Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "p�rria" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cèl·lula pètria, n f
- es célula pétrea
- en stone cell
<Biologia cel·lular>
Definició
Nota
- Les cèl·lules pètries són particularment abundants en els parènquimes de reserva de fruites com la pera o el codony.
<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cèl·lula pètria, n f
- es célula pétrea
- en stone cell
<Biologia cel·lular>
Definició
Nota
- Les cèl·lules pètries són particularment abundants en els parènquimes de reserva de fruites com la pera o el codony.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cèl·lula pètria, n f
- es célula pétrea, n f
- fr cellule pierreuse, n f
- en stone cell, n
<Botànica>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca còlit de Pèrsia, n m
- es collalba persa
- fr traquet kurde
- en chestnut-rumped wheatear
- en Kurdish wheatear
- de Rostbürzel-Steinschmätzer
- nc Oenanthe xanthoprymna
<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca còlit de Pèrsia, n m
- es collalba persa
- fr traquet kurde
- en chestnut-rumped wheatear
- en Kurdish wheatear
- de Rostbürzel-Steinschmätzer
- nc Oenanthe xanthoprymna
<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ceba marina, n f
- ca albarrana, n f alt. sin.
- ca ceba, n f alt. sin.
- ca ceba albarrana, n f alt. sin.
- ca ceba borda, n f alt. sin.
- ca ceba d'ase, n f alt. sin.
- ca ceba porra, n f alt. sin.
- ca ceba porrassa, n f alt. sin.
- ca ceba porrera, n f alt. sin.
- ca ceba porrina, n f alt. sin.
- ca ceba roja, n f alt. sin.
- ca cebes marines, n f pl alt. sin.
- ca escil·la, n f alt. sin.
- ca escil·la blanca, n f alt. sin.
- ca pinya reial, n f alt. sin.
- ca porra, n f alt. sin.
- ca porrera, n f alt. sin.
- ca vara d'Aaró, n f alt. sin.
- ca ceba rotja, n f var. ling.
- ca cebolla, n f var. ling.
- ca cilla, n f var. ling.
- ca escilla, n f var. ling.
- ca vara d'Aarón, n f var. ling.
- nc Urginea maritima (L.) Baker
- nc Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
- nc Scilla maritima L. sin. compl.
- nc Urginea scilla Steinh. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ceba marina, n f
- ca albarrana, n f alt. sin.
- ca ceba, n f alt. sin.
- ca ceba albarrana, n f alt. sin.
- ca ceba borda, n f alt. sin.
- ca ceba d'ase, n f alt. sin.
- ca ceba porra, n f alt. sin.
- ca ceba porrassa, n f alt. sin.
- ca ceba porrera, n f alt. sin.
- ca ceba porrina, n f alt. sin.
- ca ceba roja, n f alt. sin.
- ca cebes marines, n f pl alt. sin.
- ca escil·la, n f alt. sin.
- ca escil·la blanca, n f alt. sin.
- ca pinya reial, n f alt. sin.
- ca porra, n f alt. sin.
- ca porrera, n f alt. sin.
- ca vara d'Aaró, n f alt. sin.
- ca ceba rotja, n f var. ling.
- ca cebolla, n f var. ling.
- ca cilla, n f var. ling.
- ca escilla, n f var. ling.
- ca vara d'Aarón, n f var. ling.
- nc Urginea maritima (L.) Baker
- nc Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
- nc Scilla maritima L. sin. compl.
- nc Urginea scilla Steinh. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cebollí, n m
- ca ceba de moro, n f sin. compl.
- ca gamonet, n m sin. compl.
- ca porrassina, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca arsènic, n m alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca cebeta borda, n f alt. sin.
- ca cebollassa, n f alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca cebollins, n m pl alt. sin.
- ca cibolla, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrassí, n m alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
- ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca argènic, n m var. ling.
- ca argènit, n m var. ling.
- ca arsènit, n m var. ling.
- ca canamuixa, n f var. ling.
- ca canamuïxa, n f var. ling.
- ca canamuixes, n f pl var. ling.
- ca canimuixera, n f var. ling.
- ca ceba bollina, n f var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca ceba-bollina, n f var. ling.
- ca ceballó, n m var. ling.
- ca cebolla, n f var. ling.
- ca cebullí, n m var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- ca gamoncillo, n m var. ling.
- ca gamoneta, n f var. ling.
- ca gamonita, n f var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca obeons, n m pl var. ling.
- nc Asphodelus fistulosus L.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cebollí, n m
- ca ceba de moro, n f sin. compl.
- ca gamonet, n m sin. compl.
- ca porrassina, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca arsènic, n m alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca cebeta borda, n f alt. sin.
- ca cebollassa, n f alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca cebollins, n m pl alt. sin.
- ca cibolla, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrassí, n m alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
- ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca argènic, n m var. ling.
- ca argènit, n m var. ling.
- ca arsènit, n m var. ling.
- ca canamuixa, n f var. ling.
- ca canamuïxa, n f var. ling.
- ca canamuixes, n f pl var. ling.
- ca canimuixera, n f var. ling.
- ca ceba bollina, n f var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca ceba-bollina, n f var. ling.
- ca ceballó, n m var. ling.
- ca cebolla, n f var. ling.
- ca cebullí, n m var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- ca gamoncillo, n m var. ling.
- ca gamoneta, n f var. ling.
- ca gamonita, n f var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca obeons, n m pl var. ling.
- nc Asphodelus fistulosus L.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ciclamen, n m
- ca ciclamen de Pèrsia, n m alt. sin.
- ca ciclamor, n m var. ling.
- ca xiclamen, n m var. ling.
- nc Cyclamen persicum Mill.
<Botànica > primulàcies>
