Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ganxo, n m
es gancho
es rabera
fr crochet
en hook

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició

Peça mòbil de forma corba, que es col·loca a la part inferior de la culata d'una carrabina i que passa per sota l'aixella del tirador per tal de subjectar millor l'arma.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca ganxo, n m
es gancho
es rabera
fr crochet
en hook

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definició

Peça mòbil de forma corba col·locada a la part inferior de la culata d'una carrabina, que serveix per a subjectar millor l'arma fent-la passar per sota l'aixella.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca gossera, n f
ca canera, n f sin. compl.
es perrera
fr chenil
en kennel

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició

Conjunt d'instal·lacions habilitades per a allotjar-hi o criar-hi gossos que inclou compartiments per a un o més animals, habitualment amb pati exterior i, sovint, amb locals annexos destinats a diferents serveis, com ara el servei d'infermeria, d'ensinistrament, de llatzeret, etc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca gossera, n f
ca canera, n f sin. compl.
es perrera
fr chenil
en kennel

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició

Conjunt d'instal·lacions habilitades per a allotjar-hi o criar-hi gossos que inclou compartiments per a un o més animals, habitualment amb pati exterior i, sovint, amb locals annexos destinats a diferents serveis, com ara el servei d'infermeria, d'ensinistrament, de llatzeret, etc.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca granera, n f

<Navegació tradicional>

Definició

Obertura practicada a la part superior de l'arbre d'una embarcació on va col·locat el bossell per on passen els caps per hissar l'antena o la verga.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba escombrera, n f
ca cabeçuda, n f sin. compl.
ca escombra, n f sin. compl.
ca granellons, n m pl sin. compl.
ca granera, n f sin. compl.
ca herba de graneres, n f sin. compl.
ca herba granera, n f sin. compl.
ca raspallera, n f sin. compl.
ca baleges, n f pl alt. sin.
ca baleja, n f alt. sin.
ca bracella, n f alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca bracera fina, n f alt. sin.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca cabeçudes, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca centàurea raspallera, n f alt. sin.
ca escoba, n f alt. sin.
ca escobes, n f pl alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca granadisses, n f pl alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba de fer ramassos, n f alt. sin.
ca herba ramassera, n f alt. sin.
ca marxinera, n f alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca raspall, n m alt. sin.
ca raspallera vera, n f alt. sin.
ca roma, n f alt. sin.
ca centaura raspallera, n f var. ling.
ca grenallons, n m pl var. ling.
ca rasparella, n f var. ling.
nc Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
nc Centaurea salmantica L. sin. compl.
nc Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
nc Microlonchus clusii Spach var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba escombrera, n f
ca cabeçuda, n f sin. compl.
ca escombra, n f sin. compl.
ca granellons, n m pl sin. compl.
ca granera, n f sin. compl.
ca herba de graneres, n f sin. compl.
ca herba granera, n f sin. compl.
ca raspallera, n f sin. compl.
ca baleges, n f pl alt. sin.
ca baleja, n f alt. sin.
ca bracella, n f alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca bracera fina, n f alt. sin.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca cabeçudes, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca centàurea raspallera, n f alt. sin.
ca escoba, n f alt. sin.
ca escobes, n f pl alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca granadisses, n f pl alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba de fer ramassos, n f alt. sin.
ca herba ramassera, n f alt. sin.
ca marxinera, n f alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca raspall, n m alt. sin.
ca raspallera vera, n f alt. sin.
ca roma, n f alt. sin.
ca centaura raspallera, n f var. ling.
ca grenallons, n m pl var. ling.
ca rasparella, n f var. ling.
nc Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
nc Centaurea salmantica L. sin. compl.
nc Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
nc Microlonchus clusii Spach var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca llondro, n m
es landra
es londro

<Transports > Transport marítim > Embarcacions>

Definició

Embarcació petita moguda a rem aparellada amb tres pals i vela llatina, que s'emprava a la Mediterrània entre els segles XV i mitjan XIX.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lucioperca, n f
ca perca lluci, n f sin. compl.
ca sandra, n f sin. compl.
ca luci-perca, n m var. ling.
ca perca sandre, n f var. ling.
nc Sander lucioperca
nc Lucioperca sandra var. ling.
nc Stizostedion lucioperca var. ling.
es lucioperca
fr sandre
en pike-perch

<Peixos > Pèrcids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lucioperca, n f
ca perca lluci, n f sin. compl.
ca sandra, n f sin. compl.
ca luci-perca, n m var. ling.
ca perca sandre, n f var. ling.
nc Sander lucioperca
nc Lucioperca sandra var. ling.
nc Stizostedion lucioperca var. ling.
es lucioperca
fr sandre
en pike-perch

<Peixos > Pèrcids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ranura" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició