Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca piral de la vinya, n m
ca cuc revoltó, n m sin. compl.
ca cuc verd de la vinya, n m sin. compl.
ca eruga del pàmpol, n f sin. compl.
es gusano revoltón
es gusano verde de la vid
es piral de la vid
es sapo
fr pyrale de la vigne

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició

Lepidòpter tortrícid, Sparganothis pilleriana.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca poliol blanc, n m
ca poliol, n m sin. compl.
ca poniol, n m sin. compl.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca moraduix, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol de roca, n m alt. sin.
ca poliol de secà, n m alt. sin.
ca poliol menta, n m alt. sin.
ca poliol negre, n m alt. sin.
ca poliolet, n m alt. sin.
ca poniol blanc, n m alt. sin.
ca salsa de pastor, n f alt. sin.
ca tarongí, n m alt. sin.
ca tarongí blanc, n m alt. sin.
ca boriol, n m var. ling.
ca maraduix, n m var. ling.
ca menta poleo, n f var. ling.
ca poleo, n m var. ling.
ca pòleo, n m var. ling.
ca poleo blanc, n m var. ling.
ca poleo menta, n m var. ling.
ca poriol, n m var. ling.
ca poriol blanc, n m var. ling.
ca púmiol, n m var. ling.
ca puniol, n m var. ling.
ca púniol, n m var. ling.
ca puriol, n m var. ling.
ca purriol, n m var. ling.
ca te poleo, n m var. ling.
nc Satureja fruticosa (L.) Briq.
nc Micromeria fruticosa (L.) Druce sin. compl.
nc Micromeria marifolia (Cav.) Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca poliol blanc, n m
ca poliol, n m sin. compl.
ca poniol, n m sin. compl.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca moraduix, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol de roca, n m alt. sin.
ca poliol de secà, n m alt. sin.
ca poliol menta, n m alt. sin.
ca poliol negre, n m alt. sin.
ca poliolet, n m alt. sin.
ca poniol blanc, n m alt. sin.
ca salsa de pastor, n f alt. sin.
ca tarongí, n m alt. sin.
ca tarongí blanc, n m alt. sin.
ca boriol, n m var. ling.
ca maraduix, n m var. ling.
ca menta poleo, n f var. ling.
ca poleo, n m var. ling.
ca pòleo, n m var. ling.
ca poleo blanc, n m var. ling.
ca poleo menta, n m var. ling.
ca poriol, n m var. ling.
ca poriol blanc, n m var. ling.
ca púmiol, n m var. ling.
ca puniol, n m var. ling.
ca púniol, n m var. ling.
ca puriol, n m var. ling.
ca purriol, n m var. ling.
ca te poleo, n m var. ling.
nc Satureja fruticosa (L.) Briq.
nc Micromeria fruticosa (L.) Druce sin. compl.
nc Micromeria marifolia (Cav.) Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pompós -osa, adj
es pomposo -sa
en pompous

<Música>

Definició

Que és (una execució musical) lenta i solemne.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joan Martín, M. Antònia Julià i Carles Riera, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN, Joan; JULIÀ, Maria Antònia; RIERA, Carles. Diccionari de palinologia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. 79 p.; 21 cm. (Miscel·lània Terminològica; 3) ISBN 84-95817-02-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca prepol·len, n m
es prepolen, n m
en prepollen, n n

Definició

Qualsevol micròspora de les liginoptèrides, com a forma de transició entre l'espora i el pol·len.

Nota

Terme introduït per Schopf (1938), derivat de pol·len, amb el prefix d'origen llatí pre- 'abans'.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca pumpel·lyita, n f
es pumpellyita
fr pumpellyite
it pumpellyite
en pumpellyite
de Pumpellyit

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Definició

Silicat de calci, alumini, magnesi i ferro hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un nesosilicat.

Nota

La pumpel·lyita generalment és de color groc i té una duresa baixa.
La denominació és dedicada al geòleg nord-americà R. Pumpelly (1837-1923).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca pumpel·lyita, n f
es pumpellyíta
fr pumpellyite
it pumpellyite
en pumpellyite
de Pumpellyit

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició

Silicat de calci, alumini, magnesi i ferro hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un sorosilicat.

Nota

És de color verd blavós i té cristalls aciculars. El nom és dedicat al geòleg nord-americà R. Pumpelly (1837-1923).

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca reparació d'orella de pàmpol
en repair of lop ear

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'orella>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca tacó, n m
ca pàmpol, n m sin. compl.
ca pedaç, n m sin. compl.
ca puput, n m/f sin. compl.
ca rèmol, n m sin. compl.
ca tapa-xona, n m sin. compl.
ca tapa-xones, n m sin. compl.
ca tapaculs, n m sin. compl.
ca padás, n m var. ling.
ca paput, n m var. ling.
ca pedas, n m var. ling.
ca pedás, n m var. ling.
ca pedàs, n m var. ling.
ca pedassus, n m pl var. ling.
ca podaç, n m var. ling.
ca podàs, n m var. ling.
ca remol, n m var. ling.
ca rémol, n m var. ling.
ca remolons, n m pl var. ling.
ca taparrabos, n m var. ling.
ca tapaxona, n m var. ling.
ca tapaxones, n m var. ling.
ca teco, n m var. ling.
nc Bothus podas
nc Bothus podas podas var. ling.
nc Bothus rhomboides var. ling.
es pedás
es platija
es podas
es podás
es rodaballo
fr rhombu
fr rombou podas
en wide-eyed flounder
de Platter Fisch

<Peixos > Bòtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca tacó, n m
ca pàmpol, n m sin. compl.
ca pedaç, n m sin. compl.
ca puput, n m/f sin. compl.
ca rèmol, n m sin. compl.
ca tapa-xona, n m sin. compl.
ca tapa-xones, n m sin. compl.
ca tapaculs, n m sin. compl.
ca padás, n m var. ling.
ca paput, n m var. ling.
ca pedas, n m var. ling.
ca pedás, n m var. ling.
ca pedàs, n m var. ling.
ca pedassus, n m pl var. ling.
ca podaç, n m var. ling.
ca podàs, n m var. ling.
ca remol, n m var. ling.
ca rémol, n m var. ling.
ca remolons, n m pl var. ling.
ca taparrabos, n m var. ling.
ca tapaxona, n m var. ling.
ca tapaxones, n m var. ling.
ca teco, n m var. ling.
nc Bothus podas
nc Bothus podas podas var. ling.
nc Bothus rhomboides var. ling.
es pedás
es platija
es podas
es podás
es rodaballo
fr rhombu
fr rombou podas
en wide-eyed flounder
de Platter Fisch

<Peixos > Bòtids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "p�mpol" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota