Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rabosa" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ajocaperdius, n m/f
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja rasparella borda, n f alt. sin.
- ca escombrall, n m alt. sin.
- ca fenoll de llop, n m alt. sin.
- ca fenoll de muntanya, n m alt. sin.
- ca fenoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca fenollet bord, n m alt. sin.
- ca fenollet de pastor, n m alt. sin.
- ca fenollet de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenolleta, n f alt. sin.
- ca fonoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fonoll marí, n m alt. sin.
- ca herba profitosa, n f alt. sin.
- ca profitosa, n f alt. sin.
- ca topet de bou, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca topet de bau, n m var. ling.
- nc Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ajocaperdius, n m/f
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja rasparella borda, n f alt. sin.
- ca escombrall, n m alt. sin.
- ca fenoll de llop, n m alt. sin.
- ca fenoll de muntanya, n m alt. sin.
- ca fenoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca fenollet bord, n m alt. sin.
- ca fenollet de pastor, n m alt. sin.
- ca fenollet de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenolleta, n f alt. sin.
- ca fonoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fonoll marí, n m alt. sin.
- ca herba profitosa, n f alt. sin.
- ca profitosa, n f alt. sin.
- ca topet de bou, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca topet de bau, n m var. ling.
- nc Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge fasciculat, n m
- ca albellatge pelut, n m alt. sin.
- ca albellatge violaci, n m alt. sin.
- ca botriòcloa, n f alt. sin.
- ca dicàntium, n m alt. sin.
- ca espart de rabosa, n m alt. sin.
- ca tall de destral, n m alt. sin.
- ca traiguera, n f alt. sin.
- ca alballage pelut, n m var. ling.
- ca tall d'astral, n m var. ling.
- nc Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
- nc Andropogon ischaemum L. sin. compl.
- nc Bothriochloa ischaemum (L.) Keng sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge fasciculat, n m
- ca albellatge pelut, n m alt. sin.
- ca albellatge violaci, n m alt. sin.
- ca botriòcloa, n f alt. sin.
- ca dicàntium, n m alt. sin.
- ca espart de rabosa, n m alt. sin.
- ca tall de destral, n m alt. sin.
- ca traiguera, n f alt. sin.
- ca alballage pelut, n m var. ling.
- ca tall d'astral, n m var. ling.
- nc Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
- nc Andropogon ischaemum L. sin. compl.
- nc Bothriochloa ischaemum (L.) Keng sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alopecur bulbós, n m
- ca cua de rabosa, n f alt. sin.
- nc Alopecurus bulbosus Gouan
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alopecur bulbós, n m
- ca cua de rabosa, n f alt. sin.
- nc Alopecurus bulbosus Gouan
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alopecur de prat, n m
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de rabosa, n f alt. sin.
- nc Alopecurus pratensis L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alopecur de prat, n m
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de rabosa, n f alt. sin.
- nc Alopecurus pratensis L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blenera tripó, n f alt. sin.
- ca bleneres, n f pl alt. sin.
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca coa de rabosa, n f alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca col de moro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de llop, n f alt. sin.
- ca cua de moltó, n f alt. sin.
- ca fulla borruda, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó mascle, n m alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba del ble, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca herba ploradera, n f alt. sin.
- ca herba plorosa, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca llapassera borda, n f alt. sin.
- ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
- ca múria, n f alt. sin.
- ca orella de burro, n f alt. sin.
- ca ploraner, n m alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca púrpura, n f alt. sin.
- ca repalassa blanca, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca ressentida, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca santjoanal, n m alt. sin.
- ca santjoanals, n m pl alt. sin.
- ca siriclòs, n m alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó de bosc, n m alt. sin.
- ca trepó joanal, n m alt. sin.
- ca treponera, n f alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca troca, n f alt. sin.
- ca bordellobo, n m var. ling.
- ca candilera, n f var. ling.
- ca engordalobo, n m var. ling.
- ca gordellobo, n m var. ling.
- ca gordollobo, n m var. ling.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca guadalobo, n m var. ling.
- ca guardallobo, n m var. ling.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca guardalobol, n m var. ling.
- ca joanal, n m var. ling.
- ca matalobo, n m var. ling.
- ca rapelassa borda, n f var. ling.
- ca siriclós, n m var. ling.
- ca trapó, n m var. ling.
- ca traponera, n f var. ling.
- ca triput, n m var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum thapsus L.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blenera tripó, n f alt. sin.
- ca bleneres, n f pl alt. sin.
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca coa de rabosa, n f alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca col de moro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de llop, n f alt. sin.
- ca cua de moltó, n f alt. sin.
- ca fulla borruda, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó mascle, n m alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba del ble, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca herba ploradera, n f alt. sin.
- ca herba plorosa, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca llapassera borda, n f alt. sin.
- ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
- ca múria, n f alt. sin.
- ca orella de burro, n f alt. sin.
- ca ploraner, n m alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca púrpura, n f alt. sin.
- ca repalassa blanca, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca ressentida, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca santjoanal, n m alt. sin.
- ca santjoanals, n m pl alt. sin.
- ca siriclòs, n m alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó de bosc, n m alt. sin.
- ca trepó joanal, n m alt. sin.
- ca treponera, n f alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca troca, n f alt. sin.
- ca bordellobo, n m var. ling.
- ca candilera, n f var. ling.
- ca engordalobo, n m var. ling.
- ca gordellobo, n m var. ling.
- ca gordollobo, n m var. ling.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca guadalobo, n m var. ling.
- ca guardallobo, n m var. ling.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca guardalobol, n m var. ling.
- ca joanal, n m var. ling.
- ca matalobo, n m var. ling.
- ca rapelassa borda, n f var. ling.
- ca siriclós, n m var. ling.
- ca trapó, n m var. ling.
- ca traponera, n f var. ling.
- ca triput, n m var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum thapsus L.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
