Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia al saüc (Sambucus nigra), n f
ca al·lèrgia a la saüquera (Sambucus nigra), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al saüquer (Sambucus nigra), n f sin. compl.
es alergia a saúco (Sambucus nigra), n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 93371000135102

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca apòfisi llarga del martell, n f
ca apòfisi anterior del martell, n f sin. compl.
ca apòfisi de Folius, n f sin. compl.
ca apòfisi de Folli, n f sin. compl.
ca apòfisi de Rau, n f sin. compl.
ca apòfisi de Ravius, n f sin. compl.
ca apòfisi de Raw, n f sin. compl.
ca apòfisi fol·liana, n f sin. compl.
ca apòfisi prima del martell, n f sin. compl.
ca apòfisi raviana, n f sin. compl.
ca procés de Folli, n m sin. compl.
ca procés de Fol·lius, n m sin. compl.
ca procés de Rau, n m sin. compl.
ca procés de Ravius, n m sin. compl.
ca procés fol·lià, n m sin. compl.
ca procés ravià, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició

Apòfisi en forma d'espina, aplatada i curvilínia, que surt de la porció anterior i mitjana del coll del martell. Es dirigeix cap endavant per tal d'introduir-se en la part més externa de la cissura de Gasser. La seva base serveix d'inserció del lligament anterior del martell.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca ase, n m
ca burro, n m sin. compl.
ca ruc, n m sin. compl.
ca somer, n m sin. compl.
es asno
es burro
fr âne
fr baudet
en ass
en donkey
en jackass

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Mamífer domèstic de la família dels èquids, més petit que el cavall i amb els crins més curts, d'orelles molt llargues, que s'explota pel treball i com a semental.

Nota

Aquest terme designa, especialment, l'individu mascle.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca ase, n m
ca burro, n m sin. compl.
ca ruc, n m sin. compl.
ca somer, n m sin. compl.
es asno
es burro
fr âne
fr baudet
en ass
en donkey
en jackass

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Mamífer domèstic de la família dels èquids, més petit que el cavall i amb els crins més curts, d'orelles molt llargues, que s'explota pel treball i com a semental.

Nota

Aquest terme designa, especialment, l'individu mascle.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca ase, n m
ca burro, n m sin. compl.
ca ruc, n m sin. compl.
es asno, n m
fr âne domestique, n m
en domestic donkey, n
de Hausesel, n m
nc Equus asinus

<Mamífers > Perissodàctils > Èquids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca ase, n m
ca burro, n m sin. compl.
ca ruc, n m sin. compl.
es asno, n m
fr âne domestique, n m
en domestic donkey, n
de Hausesel, n m
nc Equus asinus

<Mamífers > Perissodàctils > Èquids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bonarbre, n m
ca saüc, n m alt. sin.
ca saüc racemós, n m alt. sin.
ca saüc racemós (fruit), n m alt. sin.
ca saüc vermell, n m alt. sin.
ca saüquer, n m alt. sin.
ca saüquer bord, n m alt. sin.
ca saüquer roig, n m alt. sin.
ca saüquera, n f alt. sin.
ca saüquerilla, n f alt. sin.
ca bon arbre, n m var. ling.
ca sabauc, n m var. ling.
nc Sambucus racemosa L.

<Botànica > caprifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bonarbre, n m
ca saüc, n m alt. sin.
ca saüc racemós, n m alt. sin.
ca saüc racemós (fruit), n m alt. sin.
ca saüc vermell, n m alt. sin.
ca saüquer, n m alt. sin.
ca saüquer bord, n m alt. sin.
ca saüquer roig, n m alt. sin.
ca saüquera, n f alt. sin.
ca saüquerilla, n f alt. sin.
ca bon arbre, n m var. ling.
ca sabauc, n m var. ling.
nc Sambucus racemosa L.

<Botànica > caprifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca burret, n m
ca burro de sorra, n m sin. compl.
ca cabot anglès, n m sin. compl.
ca cabot d'arena, n m sin. compl.
ca cabot de roca, n m sin. compl.
ca gobi de morro vermell, n m sin. compl.
ca gòbit, n m sin. compl.
ca gòbit de fang, n m sin. compl.
ca gòbit de sorra, n m sin. compl.
ca ruc, n m sin. compl.
ca ruc d'arena, n m sin. compl.
ca burru, n m var. ling.
ca cabot inglés, n m var. ling.
ca cabot inglès, n m var. ling.
ca gobit, n m var. ling.
ca gobit morro roig, n m var. ling.
ca gòmbit, n m var. ling.
ca ruch, n m var. ling.
nc Gobius cruentatus
es gobio de boca roja
es gobito
fr gobie ensanglanté
en red-mouthed goby

<Peixos > Gòbids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca burret, n m
ca burro de sorra, n m sin. compl.
ca cabot anglès, n m sin. compl.
ca cabot d'arena, n m sin. compl.
ca cabot de roca, n m sin. compl.
ca gobi de morro vermell, n m sin. compl.
ca gòbit, n m sin. compl.
ca gòbit de fang, n m sin. compl.
ca gòbit de sorra, n m sin. compl.
ca ruc, n m sin. compl.
ca ruc d'arena, n m sin. compl.
ca burru, n m var. ling.
ca cabot inglés, n m var. ling.
ca cabot inglès, n m var. ling.
ca gobit, n m var. ling.
ca gobit morro roig, n m var. ling.
ca gòmbit, n m var. ling.
ca ruch, n m var. ling.
nc Gobius cruentatus
es gobio de boca roja
es gobito
fr gobie ensanglanté
en red-mouthed goby

<Peixos > Gòbids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "rauc" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota