Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "p�cora" dins totes les àrees temàtiques

plantatge de ca plantatge de ca

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  plantatge de ca, n m
  • ca  afrontallauradors, n m sin. compl.
  • ca  apagafoc, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  botja ronyosa, n f sin. compl.
  • ca  herba pucera, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  plantatge de matafoc, n m sin. compl.
  • ca  pucera, n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • nc  Plantago cyrops

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta policàrpica que es fa en terres incultes i pedregoses de tota la Mediterrània. Les llavors, en maceració, actuen contra el restrenyiment, les hemorroides i les inflamacions anals, i com a ús extern, en cataplasmes, han estat emprades contra dolors reumàtics, i en el tractament de ferides i erupcions cutànies.
pogoro pogoro

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pogoro
  • ca  chipogolo sin. compl.
  • ca  chipogoro sin. compl.
  • ca  pogolo sin. compl.
  • ca  pogolu sin. compl.
  • ca  pogora sin. compl.
  • de  Pogolo
  • de  Chipogolo sin. compl.
  • de  Chipogoro sin. compl.
  • de  Pogolu sin. compl.
  • de  Pogoro sin. compl.
  • en  Pogoro
  • en  Chipogolo sin. compl.
  • en  Chipogoro sin. compl.
  • en  Pogolo sin. compl.
  • en  Pogolu sin. compl.
  • en  Pogora sin. compl.
  • es  pogoro
  • es  chipogolo sin. compl.
  • es  chipogoro sin. compl.
  • es  pogolo sin. compl.
  • es  pogolu sin. compl.
  • es  pogora sin. compl.
  • eu  pogoro
  • eu  chipogolo sin. compl.
  • eu  chipogoro sin. compl.
  • eu  pogolo sin. compl.
  • eu  pogolu sin. compl.
  • eu  pogora sin. compl.
  • fr  pogolo
  • fr  chipogolo sin. compl.
  • fr  chipogoro sin. compl.
  • fr  pogolu sin. compl.
  • fr  pogoro sin. compl.
  • gl  pogoro
  • gl  chipogolo sin. compl.
  • gl  chipogoro sin. compl.
  • gl  pogolo sin. compl.
  • gl  pogolu sin. compl.
  • gl  pogora sin. compl.
  • it  pogoro
  • it  chipogolo sin. compl.
  • it  chipogoro sin. compl.
  • it  pogolo sin. compl.
  • it  pogolu sin. compl.
  • it  pogora sin. compl.
  • nl  Pogoro
  • nl  Chipogolo sin. compl.
  • nl  Chipogoro sin. compl.
  • nl  Pogolo sin. compl.
  • nl  Pogolu sin. compl.
  • pt  pogoro
  • pt  chipogolo sin. compl.
  • pt  chipogoro sin. compl.
  • pt  pogolo sin. compl.
  • pt  pogolu sin. compl.
  • pt  pogora sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
El grup etnolingüístic pogoro se situa al sud de Tanzània. Entre els grups veïns dels pogoros trobem els ndambes (la llengua dels quals és lingüísticament propera al pogoro), els ngindos, els benes i els ngonis, els quals constitueixen els cinc grups majoritaris del districte d'Ulanga, a la regió de Morogoro.

El pogoro s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
posser | possera posser | possera

<Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  posser | possera, n m, f
  • es  pocero | pocera, n m, f

<Pesca>

Definició
Persona encarregada de rebre el vaixell de pesca quan arriba a port, encarregada de les gestions burocràtiques, de l'abastiment de vitualles o de qualsevol altra cosa que necessiti l'embarcació.
prior | priora prior | priora

<Catolicisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  prior | priora, n m, f

<Religions > Cristianisme > Catolicisme>

Definició
Títol que reben els superiors d'algunes comunitats religioses.

Nota

  • Les funcions dels priors varien segons les diverses organitzacions.
prior | priora, prioressa prior | priora, prioressa

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  prior | priora, prioressa, n m, f
  • es  prior
  • fr  prieur
  • en  prior

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Superior d'una comunitat religiosa, generalment petita i de vegades subordinada a una abadia.
rebló d'àncora rebló d'àncora

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  rebló d'àncora, n m
  • es  remache de ancla

<Bricolatge > Ferreteria>

rebló d'àncora d'alumini rebló d'àncora d'alumini

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  rebló d'àncora d'alumini, n m
  • es  remache de ancla de aluminio

<Bricolatge > Ferreteria>

recuit de llet de cabra, nata de llet de vaca i escuma de llet d'ovella recuit de llet de cabra, nata de llet de vaca i escuma de llet d'ovella

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  recuit de llet de cabra, nata de llet de vaca i escuma de llet d'ovella
  • es  requesón de leche de cabra, nata de leche de vaca y espuma de leche de oveja
  • fr  fromage blanc de lait de chèvre, crème de lait de vache et mousse de lait de brebis
  • it  cagliata di latte di capra, panna di latte vaccino e mousse di latte di pecora
  • en  goat cottage cheese, cow milk cream and ewe milk mousse
  • de  Ziegenmilchquark, Kuhmilchsahne und Schafmilchschaum

<Plats a la carta. Postres>

s'ha activat l'àncora de l'objecte s'ha activat l'àncora de l'objecte

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  s'ha activat l'àncora de l'objecte
  • en  the anchor of the object is activated

<Localització > Fraseologia>

sistema d'escora sistema d'escora

<Transports > Transport per carretera > Vehicles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  sistema d'escora, n m
  • es  sistema de arrodillamiento
  • es  sistema kneeling
  • fr  agenouillement
  • fr  baraquage
  • en  kneeling
  • en  kneeling mechanism
  • en  kneeling system

<Transports > Transport per carretera > Vehicles>

Definició
Mecanisme que permet inclinar lateralment un vehicle, generalment un autobús, per a facilitar l'entrada i la sortida dels passatgers.