Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pua" dins totes les àrees temàtiques

cadellar cadellar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cadellar, v intr
  • ca  quissoiar, v intr sin. compl.
  • es  parir [la perra]
  • fr  chienner
  • en  pup, to
  • en  whelp, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Parir, una gossa.
cadellar cadellar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cadellar, v intr
  • ca  quissoiar, v intr sin. compl.
  • es  parir [la perra]
  • fr  chienner
  • en  pup, to
  • en  whelp, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Parir, una gossa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  caduc -a, adj
  • ca  decidu -ídua, adj
  • es  caduco -ca, adj
  • es  deciduo -dua, adj
  • fr  caduc -uque, adj
  • fr  décidu -ue, adj
  • en  caducous, adj
  • en  deciduous, adj

<Botànica>

caduc -a caduc -a

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  caduc -a, adj
  • ca  decidu -ídua, adj sin. compl.
  • es  caduco -ca, adj
  • es  deciduo -dua, adj
  • fr  caduc -caduque, adj
  • en  caducous, adj

<Enginyeria forestal>

caduc -a caduc -a

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  caduc -a, adj
  • ca  decidu -ídua, adj
  • es  caduco -ca, adj
  • es  caedizo -za, adj
  • es  deciduo -dua, adj

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Dit de la fulla, del fullatge o de la tija que dura només un període vegetatiu, al final del qual, és a dir anualment, es desprèn o s'asseca.
calembour calembour

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Víctor Pàmies i Riudor, procedeix de l'obra següent:

PÀMIES i RIUDOR, Víctor. Vocabulari de paremiologia [en línia]. Vallromanes: Wordpress, 2008.
<http://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia>
[Consulta: 24 novembre 2010]

Les dades originals, contingudes en el web Paremiologia catalana (http://refranys.com), poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  calembour, n m
  • ca  calembur, n m
  • es  calambur
  • fr  calembour
  • en  pun

<Paremiologia>

Definició
Joc de paraules produït per la combinació de mots amb síl·labes semblants, trossejant la cadena fònica d'una manera diferent a l'habitual.

Nota

  • Ex.: «Entre la rosa y el clavel, su majestad es-coja». Calembur de Francisco de Quevedo amb què guanya una aposta en dir-li a sa majestat que és coixa, sense embuts. (SERRA 1991). «Al cap i a la fi, se'n diuen fades perquè és un nom que, capgirat, es desf
carlí carlí

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  carlí
  • ca  pug
  • es  carlino
  • es  pug
  • fr  carlin
  • fr  pug
  • en  Pug

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>

carlí carlí

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  carlí
  • ca  pug
  • es  carlino
  • es  pug
  • fr  carlin
  • fr  pug
  • en  Pug

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>

compostos perfluoroalquilats compostos perfluoroalquilats

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  compostos perfluoroalquilats, n m pl
  • ca  PFA, n m pl sigla
  • es  compuestos perfluoroalquilados, n m pl
  • es  PFA, n m pl sigla
  • fr  composés perfluoroalkylés, n m pl
  • fr  PFA, n m pl sigla
  • en  perfluoroalkyl compounds, n pl
  • en  PFA, n pl sigla

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició
Conjunt de compostos organofluorats sintètics que contenen, com a mínim, un grup perfluoroalquilat.

Nota

  • 1. Els compostos perfluoroalquilats presenten una alta estabilitat química i tèrmica, per la qual cosa s'han utilitzat durant anys en aplicacions agrícoles i en una gran varietat de productes de consum, com ara productes de paper aptes per al contacte amb els aliments. Actualment la producció de compostos perfluoroalquilats s'ha restringit a escala mundial.
  • 2. Tipus de contaminant: Es consideren contaminants orgànics persistents. Són molt resistents a la degradació química i biològica, per la qual cosa són molt persistents en el medi ambient i són objecte de bioacumulació i bioamplificació al llarg de la cadena tròfica. Específicament, s'acumulen en els teixits grassos dels animals.
  • 3. Exposició per via alimentària: Associada, principalment, al consum de peix, carn, fruita i ous i derivats contaminats en origen.
  • 4. Efectes en la salut humana: S'ha demostrat que poden tenir efectes tòxics i un potencial genotòxic i cancerigen en animals d'experimentació, però no està clar que aquesta observació tingui implicacions per a la salut de les persones.
  • 5. Exemples: El sulfonat de perfluorooctà (perfluorooctane sulfonate, PFOS) i l'àcid perfluorooctanoic (perfluorooctanoic acid, PFOA), entre d'altres.
  • 6. La sigla PFA correspon a l'equivalent anglès perfluoroalkyl ('perfluoroalquilat').
conditio sine qua non conditio sine qua non

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  conditio sine qua non, n f
  • es  conditio sine qua non, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Nota

  • Locució llatina que significa, literalment, 'condició sense la qual no'.