Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "quilo" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI lulo o naranjilla?
- es lulo, n m
- es naranjilla, n f
- es naranjillo, n m
- es toronja, n f
- fr lulo, n m
- fr morelle de Quito, n f
- fr naranjilla, n f
- fr naranrille, n f
- it lulo, n m
- en lulo, n
- en naranjilla, n
- en naranrilla, n
- en Quito orange, n
- de Lulo, n f
- nc Solanum quitoense
<Alimentació. Gastronomia>
Definició
Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar lulo i naranjilla són els següents:
(1) Són formes pròpies dels països d'origen (lulo de Colòmbia, naranjilla de l'Equador).
(2) Totes dues formes es documenten en fonts catalanes i tenen el vistiplau dels especialistes.
(3) Totes dues formes es documenten en les llengües d'equivalència més habituals.
Enfront de naranjilla, però, es considera prioritària lulo perquè s'adapta més fàcilment al sistema fonicogràfic del català.
Els equivalents són vàlids tant per a la fruita com per a l'arbust, mentre que el nom científic (Solanum quitoense) designa només l'arbust, tal com és habitual.
Un lulo, o una naranjilla, és o bé una fruita rodona d'origen andí de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços, o bé l'arbust perenne de la família de les solanàcies que fa aquest fruit, de grans fulles oblongues verdes i violades i de flors blanques i malves.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de lulo al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És adequada la forma naranjilla?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/adequada-la-forma-naranjilla).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI lulo o naranjilla?
- es lulo, n m
- es naranjilla, n f
- es naranjillo, n m
- es toronja, n f
- fr lulo, n m
- fr morelle de Quito, n f
- fr naranjilla, n f
- fr naranrille, n f
- it lulo, n m
- en lulo, n
- en naranjilla, n
- en naranrilla, n
- en Quito orange, n
- de Lulo, n f
- nc Solanum quitoense
<Botànica>
Definició
Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar lulo i naranjilla són els següents:
(1) Són formes pròpies dels països d'origen (lulo de Colòmbia, naranjilla de l'Equador).
(2) Totes dues formes es documenten en fonts catalanes i tenen el vistiplau dels especialistes.
(3) Totes dues formes es documenten en les llengües d'equivalència més habituals.
Enfront de naranjilla, però, es considera prioritària lulo perquè s'adapta més fàcilment al sistema fonicogràfic del català.
Els equivalents són vàlids tant per a la fruita com per a l'arbust, mentre que el nom científic (Solanum quitoense) designa només l'arbust, tal com és habitual.
Un lulo, o una naranjilla, és o bé una fruita rodona d'origen andí de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços, o bé l'arbust perenne de la família de les solanàcies que fa aquest fruit, de grans fulles oblongues verdes i violades i de flors blanques i malves.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de lulo al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És adequada la forma naranjilla?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/adequada-la-forma-naranjilla).
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca és l'últim exemplar que ens queda
- es es el último ejemplar que nos queda
- fr c'est le dernier exemplaire qu'il nous reste
- pt este é o último exemplar que temos
- en it's the last one we have in stock
<Grans Magatzems > Conversa>
<Física>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aquiló, n m
- es aquilón
<Física>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boca de conill, n f
- ca boca de dragó, n f alt. sin.
- ca boca de gall, n f alt. sin.
- ca boqueta de llop, n f alt. sin.
- ca brams d'ase, n m pl alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca conillets de camp, n m pl alt. sin.
- ca gatets, n m pl alt. sin.
- ca gatolins, n m pl alt. sin.
- ca gola de llop, n f alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca herba de gossos, n f alt. sin.
- ca herba sabatera, n f alt. sin.
- ca mamaconill, n m alt. sin.
- ca morro de vedell, n m alt. sin.
- ca quico-fam, n m alt. sin.
- ca quico-té-fam, n m alt. sin.
- ca sabateta, n f alt. sin.
- ca sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca sabateta del Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes del Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca trencaqueixals, n m/f alt. sin.
- ca vedells, n m pl alt. sin.
- ca badells, n m pl var. ling.
- ca gosets, n m pl var. ling.
- ca herba de gosos, n f var. ling.
- nc Antirrhinum barrelieri Boreau
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boca de conill, n f
- ca boca de dragó, n f alt. sin.
- ca boca de gall, n f alt. sin.
- ca boqueta de llop, n f alt. sin.
- ca brams d'ase, n m pl alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca conillets de camp, n m pl alt. sin.
- ca gatets, n m pl alt. sin.
- ca gatolins, n m pl alt. sin.
- ca gola de llop, n f alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca herba de gossos, n f alt. sin.
- ca herba sabatera, n f alt. sin.
- ca mamaconill, n m alt. sin.
- ca morro de vedell, n m alt. sin.
- ca quico-fam, n m alt. sin.
- ca quico-té-fam, n m alt. sin.
- ca sabateta, n f alt. sin.
- ca sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca sabateta del Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes del Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca trencaqueixals, n m/f alt. sin.
- ca vedells, n m pl alt. sin.
- ca badells, n m pl var. ling.
- ca gosets, n m pl var. ling.
- ca herba de gosos, n f var. ling.
- nc Antirrhinum barrelieri Boreau
<Botànica > escrofulariàcies>
<Esport > Esports nàutics > Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bot llarg, n m
- ca bot d'equip, n m sin. compl.
- es bote de quipo
- es bote largo
- fr bateau d'équipe
- fr bateau long
- en shell
<Esport > Esports nàutics > Rem>
Definició
Nota
- L'anglès shell s'aplica als bots de vuit remers.
<Zoologia > Anatomia animal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca canó, n m
- es cálamo, n m
- es cañón, n m
- en calamus, n
- en quill, n
<Zoologia > Anatomia animal>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cavanil·lèsia platanifòlia, n f
- es balso
- es barrigón
- es barrigudo
- es bongo
- es ceibo
- es cuipo
- es hamati
- es hammatti
- es macondo
- es malambo
- es pretino
- es quipo
- nc Cavanillesia platanifolia
<Botànica>
Nota
- Planta de la família de les bombacàcies.
<Anatomia > Citologia>, <Gastroenterologia>, <Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca corpuscle quilós, n m
<Anatomia > Citologia>, <Gastroenterologia>, <Immunologia>
