Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "puixant" dins totes les àrees temàtiques

deixant deixant

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  deixant, n m
  • es  estela
  • en  contrail

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Condensació visible de gotes d'aigua o cristalls de gel a l'atmosfera que ocorre, sota certes condicions, amb el pas d'una aeronau, un coet o un míssil.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
deixant deixant

<11 Esports nàutics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  deixant, n m
  • es  estela
  • fr  sillage
  • en  wake

<Esport > 11 Esports nàutics>

Definició
Solc deixat per una embarcació darrere seu a la superfície de l'aigua.
deixant químic deixant químic

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  deixant químic, n m
  • es  estela química, n f
  • es  quimioestela, n f
  • fr  chemtrail, n m
  • fr  sillage chimique, n m
  • fr  traînée chimique, n f
  • en  chemical trail, n
  • en  chemtrail, n

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Definició
Deixant de llarga permanència a l'atmosfera que pretesament estaria format per agents químics o biològics disseminats des d'un avió amb propòsits encoberts.

Nota

  • El terme deixant químic s'utilitza en el marc de diverses teories de la conspiració i no té fonament científic. Els suposats deixants químics són simplement deixants originats per un procés de condensació al pas d'avions en certes condicions atmosfèriques (humitat alta i temperatura molt baixa), que poden arribar a ser visibles durant gairebé tot un dia quan la humitat relativa és propera al 100%. (Vegeu l'apunt Deixem-nos de 'chemtrails' i parlem de 'deixants' per tenir més informació sobre aquesta qüestió: terra.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/deixem-nos-chemtrails-i-parlem-deixants)
deixant químic deixant químic

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  deixant químic, n m
  • es  estela química, n f
  • es  quimioestela, n f
  • fr  chemtrail, n m
  • fr  sillage chimique, n m
  • fr  traînée chimique, n f
  • en  chemical trail, n
  • en  chemtrail, n

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Definició
Deixant de llarga permanència a l'atmosfera que pretesament estaria format per agents químics o biològics disseminats des d'un avió amb propòsits encoberts.

Nota

  • El terme deixant químic s'utilitza en el marc de diverses teories de la conspiració i no té fonament científic. Els suposats deixants químics són simplement deixants originats per un procés de condensació al pas d'avions en certes condicions atmosfèriques (humitat alta i temperatura molt baixa), que poden arribar a ser visibles durant gairebé tot un dia quan la humitat relativa és propera al 100%. (Vegeu l'apunt Deixem-nos de 'chemtrails' i parlem de 'deixants' per tenir més informació sobre aquesta qüestió: terra.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/deixem-nos-chemtrails-i-parlem-deixants)
displàsia congènita del maluc displàsia congènita del maluc

<Anatomia>, <Anatomia > Embriologia>, <Pediatria>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  displàsia congènita del maluc, n f
  • ca  displàsia del maluc, n f sin. compl.
  • ca  malaltia luxant del maluc, n f sin. compl.
  • ca  malformació luxant del maluc, n f sin. compl.
  • ca  maluc luxable, n m sin. compl.

<Anatomia>, <Anatomia > Embriologia>, <Pediatria>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Deformació plàstica molt variable que afecta el cap del fèmur i l'acetàbul, present durant la vida intrauterina o desenvolupada en el període postnatal. Des del punt de vista etiològic hom distingeix entre una displàsia congènita idiopàtica i una displàsia congènita ocasionada per causes congènites; mielomeningocele, artrogriposi múltiple, presentació de natges, anteversió del coll femoral i contractures articulars (en adducció i en flexió). Es classifica en tres categories, d'acord amb la intensitat de les alteracions: tipus I o maluc subluxable, també anomenada maluc inestable; tipus II o subluxació congènita del maluc, i tipus III o luxació congènita del maluc. El tipus I constitueix l'autèntica displàsia congènita del maluc, caracteritzada per un retard de l'ossificació del cap femoral, obliqüitat anormal del sostre acetabular per falta de la vora superior de la còtila, acetàbul poc profund i anteversió del coll femoral.
el següent, si us plau el següent, si us plau

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  el següent, si us plau
  • es  el siguiente, por favor
  • fr  le suivant, s'il vous plaît
  • pt  o próximo, por favor
  • en  next, please

<Grans Magatzems > Conversa>

eleagne punxent eleagne punxent

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eleagne punxent, n m
  • nc  Elaeagnus pungens Thunb. ex Murray

<Botànica > eleagnàcies>

eleagne punxent eleagne punxent

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eleagne punxent, n m
  • nc  Elaeagnus pungens Thunb. ex Murray

<Botànica > eleagnàcies>

emissor sobre línia emissor sobre línia

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  emissor sobre línia, n m
  • ca  emissor punxat, n m sin. compl.

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Emissor que es fixa directament o indirectament (per exemple, per mitjà de tubs) a la paret de la canonada lateral.
entrepà d'hamburguesa picant entrepà d'hamburguesa picant

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  entrepà d'hamburguesa picant
  • es  bocadillo de hamburguesa picante
  • fr  sandwich à l'hamburguer piquante
  • it  panino imbottito con hamburger piccante
  • en  spicy hamburguer sandwich
  • de  Brötchen mit pikanter Frikadelle

<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>