Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "raseret" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garneu, n m
- ca ase, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca clau, n m sin. compl.
- ca gatneu fotaire [petit], n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca llastic, n m sin. compl.
- ca paona, n f sin. compl.
- ca pelut, n m sin. compl.
- ca rafel, n m sin. compl.
- ca rafelet, n m sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca cachorrubio, n m var. ling.
- ca escacho, n m var. ling.
- ca garneo, n m var. ling.
- ca garranyeu, n m var. ling.
- ca gatneu, n m var. ling.
- ca gatneu futaire [cria], n m var. ling.
- ca graneo, n m var. ling.
- ca graneu, n m var. ling.
- ca grinyeu, n m var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca rafalet, n m var. ling.
- ca raflet, n m var. ling.
- ca tonto, n m var. ling.
- nc Trigla lyra
- es cabra de mar
- es cachorrubio
- es escarcho
- es gallina de mar
- es gallinita
- es gallinita de mar
- es garneo
- es rubio
- fr grondin lyre
- fr grondin-lyre
- en piper gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garneu, n m
- ca ase, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca clau, n m sin. compl.
- ca gatneu fotaire [petit], n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca llastic, n m sin. compl.
- ca paona, n f sin. compl.
- ca pelut, n m sin. compl.
- ca rafel, n m sin. compl.
- ca rafelet, n m sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca cachorrubio, n m var. ling.
- ca escacho, n m var. ling.
- ca garneo, n m var. ling.
- ca garranyeu, n m var. ling.
- ca gatneu, n m var. ling.
- ca gatneu futaire [cria], n m var. ling.
- ca graneo, n m var. ling.
- ca graneu, n m var. ling.
- ca grinyeu, n m var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca rafalet, n m var. ling.
- ca raflet, n m var. ling.
- ca tonto, n m var. ling.
- nc Trigla lyra
- es cabra de mar
- es cachorrubio
- es escarcho
- es gallina de mar
- es gallinita
- es gallinita de mar
- es garneo
- es rubio
- fr grondin lyre
- fr grondin-lyre
- en piper gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gos de defensa-atac-rastreig, n m
- ca gos DAR, n m sigla
- es perro DAR
- es perro de defensa-ataque-rastreo
- en police dog
<Policia > Infraestructura > Animals>
Definició
<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca gos de rastre, n m
- es perro de rastro
- fr chien courant
- en hound
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gos de rastreig, n m
- es perro de rastreo
- es perro de rescate
- en search and rescue dog
- en tracking dog
<Policia > Infraestructura > Animals>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de runes, n f
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca telefi, n m alt. sin.
- ca telefi rastrer, n m alt. sin.
- nc Telephium imperati L. subsp. imperati
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de runes, n f
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca telefi, n m alt. sin.
- ca telefi rastrer, n m alt. sin.
- nc Telephium imperati L. subsp. imperati
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba febrera, n f
- ca masera negra, n f alt. sin.
- ca maseres, n f pl alt. sin.
- ca maseres negres, n f pl alt. sin.
- ca pebrotera borda, n f alt. sin.
- ca pebrotera boscana, n f alt. sin.
- ca pebrotera negre, n f alt. sin.
- ca pebrots de bosc, n m pl alt. sin.
- ca pabrotera negre, n f var. ling.
- nc Vincetoxicum nigrum (L.) Moench
- nc Cynanchum nigrum Pers. sin. compl.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba febrera, n f
- ca masera negra, n f alt. sin.
- ca maseres, n f pl alt. sin.
- ca maseres negres, n f pl alt. sin.
- ca pebrotera borda, n f alt. sin.
- ca pebrotera boscana, n f alt. sin.
- ca pebrotera negre, n f alt. sin.
- ca pebrots de bosc, n m pl alt. sin.
- ca pabrotera negre, n f var. ling.
- nc Vincetoxicum nigrum (L.) Moench
- nc Cynanchum nigrum Pers. sin. compl.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca joell, n m
- ca ase, n m sin. compl.
- ca asenet, n m sin. compl.
- ca aseta, n f sin. compl.
- ca cabeçuda, n f sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca magenca, n f sin. compl.
- ca moixó, n m sin. compl.
- ca moixó [petit], n m sin. compl.
- ca moixonet, n m sin. compl.
- ca moixonet [petit], n m sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca peix de mar, n m sin. compl.
- ca peix sense sang, n m sin. compl.
- ca peix sense sang [jove], n m sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca sardinyola, n f sin. compl.
- ca serclet, n m sin. compl.
- ca serclet [petit], n m sin. compl.
- ca xanguet, n m sin. compl.
- ca xanguet [menut], n m sin. compl.
- ca xuclet, n m sin. compl.
- ca asa, n m var. ling.
- ca cabessuda, n f var. ling.
- ca checlet, n m var. ling.
- ca chirrete, n m var. ling.
- ca geclet [petit], n m var. ling.
- ca jeclet, n m var. ling.
- ca jovell, n m var. ling.
- ca juclet, n m var. ling.
- ca juell, n m var. ling.
- ca kabot, n m var. ling.
- ca mangenca, n f var. ling.
- ca morralla, n m var. ling.
- ca muixó, n m var. ling.
- ca muxó, n m var. ling.
- ca sarclet, n m var. ling.
- ca seclet, n m var. ling.
- ca sesclet, n m var. ling.
- ca xanquet, n m var. ling.
- ca xasclet, n m var. ling.
- ca xeclet, n m var. ling.
- ca xesclet, n m var. ling.
- nc Atherina boyeri
- nc Atherina (Hepsetia) boyeri var. ling.
- nc Atherina mochon var. ling.
- es abichon
- es abichón
- es chirrete
- es morralla
- es peje rey
- es pejerrey
- fr joel
- fr joël
- en big-scale sand smelt
- en Mediterranean sandsmelt
<Peixos > Aterínids>
