Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pu�a" dins totes les àrees temàtiques

foca marbrada foca marbrada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  foca marbrada, n f
  • es  foca anillada, n f
  • fr  phoque annelé, n m
  • en  ringed seal, n
  • de  Ringelrobbe, n f
  • nc  Pusa hispida
  • nc  Phoca hispida alt. sin.

<Mamífers > Carnívors > Fòcids>

foca marbrada foca marbrada

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  foca marbrada, n f
  • es  foca anillada, n f
  • fr  phoque annelé, n m
  • en  ringed seal, n
  • de  Ringelrobbe, n f
  • nc  Pusa hispida
  • nc  Phoca hispida alt. sin.

<Mamífers > Carnívors > Fòcids>

geometria pura geometria pura

<Geometria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  geometria pura, n f
  • es  geometría pura
  • fr  géométrie pure
  • en  pure geometry

<Geometria>

Definició
Part de la geometria que estudia les formes i els llocs geomètrics a partir d'un sistema d'axiomes aplicant unes regles lògiques d'inferència i de deducció.
granoteta nana de Cuba granoteta nana de Cuba

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  granoteta nana de Cuba, n f
  • ca  granoteta puça de Cuba, n f
  • en  Cuban dwarf toad
  • nc  Eleutherodactylus (Sminthillus) limbatus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

herba pucera herba pucera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba pucera, n f
  • ca  llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallaurador, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puça, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  saragatona de llei, n f alt. sin.
  • ca  saragatona vera, n f alt. sin.
  • ca  sargantana, n f alt. sin.
  • ca  silive, n m alt. sin.
  • ca  silli, n m alt. sin.
  • ca  sargantona, n f var. ling.
  • ca  seragatona, n f var. ling.
  • ca  sergantana, n f var. ling.
  • ca  sergantona, n f var. ling.
  • nc  Plantago afra L.
  • nc  Plantago psyllium L. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

Nota

  • A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
herba pucera herba pucera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba pucera, n f
  • ca  llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallaurador, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puça, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  saragatona de llei, n f alt. sin.
  • ca  saragatona vera, n f alt. sin.
  • ca  sargantana, n f alt. sin.
  • ca  silive, n m alt. sin.
  • ca  silli, n m alt. sin.
  • ca  sargantona, n f var. ling.
  • ca  seragatona, n f var. ling.
  • ca  sergantana, n f var. ling.
  • ca  sergantona, n f var. ling.
  • nc  Plantago afra L.
  • nc  Plantago psyllium L. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

Nota

  • A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
herba pucera herba pucera

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  herba pucera, n f
  • ca  afrontallauradors, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  herba pucera vera, n f sin. compl.
  • ca  plantatge de ca, n m sin. compl.
  • ca  puça en llavor, n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  saragatona de llei, n f sin. compl.
  • es  zaragatona
  • fr  herbe-aux puces
  • en  fleawort
  • nc  Plantago psyllium

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les plantaginàcies, alta de 10 a 40 cm, que prospera en terrenys sorrencs i pedregosos de gairebé tot el país. Les seves llavors (saragatona, llavor de puça), riques en mucílag, en maceració han estat emprades com a laxant, emol·lient i antiinflamatori. Com a ús extern, en cataplasmes, també han estat utilitzades contra el dolor reumàtic i en el tractament de les ferides.
hipercolesterolèmia pura hipercolesterolèmia pura

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  hipercolesterolèmia pura
  • en  pure hypercholesterolemia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques, i trastorns de la immunitat>

hipergliceridèmia pura hipergliceridèmia pura

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  hipergliceridèmia pura
  • en  pure hyperglyceridemia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques, i trastorns de la immunitat>

iquito iquito

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  iquito
  • ca  amacacore sin. compl.
  • ca  hamacore sin. compl.
  • ca  puca-uma sin. compl.
  • ca  quiturran sin. compl.
  • ar  إيكيتوية
  • cy  Iquito
  • cy  Amacacore sin. compl.
  • cy  Hamacore sin. compl.
  • cy  Puca-uma sin. compl.
  • cy  Quiturran sin. compl.
  • de  Iquito
  • de  Amacacore sin. compl.
  • de  Hamacore sin. compl.
  • de  Ikito sin. compl.
  • de  Iquita sin. compl.
  • de  Puca-Uma sin. compl.
  • de  Quiturran sin. compl.
  • en  Iquito
  • en  Amacacore sin. compl.
  • en  Hamacore sin. compl.
  • en  Puca-Uma sin. compl.
  • en  Quiturran sin. compl.
  • es  iquito
  • es  amacacore sin. compl.
  • es  hamacore sin. compl.
  • es  puca-uma sin. compl.
  • es  quiturran sin. compl.
  • eu  iquitoera
  • eu  amacacore sin. compl.
  • eu  hamacore sin. compl.
  • eu  puca-uma sin. compl.
  • eu  quiturran sin. compl.
  • fr  iquito
  • fr  amacacore sin. compl.
  • fr  hamacore sin. compl.
  • fr  puca-uma sin. compl.
  • fr  quiturran sin. compl.
  • gl  iquito
  • gl  amacacore sin. compl.
  • gl  hamacore sin. compl.
  • gl  puca-uma sin. compl.
  • gl  quiturran sin. compl.
  • gn  ikito
  • gn  amakakore sin. compl.
  • gn  hamakore sin. compl.
  • gn  kiturran sin. compl.
  • gn  puka-uma sin. compl.
  • it  iquito
  • it  amacacore sin. compl.
  • it  hamacore sin. compl.
  • it  puca-uma sin. compl.
  • it  quiturran sin. compl.
  • ja  イキート語
  • ja  ハマコレ語 sin. compl.
  • ja  アマカコレ語 sin. compl.
  • ja  キトゥラン語 sin. compl.
  • ja  プカ・ウマ語 sin. compl.
  • nl  Iquito
  • nl  Amacacore sin. compl.
  • nl  Hamacore sin. compl.
  • nl  Puca-Uma sin. compl.
  • nl  Quiturran sin. compl.
  • pt  iquito
  • pt  amacacore sin. compl.
  • pt  hamacore sin. compl.
  • pt  puca-uma sin. compl.
  • pt  quiturran sin. compl.
  • ru  Икито
  • ru  Амакоре sin. compl.
  • ru  Китурран sin. compl.
  • ru  Пука-ума sin. compl.
  • ru  Амакакоре sin. compl.
  • sw  Iquito
  • sw  Amacacore sin. compl.
  • sw  Hamacore sin. compl.
  • sw  Puca-uma sin. compl.
  • sw  Quiturran sin. compl.
  • tmh  Takitut
  • zh  依基多
  • zh  基图朗 sin. compl.
  • zh  阿马考勒 sin. compl.
  • zh  布卡-乌玛 sin. compl.
  • zh  阿马卡考勒 sin. compl.

<Zaparoana>, <Amèrica > Perú>

Definició
Fa uns 350 anys eren un grup extens que habitava la zona on ara se situa la ciutat d'Iquitos. Als anys 60 del segle XX hi havia cent parlants ja molt aculturats. Actualment només algunes persones grans parlen iquito. Per tant, es pot considerar la llengua pràcticament extingida.

Alguns autors consideren l'iquito i el cahuarano dues variants d'una mateixa llengua.