Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "raseret" dins totes les àrees temàtiques

borratxo borratxo

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  borratxo, n m
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna ordinària, n f sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  rafel, n m sin. compl.
  • ca  rafelet, n m sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • es  escarcho
  • es  rubio
  • fr  grondin camard
  • fr  grondin strié
  • en  rock gurnard
  • en  streaked gurnard
  • nc  Chelidonichthys (Trigloporus) lastoviza

<Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels tríglids, que té el cos de color rosa i les aletes pectorals violàcies amb taques fosques.
braseret braseret

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  braseret, n m
  • en  foot stove, n

<Art i arquitectura>

Definició
Braser portàtil petit pensat per a contenir carbó ardent i emprat per a escalfar-se els peus.
caça al rastre caça al rastre

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  caça al rastre, n f
  • ca  caça de petja, n f
  • es  caza al rastro
  • fr  chasse fine à la trace
  • en  tracking

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definició
Modalitat de caça segons el procediment consistent a seguir el rastre d'una peça, generalment un senglar, amb gossos de rastre.
caseret caseret

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caseret, n m

<Pesca>

Definició
Suro petit i rodó que va a la part superior de l'art perquè es mantingui la surada.
colom d'escates colom d'escates

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colom d'escates, n m
  • es  paloma escamosa
  • fr  pigeon ramiret
  • en  scaled pigeon
  • de  Schuppenbauchtaube
  • nc  Patagioenas speciosa
  • nc  Columba speciosa alt. sin.

<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>

colom d'escates colom d'escates

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colom d'escates, n m
  • es  paloma escamosa
  • fr  pigeon ramiret
  • en  scaled pigeon
  • de  Schuppenbauchtaube
  • nc  Patagioenas speciosa
  • nc  Columba speciosa alt. sin.

<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>

coloquinta coloquinta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coloquinta, n f
  • ca  carabasseta, n f sin. compl.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassó del diable, n m alt. sin.
  • ca  braseres, n f pl var. ling.
  • ca  carabaseta, n f var. ling.
  • ca  colocinca, n f var. ling.
  • ca  coloquíntida, n f var. ling.
  • nc  Citrullus colocynthis (L.) Schrad.
  • nc  Cucumis colocynthis L. sin. compl.
  • nc  Colocynthis vulgaris Schrad. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coloquinta, n f
  • ca  carabasseta, n f sin. compl.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassó del diable, n m alt. sin.
  • ca  braseres, n f pl var. ling.
  • ca  carabaseta, n f var. ling.
  • ca  colocinca, n f var. ling.
  • ca  coloquíntida, n f var. ling.
  • nc  Citrullus colocynthis (L.) Schrad.
  • nc  Cucumis colocynthis L. sin. compl.
  • nc  Colocynthis vulgaris Schrad. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

cribratge d'alt contingut cribratge d'alt contingut

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cribratge d'alt contingut, n m
  • es  cribado de alto contenido, n m
  • es  cribado informático ultrarrápido, n m
  • es  cribado ultrarrápido de información, n m
  • es  rastreo de alto contenido, n m
  • fr  dépistage à haut contenu, n m
  • fr  dépistage à haut débit, n m
  • en  high-content analysis, n
  • en  high-content screening, n
  • en  HCA, n sigla
  • en  HCS, n sigla

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Definició
Cribratge automatitzat que permet obtenir informació rellevant sobre la reacció provocada per la interacció de determinades substàncies seleccionades amb les cèl·lules, especialment informació sobre les alteracions en el fenotip.

Nota

  • Les substàncies que es fan interaccionar amb les cèl·lules poden ser petites molècules, pèptids, RNA d'interferència, etc., que prèviament, per mitjà d'un cribratge d'alt rendiment o d'altres estudis, s'ha observat que compleixen unes determinades característiques.
cribratge d'alt rendiment cribratge d'alt rendiment

<Ciències de la salut > Farmacologia>, <Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cribratge d'alt rendiment, n m
  • es  cribado de alta densidad
  • es  cribado de alto rendimiento
  • es  rastreo de alto rendimiento
  • fr  criblage à haut débit
  • fr  criblage robotisé à haut débit
  • fr  HTS sigla
  • en  high-throughput screening
  • en  HTS sigla

<Ciències de la salut > Farmacologia>, <Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Definició
Cribratge automatitzat que permet obtenir, d'una manera ràpida, informació biològica sobre un gran nombre de substàncies alhora.

Nota

  • El cribratge d'alt rendiment se sosté en disciplines com ara la robòtica, la bioinformàtica o la nanotecnologia. Permet identificar, per exemple, compostos actius, anticossos o gens que tenen un determinat comportament bioquímic o farmacològic. Els resultats poden ser un punt de partida, entre d'altres, per al disseny de nous fàrmacs.