Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "qu��quera" dins totes les àrees temàtiques
<Traumatologia i ortopèdia>, <Material mèdic i ortopèdic>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca canellera, n f
- es muñequera
<Traumatologia i ortopèdia>, <Material mèdic i ortopèdic>
Definició
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca marroneta de l'alzina, n f
- es qüerquera, n f
- fr thécla du kermès, n f
- en false ilex hairstreak, n
- nc Satyrium esculi
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca marroneta del roure, n f
- es qüerquera serrana, n f
- fr thécla de l'yeuse, n f
- it tecla del leccio, n f
- en ilex hairstreak, n
- nc Satyrium ilicis
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Esglésies lliures>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca quàquer | quàquera, n m, f
<Religions > Esglésies lliures>
Definició
Nota
- Les creences dels quàquers estan recollides en el llibre de R. Barclay Teheologiae Verae Christianae Apologia (1676). La doctrina bàsica del quaquerisme és la de la "llum interior", que ve directament de Déu a l'ànima, per la qual cosa és superior a l'Escriptura i a l'Església. La seva eficàcia es demostra en la senzillesa, la puresa i la sinceritat de la vida personal. Amb aquest guiatge ja no són necessaris els sagraments, el sacerdoci o unes formes estables de culte. Les assemblees dels quàquers es caracteritzen pels seus períodes de silenci. Fins que es va anar imposant la tolerància, els quàquers van haver de sofrir persecució. No obstant això, l'alt nivell de la seva vida personal, així com les institucions educatives que sostenen a tot el món, els han procurat un respecte universal. El nom de quàquers sembla tenir una doble explicació: fou aplicat a Fox perquè exigia que hom tremolés (to quake en anglès) davant la Paraula de Déu; i alhora al·ludia al sotrac espiritual que a les seves reunions experimentaven els primers quàquers.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca quítxua
- ca runa simi sin. compl.
- cod kicwa
- cod kecwa sin. compl.
- ar كيتشوية
- cy Cetshwa
- cy Runa simi sin. compl.
- de Kichwa
- de Ketchua sin. compl.
- de Ketschua sin. compl.
- de Runa Simi sin. compl.
- en Quechua
- en Quichua sin. compl.
- en Runa Simi sin. compl.
- es quechua
- es quichua sin. compl.
- es runa simi sin. compl.
- eu kitxua
- eu quechuera sin. compl.
- eu quichuera sin. compl.
- eu runa simi sin. compl.
- fr quechua
- fr quichua sin. compl.
- fr runa simi sin. compl.
- gl quechua
- gl quichua sin. compl.
- gl runa simi sin. compl.
- gn kéchua
- gn kíchua sin. compl.
- gn runa simi sin. compl.
- it quechua
- it quichua sin. compl.
- it runa simi sin. compl.
- ja ケチュア語
- ja キチュア語 sin. compl.
- ja ルナシミ語 sin. compl.
- nl Quechua
- nl Quichua sin. compl.
- nl Runa Simi sin. compl.
- pt quíchua
- pt quéchua sin. compl.
- pt runa simi sin. compl.
- ru Кечуа
- ru Кичуа sin. compl.
- ru Руна-сими sin. compl.
- sw Quechua
- sw Quechua sin. compl.
- sw Quichua sin. compl.
- sw Runa simi sin. compl.
- tmh Takicwat
- zh 盖丘亚
- zh 基楚阿 sin. compl.
- zh 盖丘亚 sin. compl.
- zh 路那·斯密 sin. compl.
<Quítxua>, <Amèrica > Argentina>, <Amèrica > Bolívia>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Equador>, <Amèrica > Perú>, <Amèrica > Veneçuela>, <Amèrica > Xile>
Definició
Els primers cronistes es refereixen al quítxua com a llengua general, expressió que també es feia servir per a designar altres llengües que es parlaven en un territori extens (com l'aimara o el guaraní). En el mateix sentit, s'anomenava també llengua de l'inca. La primera gramàtica i el primer diccionari del quítxua, escrits pel dominic Fray Domingo de Santo Tomàs, van aparèixer l'any 1560.
Etimològicament, el terme quichua o quechua significa 'zona temperada' i, per extensió, es va fer servir per a referir-se als pobladors d'aquest hàbitat.
Quan els espanyols van arribar a aquesta zona d'Amèrica, s'hi parlaven sobretot variants del quítxua i de l'aimara. El quítxua norsureño era el més utilitzat, ja que feia de vincle general dels pobles de l'Imperi Inca. La intercomprensió entre els usuaris d'aquestes llengües o variants del quítxua era, i encara és, bastant dificultosa. Malgrat això, el parlants de tots aquests grups emparentats els perceben actualment com a llengua única, anomenada quechua, quichua o runa simi. Entre els lingüistes trobem dues postures principals: alguns autors consideren que es tracta d'una única llengua que forma un contínuum dialectal, mentre que d'altres defensen que es tracta en realitat d'una família de llengües.
La classificació de les variants o llengües quítxues distingeix dues grans branques amb diverses subbranques cadascuna:
1. quítxua I (waywash o huáihuash), que es parla a la part central del Perú.
1.1. pacaraos, localitzat al departament de Lima, a la part nord-est de la província de Huaraz;
1.2. dialecte central, dividit en tres grups:
1.2.1. waylay (huaylas-conchucos),
1.2.2. wankay (yaru, jauja-huanca i huangàscar-toparà)
1.2.3. ap-am-ah (altos pativilca-marañón-huallaga)
2. el quítxua II (wampuy o hyámpuy), que s'estén per un territori molt més extens i discontinu que abasta, a part del Perú, els altres països on es parla el quítxua (Colòmbia, Equador, Bolívia, Argentina, Xile i Brasil).
2.1. quítxua IIA o yúngay: quítxua de Laraos, quítxua de Lincha, quítxua cañaris-incahuasi i quítxua de Cajamarca.
2.2. quítxua IIB o chínchay septentrional: quítxua de Chachapoyas, lamas-ucayali, napo-tigre-pastaza, ingano, quítxua de l'orient equatorià; quítxua d'Imbabura -Equador I-, quítxua equatorià central -Equador II-; quítxua equatorià meridional -Equador III- i quítxua equatorià unificat.
2.3. quítxua IIC o chinchai meridional, branca parlada al sud dels dialectes del quítxua I: quítxua meridional unificat, quítxua ayacuchano, quítxua cuzqueño-boliviano i quítxua santiagueño -Santiago del Estero, Argentina-.
Trobem un gran nombre de paraules manllevades del quítxua en espanyol, i en català, fruit del contacte amb parlants d'aquesta gran comunitat lingüística: cancha (kancha), caucho (kajchu), chirimoya (chirimuya), coca (kuka), cóndor (kuntur), gaucho (wakcha 'pobre'), mate (mati), quinina (kinakina), papa (un tubercle), llama (un mamífer), etc.
L'any 1990 es va crear l'Academia Mayor de la Lengua Quechua, amb seu a Cusco, Perú. Aquest organisme públic té entre els seus objectius principals vetllar per la puresa de la llengua quítxua i per la seva expansió idiomàtica, establir normes gramaticals, editar un diccionari normatiu de la llengua quítxua i promoure la investigació lingüística, l'ensenyament i aprenentatge de la llengua quítxua.
Microsoft Perú i el Ministeri d'Educació del Perú han signat un acord per a traduir els programes Windows i Office a la llengua quítxua. Aquest projecte té el suport de la Comissió per al Desenvolupament de la Societat de la Informació (CODESI) i rebrà la col·laboració de la Universitat Nacional San Antonio de Abad, de Cusco, i de la Universitat Nacional San Cristóbal de Huamanga, d'Ayacucho.
