Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ratlla" dins totes les àrees temàtiques

aligot cap-ratllat aligot cap-ratllat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aligot cap-ratllat, n m
  • es  busardo dorsigrís
  • fr  buse à dos gris
  • en  grey-backed hawk
  • de  Graurückenbussard
  • nc  Pseudastur occidentalis
  • nc  Leucopternis occidentalis alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

aligot cap-ratllat aligot cap-ratllat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aligot cap-ratllat, n m
  • es  busardo dorsigrís
  • fr  buse à dos gris
  • en  grey-backed hawk
  • de  Graurückenbussard
  • nc  Pseudastur occidentalis
  • nc  Leucopternis occidentalis alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

amanida de gambetes i tomàquet ratllat amanida de gambetes i tomàquet ratllat

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de gambetes i tomàquet ratllat
  • es  ensalada de camarones y tomate rallado
  • fr  salade de crevettes roses et de tomate râpée
  • it  insalata di gamberetti e pomodoro grattugiato
  • en  shrimps and grated tomato salad
  • de  Salat mit Garnelen und geriebenen Tomaten

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

anfós bord anfós bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós bord, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  anfós burro, n m sin. compl.
  • ca  anfós jueu, n m sin. compl.
  • ca  anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  anfós rosat, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  jueu, n m sin. compl.
  • ca  mero rosat, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  nero bord, n m sin. compl.
  • ca  nero jueu, n m sin. compl.
  • ca  nero rosat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  anfós-burro, n m var. ling.
  • ca  anfós-jueu, n m var. ling.
  • ca  neru, n f var. ling.
  • nc  Mycteroperca rubra
  • nc  Cerna nebulosa var. ling.
  • nc  Parepinephelus acutirostris var. ling.
  • es  abadejo
  • es  cardenal
  • es  gitano
  • es  mero
  • fr  baldèche rouge
  • fr  mérou royal
  • en  comb grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco (FAUNAICT): Tarragona

    - abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València

    - anfós bord (DCVB-E): Mallorca

    - anfós bord (DELC): Balears

    - anfós bord (DELC2): Balears

    - anfós bord (RANDA11): Mallorca

    - anfós bord (RPCE3): Mallorca

    - anfós burro (DCVB-E): Eivissa

    - anfós burro (DELC): Balears

    - anfós burro (RANDA11): Eivissa

    - anfós jueu (DCVB-E): Mallorca

    - anfós jueu (DELC): Balears

    - anfós jueu (RANDA11): Mallorca

    - anfós-burro (RPCE3): Eivissa

    - anfós-jueu (RPCE3): Mallorca

    - ase (DELC2): Balears

    - jueu (DELC2): Balears

    - neru (LVPB): Menorca
anfós bord anfós bord

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós bord, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  anfós burro, n m sin. compl.
  • ca  anfós jueu, n m sin. compl.
  • ca  anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  anfós rosat, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  jueu, n m sin. compl.
  • ca  mero rosat, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  nero bord, n m sin. compl.
  • ca  nero jueu, n m sin. compl.
  • ca  nero rosat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  anfós-burro, n m var. ling.
  • ca  anfós-jueu, n m var. ling.
  • ca  neru, n f var. ling.
  • nc  Mycteroperca rubra
  • nc  Cerna nebulosa var. ling.
  • nc  Parepinephelus acutirostris var. ling.
  • es  abadejo
  • es  cardenal
  • es  gitano
  • es  mero
  • fr  baldèche rouge
  • fr  mérou royal
  • en  comb grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco (FAUNAICT): Tarragona

    - abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València

    - anfós bord (DCVB-E): Mallorca

    - anfós bord (DELC): Balears

    - anfós bord (DELC2): Balears

    - anfós bord (RANDA11): Mallorca

    - anfós bord (RPCE3): Mallorca

    - anfós burro (DCVB-E): Eivissa

    - anfós burro (DELC): Balears

    - anfós burro (RANDA11): Eivissa

    - anfós jueu (DCVB-E): Mallorca

    - anfós jueu (DELC): Balears

    - anfós jueu (RANDA11): Mallorca

    - anfós-burro (RPCE3): Eivissa

    - anfós-jueu (RPCE3): Mallorca

    - ase (DELC2): Balears

    - jueu (DELC2): Balears

    - neru (LVPB): Menorca
anfós llis anfós llis

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós llis, n m
  • ca  anfós bord, n m sin. compl.
  • ca  mero ratllat, n m sin. compl.
  • ca  nero ratllat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeco ratllat, n m var. ling.
  • ca  anrós bord, n m var. ling.
  • nc  Epinephelus costae
  • nc  Epinephelus alexandrinus var. ling.
  • nc  Serranus alexandrinus var. ling.
  • es  falso abadejo
  • es  jabalí
  • fr  badèche rouge
  • fr  mérou badèche
  • en  golden grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco ratllat (FAUNAICT): Tarragona
anfós llis anfós llis

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós llis, n m
  • ca  anfós bord, n m sin. compl.
  • ca  mero ratllat, n m sin. compl.
  • ca  nero ratllat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeco ratllat, n m var. ling.
  • ca  anrós bord, n m var. ling.
  • nc  Epinephelus costae
  • nc  Epinephelus alexandrinus var. ling.
  • nc  Serranus alexandrinus var. ling.
  • es  falso abadejo
  • es  jabalí
  • fr  badèche rouge
  • fr  mérou badèche
  • en  golden grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco ratllat (FAUNAICT): Tarragona
auró ratllat de Pennsilvània auró ratllat de Pennsilvània

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  auró ratllat de Pennsilvània, n m
  • es  arce de Pensilvania, n m
  • fr  bois barré, n m
  • fr  bois d'orignal, n m
  • fr  érable bois-barré, n m
  • fr  érable de Pennsylvanie, n m
  • fr  érable jaspé, n m
  • en  moose maple, n
  • en  moosewood, n
  • en  striped maple, n
  • nc  Acer pensylvanicum

<Botànica>

Definició
Arbre de la família de les sapindàcies.
bàndicut ratllat bàndicut ratllat

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  bàndicut ratllat, n m
  • es  bandicut estriado, n m
  • fr  bandicoot rayé, n m
  • en  striped bandicoot, n
  • de  Langschwanz-Mausnasenbeutler, n m
  • nc  Microperoryctes longicauda

<Mamífers > Peramelemorfs > Peramèlids>

bàndicut ratllat bàndicut ratllat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  bàndicut ratllat, n m
  • es  bandicut estriado, n m
  • fr  bandicoot rayé, n m
  • en  striped bandicoot, n
  • de  Langschwanz-Mausnasenbeutler, n m
  • nc  Microperoryctes longicauda

<Mamífers > Peramelemorfs > Peramèlids>