Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rígid" dins totes les àrees temàtiques

forquilla rígida forquilla rígida

<13 Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  forquilla rígida, n f
  • es  horquilla rígida, n f
  • fr  fourche classique, n f
  • fr  fourche rigide, n f
  • it  forcella rigida, n f
  • en  classic fork, n
  • en  rigid fork, n

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Forquilla de bicicleta en què cadascuna de les dues vares que subjecten la roda és d'una sola peça, de manera que no està equipada de cap dispositiu que permeti absorbir les irregularitats del terreny.

Nota

  • La forquilla rígida s'oposa a la forquilla de suspensió, dotada d'un sistema d'absorció d'irregularitats del terreny.
genoll rígid genoll rígid

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  genoll rígid, n m

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>

Definició
Rigidesa articular del genoll, que es presenta segons dues modalitats: contractura d'extensió, secundària a fractures del fèmur o de la tíbia, que han adquirit una immobilització prolongada, deguda a adherències extraarticulars de l'aparell extensor del genoll, o bé consecutiva a adherències intraarticulars produïdes per fractures intercondílies o del planell tibial, per artritis bacteriana, traumatismes articulars mal guarits; i contractura de flexió, lesió més invalidant, secundària a artritis reumatoide o artrosi, que es complica amb subluxació posterior i rotació externa de la tíbia.
hàl·lux rígid hàl·lux rígid

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  hàl·lux rígid
  • en  hallux rigidus

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema musculoesquelètic i del teixit connectiu>

hàl·lux rígid hàl·lux rígid

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  hàl·lux rígid, n m
  • es  hallux rígido, n m
  • es  hallux rigidus, n m
  • en  hallux rigidus
  • la  hallux rigidus

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Artrosi de la primera articulació metatarsofalàngica, caracteritzada per la rigidesa dolorosa d'aquesta articulació.
hàl·lux rígid hàl·lux rígid

<Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>, <Podologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hàl·lux rígid, n m
  • la  hallux limitus
  • la  hallux rigidus

<Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>, <Podologia>

Definició
Artrosi de la primera articulació metatarsofalàngica, caracteritzada per la rigidesa dolorosa d'aquesta articulació.
himen rígid himen rígid

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  himen rígid
  • en  rigid hymen

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell genitourinari>

horari rígid horari rígid

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  horari rígid, n m
  • ca  horari fix, n m sin. compl.
  • es  horario fijo
  • es  horario rígido
  • fr  horaire fixe
  • fr  horaire uniforme
  • en  fixed work schedule
  • en  fixed working hours

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Jornada>

Definició
Horari de treball en què l'inici i el final de cada període de treball són determinats i estables.
inserció de pròtesi mal·leable en el cos del penis inserció de pròtesi mal·leable en el cos del penis

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  inserció de pròtesi mal·leable en el cos del penis
  • en  insertion of semi-rigid rod prosthesis into shaft of penis

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions dels òrgans genitals masculins>

margall dret margall dret

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margall dret, n m
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de ca, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  jull de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  margall de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  margall de tota la vida, n m alt. sin.
  • ca  margall fi, n m alt. sin.
  • ca  margall lluent, n m alt. sin.
  • ca  margall rígid, n m alt. sin.
  • ca  raigràs, n m alt. sin.
  • ca  senipoll, n m alt. sin.
  • ca  amargall, n m var. ling.
  • ca  lotjo, n m var. ling.
  • ca  maragall, n m var. ling.
  • nc  Lolium rigidum Gaudin

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Lotjo és un nom alguerès provinent del sard lógiu.
margall dret margall dret

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margall dret, n m
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de ca, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  jull de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  margall de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  margall de tota la vida, n m alt. sin.
  • ca  margall fi, n m alt. sin.
  • ca  margall lluent, n m alt. sin.
  • ca  margall rígid, n m alt. sin.
  • ca  raigràs, n m alt. sin.
  • ca  senipoll, n m alt. sin.
  • ca  amargall, n m var. ling.
  • ca  lotjo, n m var. ling.
  • ca  maragall, n m var. ling.
  • nc  Lolium rigidum Gaudin

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Lotjo és un nom alguerès provinent del sard lógiu.