Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ram" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calta, n f
- ca flor del mal d'ulls, n f sin. compl.
- ca ram de Sant Isidre, n m sin. compl.
- ca viola groga, n f sin. compl.
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Isidre, n f alt. sin.
- ca flor de tots mesos, n f alt. sin.
- ca herba centella, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca viola d'aigua, n f alt. sin.
- ca viola groga d'aigua, n f alt. sin.
- nc Caltha palustris L.
<Botànica > ranunculàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació herba centella procedent d'una obra de Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) en la qual s'indica que el nom és balear, tot i que la planta no es fa a les illes Balears.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calta, n f
- ca flor del mal d'ulls, n f sin. compl.
- ca ram de Sant Isidre, n m sin. compl.
- ca viola groga, n f sin. compl.
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Isidre, n f alt. sin.
- ca flor de tots mesos, n f alt. sin.
- ca herba centella, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca viola d'aigua, n f alt. sin.
- ca viola groga d'aigua, n f alt. sin.
- nc Caltha palustris L.
<Botànica > ranunculàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació herba centella procedent d'una obra de Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) en la qual s'indica que el nom és balear, tot i que la planta no es fa a les illes Balears.
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca compactar, v tr
- es compactar, v tr
- fr compacter, v tr
- fr rendre compact, v tr
- en compact, to, v tr
- en pack, to, v tr
- en ram, to, v tr
- de festwalzen, v tr
- de stoβen, v tr
- de verdichten, v tr
<Enginyeria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crisantem, n m
- ca crisantems, n m pl alt. sin.
- ca estrany, n m alt. sin.
- ca estranys, n m pl alt. sin.
- ca flor de la jove, n f alt. sin.
- ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
- ca gelosa de la jove, n f alt. sin.
- ca ram de Tots Sants, n m alt. sin.
- ca rosina, n f alt. sin.
- ca flor de sa jove, n f var. ling.
- ca gelosa de sa jove, n f var. ling.
- nc Chrysanthemum ×grandiflorum Ramat.
- nc Chrysanthemum indicum L. × C. sp. sin. compl.
- nc Dendranthema ×grandiflorum (Ramat.) Kitam. sin. compl.
- nc Chrysanthemum ×morifolium Ramat. var. ling.
- nc Chrysanthemum sinense Sabine var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crisantem, n m
- ca crisantems, n m pl alt. sin.
- ca estrany, n m alt. sin.
- ca estranys, n m pl alt. sin.
- ca flor de la jove, n f alt. sin.
- ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
- ca gelosa de la jove, n f alt. sin.
- ca ram de Tots Sants, n m alt. sin.
- ca rosina, n f alt. sin.
- ca flor de sa jove, n f var. ling.
- ca gelosa de sa jove, n f var. ling.
- nc Chrysanthemum ×grandiflorum Ramat.
- nc Chrysanthemum indicum L. × C. sp. sin. compl.
- nc Dendranthema ×grandiflorum (Ramat.) Kitam. sin. compl.
- nc Chrysanthemum ×morifolium Ramat. var. ling.
- nc Chrysanthemum sinense Sabine var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca encastament, n m
- es alunizaje, n m
- en ram-raiding, n
<Dret penal>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca esquerda enrotllada, n f
- es grieta enrollada, n f
- en inrolled crack, n
- en ram's horn, n
<Botànica>
Definició
Nota
- L'esquerda enrotllada es forma quan una ferida no es tanca adequadament.
<Ciència forestal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca esquerda enrotllada, n f
- es grieta enrollada, n f
- en inrolled crack, n
- en ram's horn, n
<Ciència forestal>
Definició
Nota
- L'esquerda enrotllada es forma quan una ferida no es tanca adequadament.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca gírgola de castanyer, n f
- es hongo de castañar
- es hongo imperial
- es maitake
- es políporo frondoso
- fr coquillier en bouquet
- fr couveuse
- fr polypore en touffe
- fr poule des bois
- en hen of the woods
- en maitake
- en ram's head
- en sheep's head
- nc Grifola frondosa
- nc Polyporus frondosus
<Botànica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grèvol, n m
- ca agrifoli, n m sin. compl.
- ca boix grèvol, n m sin. compl.
- ca coscoll del vesc, n m sin. compl.
- ca coscoll grec, n m sin. compl.
- ca grevoler, n m sin. compl.
- ca arbre de mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre de visc, n m alt. sin.
- ca arbre del mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre del vesc, n m alt. sin.
- ca arbre del visc, n m alt. sin.
- ca boix, n m alt. sin.
- ca boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
- ca coscó marí, n m alt. sin.
- ca coscoll, n m alt. sin.
- ca coscoll de vesc, n m alt. sin.
- ca coscoll grèvol, n m alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca grèvol de visc, n m alt. sin.
- ca hereu, n m alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll grèvol, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca agrevol, n m var. ling.
- ca aleure, n m var. ling.
- ca crévol, n m var. ling.
- ca gargolé, n m var. ling.
- ca gregol, n m var. ling.
- ca greu, n m var. ling.
- ca greuler, n m var. ling.
- ca grévol, n m var. ling.
- nc Ilex aquifolium L.
- nc Ilex balearica Desf. var. ling.
<Botànica > aquifoliàcies>
