Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pu�a" dins totes les àrees temàtiques

límit màxim de licitació límit màxim de licitació

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'Eurosistema. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002. 79 p. (Terminologies; 1)
ISBN 84-393-5659-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  límit màxim de licitació, n m
  • es  límite máximo de puja
  • fr  limite d'offre maximale
  • it  limite massimo di offerta
  • en  maximum bid limit
  • de  Höchstbietungsbetrag

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Definició
Import màxim establert per a l'acceptació d'una licitació que presenta una entitat de contrapartida en subhastes de taxes d'interès variable.

Nota

  • L'Eurosistema pot imposar un límit màxim de licitació a fi d'evitar que les entitats de contrapartida puguin presentar licitacions desmesurades.
licitació licitació

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  licitació, n f
  • es  licitación, n f
  • es  puja, n f

<Dret administratiu > Contractes de l'Administració>

Definició
Oferiment econòmic que es duu a terme en un procediment d'adjudicació d'un contracte del sector públic.

Nota

  • En els contractes menors no hi ha, estrictament, licitació.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lli, n m
  • ca  llinet, n m sin. compl.
  • ca  llinosa (llavor), n f sin. compl.
  • ca  bri, n m alt. sin.
  • ca  gra de lli (llavor), n m alt. sin.
  • ca  herba feridora, n f alt. sin.
  • ca  lli cultivat, n m alt. sin.
  • ca  lli ver, n m alt. sin.
  • ca  llinassa, n f alt. sin.
  • ca  llinassa (llavor), n f alt. sin.
  • ca  llinera, n f alt. sin.
  • ca  llinós, n m alt. sin.
  • ca  llinós (llavor), n m alt. sin.
  • ca  llinosa, n f alt. sin.
  • ca  puça, n f alt. sin.
  • ca  linós, n m var. ling.
  • ca  llin, n m var. ling.
  • nc  Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum

<Botànica > linàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lli, n m
  • ca  llinet, n m sin. compl.
  • ca  llinosa (llavor), n f sin. compl.
  • ca  bri, n m alt. sin.
  • ca  gra de lli (llavor), n m alt. sin.
  • ca  herba feridora, n f alt. sin.
  • ca  lli cultivat, n m alt. sin.
  • ca  lli ver, n m alt. sin.
  • ca  llinassa, n f alt. sin.
  • ca  llinassa (llavor), n f alt. sin.
  • ca  llinera, n f alt. sin.
  • ca  llinós, n m alt. sin.
  • ca  llinós (llavor), n m alt. sin.
  • ca  llinosa, n f alt. sin.
  • ca  puça, n f alt. sin.
  • ca  linós, n m var. ling.
  • ca  llin, n m var. ling.
  • nc  Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum

<Botànica > linàcies>

música absoluta música absoluta

<Arts>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  música absoluta, n f
  • ca  música pura, n f
  • es  música absoluta, n f
  • es  música pura, n f

<Educació musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Magha Puja

<Religions > Budisme>

Definició
Celebració de la fundació de la Sangha o comunitat budista.
mal de muntanya mal de muntanya

<Malalties i síndromes>, <Angiologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  mal de muntanya, n m
  • ca  mal d'altura, n m sin. compl.
  • ca  malaltia d'Acosta, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de la puna, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels aviadors, n f sin. compl.
  • ca  oronosi, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Angiologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica global i de les pressions parcials d'oxigen i vapor d'aigua (hipobària, hipòxica i sequedat), que apareix en l'ascens d'alta muntanya, associat amb el refredament progressiu. La hipobària produeix una descàrrega dels sins paranasals amb obstrucció de les fosses nasals i respiració bucal, i una distensió dels gasos del tub digestiu. La hipòxia provoca una hipersimpaticotomia reflexa, que es tradueix per taquicàrdia, taquipnea i insomni per crisis de dispnea nocturna degudes a aturades respiratòries momentànies. La sequedat produeix una set molt intensa, disfàgia i asteatosi (dispèpsia per hipersecreció i hipocinèsia, úlcera gàstrica), hemorràgia retinal, trombosi venosa, risc augmentat d'infart de miocardi i d'accident vascular cerebral. Una varietat peculiar n'és l'anomenat soroche.

Nota

  • La denominació malaltia de la puna correspon a la primera descripció del mal de muntanya, efectuada a l'altiplà andí per José de Acosta (1590).
  • La denominació oronosi prové de oro- i del grec nósos 'malaltia'.
malaltia de Lichtheim malaltia de Lichtheim

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  malaltia de Lichtheim, n f
  • ca  afàsia sensorial subcortical, n f sin. compl.
  • ca  sordesa subcortical, n f sin. compl.
  • ca  sordesa verbal genuïna, n f sin. compl.
  • ca  sordesa verbal pura, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Lichtheim, n f
  • en  Lichtheim disease

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Afàsia provocada per lesions subcorticals del lòbul temporal esquerre, que causen la interrupció de la via del nervi auditiu abans d'atènyer el còrtex temporal, caracteritzada per agnòsia verbal, conservació del llenguatge intern i del llenguatge espontani en veu alta, i manteniment de la lectura i l'escriptura espontània o copiada, però no de la capacitat d'escriure al dictat.

Nota

  • El guariment espontani de la malaltia de Lichtheim és gairebé impossible.
massa monoespecífica massa monoespecífica

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  massa monoespecífica, n f
  • ca  massa pura, n f sin. compl.
  • es  masa monoespecífica, n f
  • es  masa pura, n f
  • fr  peuplement monospécifique, n m
  • en  pure forest, n

<Enginyeria forestal>

matèria mèdica pura matèria mèdica pura

<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>

  • ca  matèria mèdica pura, n f
  • es  materia médica pura
  • fr  matière médicale pure
  • en  pure materia medica

<Homeopatia > Medicament>, <Homeopatia > Corpus terapèutic>

Definició
Matèria mèdica homeopàtica que recull de manera sistematitzada diverses patogènesis.

Nota

  • En sentit ampli, el terme inclou el conjunt de patogènesis de totes les experimentacions patogenètiques realitzades fins ara.