Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "proposar" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament)
- ca Adjectiu: cec cega (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: falb -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: guerxo -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: petri pètria (EXEMPLE), adj
- ca Nom: consumidor proactiu | consumidora proactiva (EXEMPLE), n m, f
- ca Nom: pilot (EXEMPLE), n m, f
- ca Nom: professor | professora (EXEMPLE), n m, f
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
És per això que considerem preferible adoptar un sistema doble, tal com fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC):
- En els adjectius, representar la forma femenina com una terminació adjuntada al masculí.
- En els noms de doble gènere, representar la forma femenina completa.
Ara bé, el sistema de representació del femení adoptat pel DIEC està pensat per a la lexicografia però no per a la terminografia. El seu ús en terminografia té inconvenients:
(1) La separació de forma masculina i forma femenina amb un espai pot plantejar dubtes sobre els límits de cadascuna, ja que hi ha moltes denominacions terminogràfiques amb espais interns.
Ex. 1: (DIEC) professor professora
Ex. 2: (terminografia) ?comissari tècnic controlador comissària tècnica controladora
(2) L'atribució de dues categories lèxiques, una a cada forma, s'ajusta al plantejament lexicogràfic basat en la forma lingüística (hi ha dues formes), però no al plantejament terminogràfic basat en el concepte (essencialment, hi ha un sol concepte, amb variacions menors segons el gènere).
Ex.: (DIEC) professor professora m i f [substantiu masculí i substantiu femení]
A. Proposta terminogràfica de representació final del femení
- En el cas dels adjectius, es manté el sistema de reducció de la forma femenina a la terminació, segons els criteris tradicionals. (Vegeu el criteri Representació de denominacions femenines (1).)
Ex. 1: falb -a adj; guerxo -a adj
Ex. 2: educatiu -iva adj
Ex. 3: cec cega adj; petri pètria adj
- En el cas dels noms de doble gènere, s'opta per escriure la forma femenina segons els criteris següents:
. Separació de la forma masculina i la forma femenina per mitjà d'un signe específic, '|', present en el teclat.
Ex.: professor | professora
. Representació d'una sola forma en cas de coincidència de forma masculina i forma femenina, per qüestions pràctiques.
Ex.: pilot
. Atribució d'una categoria lèxica unitària a totes dues formes, de manera que es pugui interpretar que són formes diferents de la mateixa denominació.
Ex.: consumidor proactiu | consumidora proactiva n m, f [nom masculí i femení]
B. Proposta terminogràfica de representació interna del femení
En l'eina de gestió utilitzada (eina de gestió és una base de dades amb una interfície ajustada a les necessitats terminogràfiques), es pot optar per les representacions següents dels noms de doble gènere:
(1) Reservar un camp per a cada forma, mantenint la unitat de la denominació.
Ex.: [Denominació] professor (m) professora (f) || [Categoria lèxica] n m, f
(2) Recollir totes dues formes en el mateix camp, amb el format previst per a la representació final.
Ex.: [Denominació] professor | professora || [Categoria lèxica] n m, f
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a propòsit, adv
- es a propósito
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Va arribar a propòsit: quan l'advocada començava a explicar l'estat del cas.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a propòsit, adj
- es a propósito
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Era un cas a propòsit per un advocat especialitzat en dret andorrà.
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca accepta la proposta
- en accept proposal
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca això només pot provocar-ho un virus de macro
- en only a macro virus would cause this
<Localització > Fraseologia>
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca comissió de control d'una iniciativa legislativa popular, n f
- oc comission de contròtle d'ua iniciativa legislativa populara, n f
- es comisión de control de una iniciativa legislativa popular, n f
- fr commission de contrôle des initiatives législatives populaires, n f
- en steering committee for a popular legislative initiative, n
- en steering committee for a popular legislative proposal, n
<Activitat parlamentària > Funció legislativa>
Definició
Nota
- 1. La comissió de control d'una iniciativa legislativa popular s'encarrega de segellar i numerar els plecs de signatures que han d'acompanyar el text íntegre de la proposició de llei que es presenta.
- 2. La comissió de control d'una iniciativa legislativa popular es compon de nou juristes, sis dels quals són designats pel Parlament de Catalunya; n'és el secretari un lletrat del Parlament, amb veu i sense vot.
- 3. La comissió de control d'una iniciativa legislativa popular té caràcter transitori fins que no s'aprovi la llei electoral de Catalunya.
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca comissió promotora d'una iniciativa legislativa popular, n f
- oc comission promotora d'ua iniciativa legislativa populara, n f
- es comisión promotora de una iniciativa legislativa popular, n f
- fr commission de promotion des initiatives législatives populaires, n f
- en promoting committee for a popular legislative proposal, n
<Activitat parlamentària > Funció legislativa>
Definició
Nota
- 1. La comissió promotora d'una iniciativa legislativa popular fa funcions de coordinació, impuls i direcció de la iniciativa, i representa les persones que hi han donat suport. Rep el suport i l'assessorament dels serveis jurídics del Parlament.
- 2. La comissió promotora d'una iniciativa legislativa popular, si ho demana, pot rebre una bestreta del Parlament per a cobrir les primeres despeses de la recollida de signatures, o bé una indemnització per les despeses acreditades.
- 3. La comissió promotora d'una iniciativa legislativa popular pot retirar la iniciativa en qualsevol moment del procediment legislatiu al Parlament.
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca concurs de licitació, n m
- es concurso de licitación
- en request for proposals
- en tendering procedure
- en RFP sigla
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació>
Definició
Nota
- El concurs de licitació és una de les etapes més importants del procés d'implantació d'un sistema d'informació geogràfica, un cop identificats els requeriments.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca concurs de licitació, n m
- es concurso de licitación
- en request for proposals
- en tendering procedure
- en RFP sigla
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació>
Definició
Nota
- El concurs de licitació és una de les etapes més importants del procés d'implantació d'un sistema d'informació geogràfica, un cop identificats els requeriments.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca concurs de licitació, n m
- es concurso de licitación
- en request for proposals
- en tendering procedure
- en RFP sigla
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació>
Definició
Nota
- El concurs de licitació és una de les etapes més importants del procés d'implantació d'un sistema d'informació geogràfica, un cop identificats els requeriments.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
