Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pujar" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apujar, v intr
<Navegació tradicional>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apujar, v tr
- es subir
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Han apujat el sou a tots els treballadors de l'empresa amb més de tres anys d'antiguitat.
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apujar el punt, v intr
- es subir el punto
- en rise in pitch, to
<Música>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apujar-se, v intr pron
- es subir
- en raise, to
<Música>
Definició
<Transports > Transport marítim>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca dujar, v tr
- es adujar, v tr
<Transports > Transport marítim>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ful
- ca fula sin. compl.
- ca fulani sin. compl.
- ca fulbe sin. compl.
- ca fulfulde sin. compl.
- ca futa-jalon sin. compl.
- ca pël sin. compl.
- ca peul sin. compl.
- ca pulaar sin. compl.
- cod fulfulde
- cod pulaar
- ar فول
- cy Ful
- cy Fula sin. compl.
- cy Fulani sin. compl.
- cy Fulbe sin. compl.
- cy Fulfulde sin. compl.
- cy Futa-jalon sin. compl.
- cy Pël sin. compl.
- cy Peul sin. compl.
- cy Pulaar sin. compl.
- de Ful
- de Fula sin. compl.
- de Fulani sin. compl.
- de Fulbe sin. compl.
- de Fulfulde sin. compl.
- de Futa-Jalon sin. compl.
- de Pël sin. compl.
- de Peul sin. compl.
- de Pulaar sin. compl.
- en Fula
- en Fulani sin. compl.
- en Fulbe sin. compl.
- en Fulfulde sin. compl.
- en Futa-Jalon sin. compl.
- en Pël sin. compl.
- en Peul sin. compl.
- en Pulaar sin. compl.
- es fulaní
- es fula sin. compl.
- es fulani sin. compl.
- es fulbe sin. compl.
- es fulfulde sin. compl.
- es futa-jalon sin. compl.
- es pël sin. compl.
- es peul sin. compl.
- es pulaar sin. compl.
- es pular sin. compl.
- eu fulaniera
- eu ful sin. compl.
- eu fula sin. compl.
- eu fulani sin. compl.
- eu fulbe sin. compl.
- eu fulfulde sin. compl.
- eu futa-jalon sin. compl.
- eu pël sin. compl.
- eu peul sin. compl.
- eu pulaar sin. compl.
- fr peul
- fr fouta djalon sin. compl.
- fr fula sin. compl.
- fr fulani sin. compl.
- fr fulbe sin. compl.
- fr fulfulde sin. compl.
- fr pël sin. compl.
- fr peulh sin. compl.
- fr poular sin. compl.
- fr pulaar sin. compl.
- fr pular sin. compl.
- gl fulbe
- gl ful sin. compl.
- gl fula sin. compl.
- gl fulani sin. compl.
- gl fulfulde sin. compl.
- gl futa-jalon sin. compl.
- gl pël sin. compl.
- gl peul sin. compl.
- gl pulaar sin. compl.
- gn fulani
- gn fula sin. compl.
- gn fulani sin. compl.
- gn fulfulde sin. compl.
- gn fulve sin. compl.
- gn futa-jalon sin. compl.
- gn pël sin. compl.
- gn peul sin. compl.
- gn pulaar sin. compl.
- it ful
- it fula sin. compl.
- it fulani sin. compl.
- it fulbe sin. compl.
- it fulfulde sin. compl.
- it futa-jalon sin. compl.
- it pël sin. compl.
- it peul sin. compl.
- it pulaar sin. compl.
- ja フラニ語
- ja フラ sin. compl.
- ja プル sin. compl.
- ja フルベ sin. compl.
- ja プール sin. compl.
- ja フルフベ sin. compl.
- nl Ful
- nl Fula sin. compl.
- nl Fulani sin. compl.
- nl Fulbe sin. compl.
- nl Fulfulde sin. compl.
- nl Futa-Jalon sin. compl.
- nl Pël sin. compl.
- nl Peul sin. compl.
- nl Pulaar sin. compl.
- pt ful
- pt fula sin. compl.
- pt fulani sin. compl.
- pt fulbe sin. compl.
- pt fulfulde sin. compl.
- pt futa-jalon sin. compl.
- pt pël sin. compl.
- pt peul sin. compl.
- pt pulaar sin. compl.
- ru Фула
- ru Фуль sin. compl.
- ru Пёль sin. compl.
- ru Пулар sin. compl.
- ru Фулани sin. compl.
- ru Фульбе sin. compl.
- ru Тукулор sin. compl.
- ru Фульфульде sin. compl.
- ru Фута-джалон sin. compl.
- zh 弗尔语
- zh 弗尔贝、弗拉尼、弗拉、弗尔弗尔德、普拉尔、弗塔－加隆、佩乌尔、佩尔 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Nigèria>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Togo>, <Àfrica > Txad>
Definició
El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.
Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.
L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).
En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca gra pujat, n m
- es grano pronunciado
- es grano subido
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Indústria de la pell>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca gra pujat, n m
- es grano pronunciado
- es grano subido
<Indústria > Indústria de la pell>
<Economia > Finances > Sistemes monetaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'Eurosistema. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002. 79 p. (Terminologies; 1)
ISBN 84-393-5659-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca límit màxim de licitació, n m
- es límite máximo de puja
- fr limite d'offre maximale
- it limite massimo di offerta
- en maximum bid limit
- de Höchstbietungsbetrag
<Economia > Finances > Sistemes monetaris>
Definició
Nota
- L'Eurosistema pot imposar un límit màxim de licitació a fi d'evitar que les entitats de contrapartida puguin presentar licitacions desmesurades.
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca licitació, n f
- es licitación, n f
- es puja, n f
<Dret administratiu > Contractes de l'Administració>
Definició
Nota
- En els contractes menors no hi ha, estrictament, licitació.
