Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rabosa" dins totes les àrees temàtiques

escurçó de Russell escurçó de Russell

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escurçó de Russell, n m
  • en  daboia
  • en  Russell's viper
  • nc  Daboia russelli
  • nc  Vipera Russellii

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Nota

  • Del nom de Patrick Russell.
espargani espargani

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espargani, n m
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  balca de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  balca ramosa, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  bova borda, n f alt. sin.
  • ca  bova borlera, n f alt. sin.
  • ca  bova de borles, n f alt. sin.
  • ca  bova de tres cantons, n f alt. sin.
  • ca  bova de tres talls, n f alt. sin.
  • ca  espadella, n f alt. sin.
  • ca  espargani erecte, n m alt. sin.
  • ca  platanària, n f alt. sin.
  • ca  bova de tres cantos, n f var. ling.
  • ca  padella, n f var. ling.
  • nc  Sparganium erectum L.
  • nc  Sparganium ramosum Huds. var. ling.

<Botànica > esparganiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espargani, n m
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  balca de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  balca ramosa, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  bova borda, n f alt. sin.
  • ca  bova borlera, n f alt. sin.
  • ca  bova de borles, n f alt. sin.
  • ca  bova de tres cantons, n f alt. sin.
  • ca  bova de tres talls, n f alt. sin.
  • ca  espadella, n f alt. sin.
  • ca  espargani erecte, n m alt. sin.
  • ca  platanària, n f alt. sin.
  • ca  bova de tres cantos, n f var. ling.
  • ca  padella, n f var. ling.
  • nc  Sparganium erectum L.
  • nc  Sparganium ramosum Huds. var. ling.

<Botànica > esparganiàcies>

espineta encaputxada espineta encaputxada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  espineta encaputxada, n f
  • es  acantiza ratona
  • fr  séricorne fauve
  • en  rusty mouse-warbler
  • de  Braunrücken-Waldhuscher
  • nc  Origma murina
  • nc  Crateroscelis murina alt. sin.

<36.026 Ocells > Passeriformes > Acantízids>

espineta encaputxada espineta encaputxada

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  espineta encaputxada, n f
  • es  acantiza ratona
  • fr  séricorne fauve
  • en  rusty mouse-warbler
  • de  Braunrücken-Waldhuscher
  • nc  Origma murina
  • nc  Crateroscelis murina alt. sin.

<36.026 Ocells > Passeriformes > Acantízids>

fageda fageda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fageda, n f
  • ca  fajosa, n f sin. compl.
  • es  hayedo, n m
  • fr  hêtraie, n f
  • en  beech forest, n
  • en  beech grove, n

<Enginyeria forestal>

favus favus

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic ofert pel TERMCAT per a la traducció catalana de l'obra següent:

International Classification of Diseases, 10th revision, Clinical Modification (ICD-10-CM) [en línia]. [S.I.]: ICD10Data, 2015.
<http://www.icd0data.com>

  • ca  favus, n m
  • ca  tinya favosa, n f
  • es  favo, n m
  • es  tiña favosa, n f
  • fr  favus, n m
  • fr  teigne faveuse, n f
  • fr  teigne favique, n f
  • en  favus, n
  • en  honeycomb ringworm, n
  • en  tinea favosa, n

<Classificació internacional de malalties: 10a revisió: modificació clínica > Terminologia > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

Definició
Tinya causada per dermatòfits del gènere Trichophyton, generalment T. schoenleinii, que afecta sobretot el cuir cabellut.
favus favus

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  favus, n m
  • ca  tinya favosa, n f sin. compl.
  • en  witkop, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Tinya produïda per Trichophyton schoenleini, caracteritzada per la presència de cassoletes favoses.

Nota

  • El favus es localitza preferentment en el cuir cabellut i ocasionalment pot afectar la pell glabra i les ungles.

    La denominació favus prové del llatí favus 'bresca'.
5-fosfat de ribosa 5-fosfat de ribosa

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Font de la imatge

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

  • ca  5-fosfat de ribosa, n m
  • ca  D-ribosa-5-fosfat, n f sin. compl.
  • ca  5-fosfat de D-ribosa, n m sin. compl.
  • ca  ribosa-5-fosfat, n f sin. compl.
  • ca  R5P, n m sigla
  • es  D-ribosa-5-fosfato, n f
  • es  5-fosfato de D-ribosa, n m
  • es  5-fosfato de ribosa, n m
  • es  ribosa-5-fosfato, n f
  • es  R5P, n f sigla
  • en  D-ribose 5-phosphate, n
  • en  ribose 5-phosphate, n
  • en  R5P, n sigla
  • for  C5H11O8P

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Definició
Monofosfat de la ribosa que es pot produir a partir del 5-fosfat de ribulosa en la fase no oxidativa de la ruta dels fosfats de pentosa i s'utilitza en la síntesi de nucleòtids i àcids nucleics.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare, n m
  • ca  frare blau, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • nc  Orobanche ramosa L. subsp. mutelii (F.W. Schultz) Cout.
  • nc  Orobanche mutelii F.W. Schultz sin. compl.
  • nc  Phelypaea mutelii Reut. sin. compl.

<Botànica > orobancàcies>