amb la configuració de la comunitat, el títol de constitució i el funcionament de la junta de propietaris. Els articles del 553-33 al 553-47 regulen la propietat horitzontal simple i els articles del 553-48 al 553-52, la propietat horitzontal complexa, adequada als conjunts immobiliaris amb diversos edificis però amb zones comunitàries, com són piscines o zones d'esbarjo. Finalment, els articles del 553-53 al 553-59 regulen la propietat horitzontal per parcel·les i, d'acord amb la pràctica jurídica, estenen els principis de la normativa a les urbanitzacions privades.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca propietat horitzontal complexa, n f
- es propiedad horizontal compleja
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- V. t.: propietat horitzontal n f
<Dret notarial>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca propietat horitzontal per parcel·les, n f
- es propiedad horizontal tumbada
<Dret notarial>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca propietat horitzontal per parcel·les, n f
- es propiedad horizontal por parcelas
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
- V. t.: propietat horitzontal n f
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca propietat horitzontal simple, n f
- es propiedad horizontal simple
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- V. t.: propietat horitzontal n f
<Dret mercantil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca propietat industrial, n f
- es propiedad industrial
- fr propriété industrielle
- en industrial property
<Dret mercantil>
