Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca paneret de plata, n m
nc Arabis caucasica Schltdl.
nc Arabis albida Steven var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca paona, n f
ca borratxo, n m sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca juliola, n f sin. compl.
ca lluerna, n f sin. compl.
ca lluerna ordinària, n f sin. compl.
ca lluerna paona, n f sin. compl.
ca paula, n f sin. compl.
ca rafel, n m sin. compl.
ca rafelet, n m sin. compl.
ca rafet, n m sin. compl.
ca bovo, n m var. ling.
ca lluerna pogona, n f var. ling.
ca peona, n f var. ling.
ca pogona, n f var. ling.
ca rafalet, n m var. ling.
ca tonto, n m var. ling.
nc Trigloporus lastoviza
nc Chelidonichthys (Trigloporus) lastoviza var. ling.
nc Chelidonichthys lastoviza var. ling.
nc Trigla adriatica var. ling.
nc Trigla lastoviza var. ling.
nc Trigla lineata var. ling.
nc Trigloporus lastovitza var. ling.
es borracho
es escarcho
es gallinita
es rubio
fr grondin camard
fr grondin imbriago
fr grondin strié
en rock gurnard
en streaked gurnard
de Gestreifter Seehahn

<Peixos > Tríglids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca paona, n f
ca borratxo, n m sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca juliola, n f sin. compl.
ca lluerna, n f sin. compl.
ca lluerna ordinària, n f sin. compl.
ca lluerna paona, n f sin. compl.
ca paula, n f sin. compl.
ca rafel, n m sin. compl.
ca rafelet, n m sin. compl.
ca rafet, n m sin. compl.
ca bovo, n m var. ling.
ca lluerna pogona, n f var. ling.
ca peona, n f var. ling.
ca pogona, n f var. ling.
ca rafalet, n m var. ling.
ca tonto, n m var. ling.
nc Trigloporus lastoviza
nc Chelidonichthys (Trigloporus) lastoviza var. ling.
nc Chelidonichthys lastoviza var. ling.
nc Trigla adriatica var. ling.
nc Trigla lastoviza var. ling.
nc Trigla lineata var. ling.
nc Trigloporus lastovitza var. ling.
es borracho
es escarcho
es gallinita
es rubio
fr grondin camard
fr grondin imbriago
fr grondin strié
en rock gurnard
en streaked gurnard
de Gestreifter Seehahn

<Peixos > Tríglids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca parany fotogràfic, n m
ca càmera parany, n f sin. compl.
ca fotoparany, n m sin. compl.
es cámara de rastreo, n f
es cámara trampa, n f
fr caméra piège, n f
fr photopiège, n m
fr piège photographique, n m
pt armadilha fotográfica, n f
en camera trap, n
en photo trap, n
en phototrap, n
en trail camera, n
de Kamerafalle, n f

<Ciències de la vida > Ecologia>

Definició

Dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d'il·luminació i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

Nota

1: El sistema de detecció del parany fotogràfic pot ser un feix de raigs infrarojos que l'animal interromp en passar, un disparador camuflat o un sensor de moviment o de temperatura. El sistema d'il·luminació se sol utilitzar poc, per no destorbar el comportament normal dels animals; és més habitual fer servir càmeres sensibles a la llum infraroja per a poder obtenir les imatges nocturnes.
2. La denominació càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes, en què la font d'alimentació, el sistema de detecció i el sistema d'il·luminació s'integren amb la càmera fotogràfica, en una mateixa estructura.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca parany fotogràfic, n m
ca càmera parany, n f sin. compl.
ca fotoparany, n m sin. compl.
es cámara de rastreo, n f
es cámara trampa, n f
fr caméra piège, n f
fr photopiège, n m
fr piège photographique, n m
pt armadilha fotográfica, n f
en camera trap, n
en photo trap, n
en phototrap, n
en trail camera, n
de Kamerafalle, n f

<Arts > Fotografia>

Definició

Dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d'il·luminació i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

Nota

1: El sistema de detecció del parany fotogràfic pot ser un feix de raigs infrarojos que l'animal interromp en passar, un disparador camuflat o un sensor de moviment o de temperatura. El sistema d'il·luminació se sol utilitzar poc, per no destorbar el comportament normal dels animals; és més habitual fer servir càmeres sensibles a la llum infraroja per a poder obtenir les imatges nocturnes.
2. La denominació càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes, en què la font d'alimentació, el sistema de detecció i el sistema d'il·luminació s'integren amb la càmera fotogràfica, en una mateixa estructura.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>

ca petjada digital, n f
ca rastre digital, n m
oc traça digitau, n f
oc tralha digitau, n f
es huella digital, n f
es rastro digital, n m
fr trace numérique, n f
pt rastro digital, n m
ro amprentă digitală, n f
en digital footprint, n

<Xarxes socials > Conceptes generals > Conceptes generals > Dret>

Definició

Informació que hi ha a internet sobre una persona, una empresa o un organisme com a conseqüència de la seva activitat en línia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>

ca petjada digital, n f
ca rastre digital, n m
oc traça digitau, n f
oc tralha digitau, n f
es huella digital, n f
es rastro digital, n m
fr trace numérique, n f
pt rastro digital, n m
ro amprentă digitală, n f
en digital footprint, n

<Xarxes socials > Conceptes generals > Conceptes generals > Dret>

Definició

Informació que hi ha a internet sobre una persona, una empresa o un organisme com a conseqüència de la seva activitat en línia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca pista, n f
ca rastre, n m
es pista
es rastro
en track

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició

Senyal deixat en un lloc per la realització d'una acció, que serveix per a orientar un policia en la investigació.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rafanistre, n m
ca citró, n m sin. compl.
ca erviana, n f sin. compl.
ca raveguí, n m sin. compl.
ca ravenet, n m sin. compl.
ca ravenissa, n f sin. compl.
ca ervianes, n f pl alt. sin.
ca esmolata, n f alt. sin.
ca rave bord, n m alt. sin.
ca rave petit, n m alt. sin.
ca rave silvestre, n m alt. sin.
ca raveguissa, n f alt. sin.
ca ravenís, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca ravenisses, n f pl alt. sin.
ca raves de bosc, n m pl alt. sin.
ca graviana, n f var. ling.
ca gravianes, n f pl var. ling.
ca raba silvestre, n m var. ling.
ca rabanís, n m var. ling.
ca ravanícies, n f pl var. ling.
ca raveníssia, n f var. ling.
nc Raphanus raphanistrum L.
nc Raphanus sylvestris Lam. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rafanistre, n m
ca citró, n m sin. compl.
ca erviana, n f sin. compl.
ca raveguí, n m sin. compl.
ca ravenet, n m sin. compl.
ca ravenissa, n f sin. compl.
ca ervianes, n f pl alt. sin.
ca esmolata, n f alt. sin.
ca rave bord, n m alt. sin.
ca rave petit, n m alt. sin.
ca rave silvestre, n m alt. sin.
ca raveguissa, n f alt. sin.
ca ravenís, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca ravenisses, n f pl alt. sin.
ca raves de bosc, n m pl alt. sin.
ca graviana, n f var. ling.
ca gravianes, n f pl var. ling.
ca raba silvestre, n m var. ling.
ca rabanís, n m var. ling.
ca ravanícies, n f pl var. ling.
ca raveníssia, n f var. ling.
nc Raphanus raphanistrum L.
nc Raphanus sylvestris Lam. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "raseret" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició