Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçana violeta, n f
ca escurçana, n f sin. compl.
ca escurçana violàcia, n f sin. compl.
ca escurçó, n m sin. compl.
ca escurçó violeta, n m sin. compl.
ca ferrassa, n f sin. compl.
ca ferrassa violeta, n f sin. compl.
ca milà, n m sin. compl.
ca milana, n f sin. compl.
ca tòtina, n f sin. compl.
ca tòtina violeta, n f sin. compl.
ca escorçana, n f var. ling.
ca escorçana violeta, n f var. ling.
ca escorçó violeta, n m var. ling.
ca escursana, n f var. ling.
ca escursó, n m var. ling.
ca totana, n f var. ling.
ca totina, n f var. ling.
nc Pteroplatytrygon violacea
nc Dasyatis violacea var. ling.
nc Tryggon violacea var. ling.
nc Trygon violacea var. ling.
es escorsana, n f
es pastinaca espinosa
es pez obispo, n m
es raya látigo violeta
fr pastenague violette
en violet stingray

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 92 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 16) ISBN 84-7739-234-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca esmaixada, n f
ca rematada, n f
es remate
fr smash
en kill
en kill shot
en overhead
en put-away
en slam
en smash

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Definició

Cop potent executat amb un moviment de la raqueta de dalt a baix, de tal manera que la pilota bota amb força generalment fora de l'abast de l'adversari.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esparrall, n m
ca doblada, n f sin. compl.
ca dorada, n f sin. compl.
ca esparralló, n m sin. compl.
ca esparralló [petit], n m sin. compl.
ca justina, n f sin. compl.
ca notari, n m sin. compl.
ca orada, n f sin. compl.
ca patena, n f sin. compl.
ca patena [petit], n f sin. compl.
ca patenó [petit], n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca vidriada, n f sin. compl.
ca asparrall, n m var. ling.
ca dorá, n f var. ling.
ca epsarrall, n m var. ling.
ca esparall, n m var. ling.
ca esparallu, n m var. ling.
ca esparellon, n m var. ling.
ca esparrai, n m var. ling.
ca esparrais, n m pl var. ling.
ca esparráll, n m var. ling.
ca esparrallo, n m var. ling.
ca esparray, n m var. ling.
ca esparráy, n m var. ling.
ca esparrayon, n m var. ling.
ca esparrelló, n m var. ling.
ca esparro, n m var. ling.
ca esperelló, n m var. ling.
ca orá, n f var. ling.
ca patenes, n f pl var. ling.
ca raspallón, n m var. ling.
ca sparralló, n m var. ling.
nc Diplodus annularis
nc Sargus annularis var. ling.
nc Sargus anularis var. ling.
nc Sparus Annularis var. ling.
es esparrayón
es mocharra
es mojarra
es raspallon
es raspallón
es raspallón anillado
fr sargue annulaire
fr sparaillon
fr sparaillon commun
it sparlo
en annular githead
en annular seabream
de Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esparrall, n m
ca doblada, n f sin. compl.
ca dorada, n f sin. compl.
ca esparralló, n m sin. compl.
ca esparralló [petit], n m sin. compl.
ca justina, n f sin. compl.
ca notari, n m sin. compl.
ca orada, n f sin. compl.
ca patena, n f sin. compl.
ca patena [petit], n f sin. compl.
ca patenó [petit], n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca vidriada, n f sin. compl.
ca asparrall, n m var. ling.
ca dorá, n f var. ling.
ca epsarrall, n m var. ling.
ca esparall, n m var. ling.
ca esparallu, n m var. ling.
ca esparellon, n m var. ling.
ca esparrai, n m var. ling.
ca esparrais, n m pl var. ling.
ca esparráll, n m var. ling.
ca esparrallo, n m var. ling.
ca esparray, n m var. ling.
ca esparráy, n m var. ling.
ca esparrayon, n m var. ling.
ca esparrelló, n m var. ling.
ca esparro, n m var. ling.
ca esperelló, n m var. ling.
ca orá, n f var. ling.
ca patenes, n f pl var. ling.
ca raspallón, n m var. ling.
ca sparralló, n m var. ling.
nc Diplodus annularis
nc Sargus annularis var. ling.
nc Sargus anularis var. ling.
nc Sparus Annularis var. ling.
es esparrayón
es mocharra
es mojarra
es raspallon
es raspallón
es raspallón anillado
fr sargue annulaire
fr sparaillon
fr sparaillon commun
it sparlo
en annular githead
en annular seabream
de Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca espasme saludador
en spasmus nutans

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca espasme saludador, n m
ca epilèpsia salutatòria, n f sin. compl.
ca espasme de salaam, n m sin. compl.
ca espasme nutant, n m sin. compl.
ca tic de salaam, n m sin. compl.
ca tic salutatori, n m sin. compl.
en nodding spasm

Definició

Forma atípica d'epilèpsia caracteritzada per l'aparició de moviments d'assentiment o de salutació i reverència que s'efectuen inclinant el cap i el tronc vers endavant. Els malalts realitzen sèries de 5 a 50 reverències, que poden repetir-se diverses vegades al dia.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca estamenera, n f
ca botana, n f sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició

Peça de fusta que va pernada al medís i puja pel costat de l'embarcació fins a la coberta per formar la carcassa del buc.

Nota

Juntament amb el medís, compon la quaderna d'una embarcació.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa groga, n f
ca fumana, n f alt. sin.
nc Fumana ericoides (Cav.) Gand. subsp. ericoides

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa groga, n f
ca fumana, n f alt. sin.
nc Fumana ericoides (Cav.) Gand. subsp. ericoides

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa llisa, n f
ca fals timó, n m alt. sin.
ca fumana, n f alt. sin.
ca fumana farigolera, n f alt. sin.
ca fumana glutinosa, n f alt. sin.
ca fumana tenuïfòlia, n f alt. sin.
ca fumana viscosa, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
nc Fumana thymifolia (L.) Webb
nc Fumana viscida Spach var. ling.

<Botànica > cistàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "putana" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota