Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ramificaci�" dins totes les àrees temàtiques
<Energia > Energia solar>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gasificació heliotèrmica, n f
- es gasificación heliotérmica
- fr gazéification héliothermique
- en solar-thermal gasification
<Energia solar>
Definició
<Gas>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca gasificació subterrània, n f
- ca gasificació in situ, n f sin. compl.
- es gasificación in situ
- es gasificación subterránea
- fr gazéification in situ
- fr gazéification souterraine
- en in situ gasification
- en underground gasification
- de Untertagevergasung
<Indústria > Indústria energètica > Gas>
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
ISBN 84-393-6416-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gratificació, n f
- ca premi, n m sin. compl.
- es gratificación
- es premio
- fr gratification
- fr prime
- en bonus
- en premium
<Recursos humans > Gestió de recursos humans > Desenvolupament de recursos humans > Compensació i retribució>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gratificació, n f
- es gratificación
- en bonus
- en gratuity
<Economia i empresa>
Definició
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca gratificació, n f
- ca premi, n m sin. compl.
- es gratificación
- es premio
- fr gratification
- fr prime
- en bonus
- en discretionary bonus
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gratificació, n f
- es gratificación
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
ISBN 84-393-6416-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gratificació extraordinària, n f
- ca paga extra, n f
- ca paga extraordinària, n f
- es gratificación extraordinaria
- es paga extra
- es paga extraordinaria
- fr gratification spéciale
- fr gratification supplémentaire
- en special bonus
- en special payment
<Recursos humans > Gestió de recursos humans > Desenvolupament de recursos humans > Compensació i retribució>
Definició
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gratificació extraordinària, n f
- ca paga extra, n f sin. compl.
- ca paga extraordinària, n f sin. compl.
- es gratificación extraordinaria, n f
- es paga extra, n f sin. compl.
- es paga extra ordinaria, n f sin. compl.
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca gratificació extraordinària, n f
- ca paga extra, n f sin. compl.
- ca paga extraordinària, n f sin. compl.
- es gratificación extraordinaria
- es paga extra
- es paga extraordinaria
- en special bonus
- en special payment
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definició
Nota
- El prorrateig de les gratificacions extraordinàries, com també altres possibles pagues extraordinàries, es fixen per conveni col·lectiu.
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gratificació extraordinària, n f
- ca paga extra, n f sin. compl.
- ca paga extraordinària, n f sin. compl.
- es gratificación extraordinaria
- es paga extra
- es paga extraordinaria
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
Les gratificacions extraordinàries són percepcions retributives que formen part de l'estructura salarial. La seva quantificació està determinada per la negociació col·lectiva o, si escau, pel contracte de treball, segons el que disposa l'article 31 del text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (LET). Aquesta norma també en regula la periodicitat, i estableix que els treballadors tenen dret a dues gratificacions extraordinàries a l'any: l'una al voltant de les festes nadalenques i l'altra en el mes fixat per conveni col·lectiu o per acord entre els representants legals dels treballadors i l'empresa.
L'origen de les gratificacions extraordinàries en l'ordenament jurídic laboral es troba en la finalitat d'atorgar als treballadors una remuneració superior a l'ordinària precisament en els moments en què llurs despeses poden augmentar. Els antecedents legislatius que establien el dret dels treballadors a percebre gratificacions extraordinàries es troben en els reglaments de treball dictats a l'empara de l'Ordre del 30 d'abril de 1938, en el Decret orgànic que regula la reglamentació del treball del 29 de març de 1941 i en la Llei del 16 d'octubre de 1942 per la qual s'estableixen normes per a regular l'elaboració de les reglamentacions de treball, de l'Estat. Tanmateix, la gratificació extraordinària que normalment es cobra al voltant del mes de juliol deriva del Fur del Treball (aprovat pel Decret del 9 de març de 1938), que va declarar festiu el 18 de juliol. Encara que la celebració de la festa consistia inicialment en un dinar que l'empresa oferia als treballadors, a poc a poc es va anar generalitzant la gratificació econòmica.
L'Ordre del 15 de juliol de 1947 per la qual s'estableix amb caràcter general la gratificació del 18 de juliol per a les activitats no reglamentades va fixar la gratificació d'una setmana per a tot el personal de les activitats no reglamentades i per a les activitats sense una gratificació recollida en llur reglamentació per a aquesta data. Quant a la gratificació extraordinària de Nadal, cal dir que la percepció, en festes tan arrelades en la tradició cultural, té a veure amb el fet que els treballadors poguessin atendre les despeses, sens dubte de caràcter excepcional, a les quals calia fer front en aquesta època de l'any (caracteritzada per un elevat índex de consum) per a ajustar-se als costums socials. La generalització d'aquesta gratificació extraordinària va tenir lloc en virtut de l'Ordre del 6 de desembre de 1945, que a més va fixar el caràcter obligatori de la gratificació i en va determinar la quantia.
La Llei 16/1976, del 8 d'abril, de relacions laborals, de l'Estat, regula, en l'article 29, la generalitat de les gratificacions extraordinàries per a tots els treballadors i en fixa l'import mínim en vint-i-un dies de salari per a cadascuna de les dues pagues. L'Estatut dels treballadors (ET) va dedicar l'article 31 a la regulació de les gratificacions extraordinàries, una modificació respecte al text legal immediat anterior; cal especificar que aleshores no es va fixar la quantia de les pagues, que quedava per a la negociació col·lectiva. Aquesta regulació legal ha romàs durant les modificacions successives que ha experimentat la norma estatutària des del 1980, i s'ha incorporat en el text refós de la LET (1995).
Quant a la doctrina, aquesta institució salarial concreta no planteja cap mena de controvèrsia respecte a la consideració de salari. No es pot dir el mateix, però, amb relació a la seva naturalesa, que és una qüestió polèmica. Alguns autors defensen que les gratificacions extraordinàries no tenen cabuda en el disseny legal estatutari de l'estructura salarial i assenyalen alhora que es tracta d'un concepte salarial singular; altres autors consideren que l'article 26.3 del text refós de la LET inclou una llista de complements salarials a tall d'exemple, és a dir, en una llista oberta, i que aquest fet avala el contingut de l'article 31 del text refós de la LET. Cal dir que la Sentència del Tribunal Suprem (STS) del 29.12.1994 (Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1994\10520) ha estimat que les gratificacions extraordinàries són complements salarials.
En la redacció de l'article 31, dedicat a les gratificacions extraordinàries, l'ET fixava les condicions d'una regulació legal que s'ha mantingut en la reforma introduïda per la Llei 11/1994, del 19 de maig, per la qual es modifiquen determinats articles de l'Estatut dels treballadors, del text articulat de la Llei de procediment laboral i de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social, de l'Estat. Es pot constatar, també, que la dita regulació coincideix amb la que fixa l'article 31 del text refós de la LET, i, per tant, és una regulació consolidada des de fa temps.
La regulació legal de la figura continua sent molt breu, i es manté la denominació tradicional de gratificació extraordinària; aquesta denominació, si bé en recorda l'origen (quantitat lliurada per l'empresa), no s'ajusta al règim jurídic actual, en què hi ha l'obligació estricta de pagament per a l'empresa, amb intervals superiors al màxim d'un mes d'acord amb l'article 29.1 del text refós de la LET. D'aquesta manera, la regulació normativa permet assenyalar que la denominació gratificació extraordinària, tal com ha indicat la doctrina, és impròpia. És interessant subratllar, a més, que és habitual que en la regulació convencional s'afegeixi alguna gratificació extraordinària al mínim legal de dues pagues extres.
Les gratificacions extraordinàries estan sotmeses al principi de proporcionalitat, és a dir, depenen del temps treballat i es meriten durant l'any natural, d'acord amb les dates de venciment (STS del 10.4.1990, RJA 1990\3454; STS del 6.5.1994, RJA 1994\4001; Sentència del Tribunal Superior de Justícia [STSJ] del País Basc del 7.1.1997, RJA 1997\615; STSJ del País Basc del 4.3.1997, RJA 1997\1295, i STSJ de Castella i Lleó del 15.7.1997, RJA 1997\2489). Aquest principi de proporcionalitat també és d'aplicació quan cal deduir les parts proporcionals corresponents en els casos de suspensió de la relació laboral (STS del 25.6.1991, RJA 1991\5163). És important tenir en compte que la vaga, com a suspensió del contracte, provoca que no es percebi el salari corresponent als dies en què s'exerceix aquest dret, però que, a més, repercuteix en les gratificacions extraordinàries (STS del 18.4.1994, RJA 1994\3256, i STS de l'11.10.1994, RJA 1994\7765). La determinació de la quantia de la gratificació es fixa segons el salari que correspon a la data de meritació, i, atès que són dues pagues, el còmput es fa tenint en compte els serveis prestats en cadascun dels semestres (STS del 6.5.1994, RJA 1994\4001; STS del 7.6.1994, RJA 1994\4751, i STS del 14.11.1997, RJA 1997\3912). En els casos de percepció d'un plus de residència en el càlcul de les gratificacions, si se supera el que disposa la norma paccionada, es considera una condició avantatjosa que cal respectar (STS del 29.12.1994, RJA 1994\10520).
Es considera que l'import de les gratificacions extraordinàries es pot compensar amb les percepcions globals superiors que rebin els treballadors que cobren el salari mitjançant el sistema de comissions (STS del 26.6.1995, RJA 1995\5227). En aquest sentit, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 15.1.1997 (RJA 1997\842) estableix que el fet que el conveni col·lectiu no faculti expressament l'empresa per al pagament prorratejat de les gratificacions extraordinàries no impedeix l'aplicació de l'absorció i compensació, criteri que el Tribunal sosté en virtut de la STS de l'1.4.1996 (RJA 1996\2969), la STS del 3.5.1996 (RJA 1996\4372) i la STS del 20.6.1996 (RJA 1996\5216). Finalment, els treballadors amb un contracte temporal tenen dret, en el moment de l'extinció, a percepció de la part proporcional de les gratificacions extraordinàries que els correspon (Sentència del Tribunal Constitucional 177/1993, del 31 de maig; Repertori del Tribunal Constitucional 1993, 177).
