Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "real��" dins totes les àrees temàtiques

geneta reial geneta reial

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  geneta reial, n f
  • es  gineta real, n f
  • fr  genette royale, n f
  • en  king genet, n
  • de  Königsgenette, n f
  • nc  Genetta poensis

<Mamífers > Carnívors > Vivèrrids>

geneta reial geneta reial

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  geneta reial, n f
  • es  gineta real, n f
  • fr  genette royale, n f
  • en  king genet, n
  • de  Königsgenette, n f
  • nc  Genetta poensis

<Mamífers > Carnívors > Vivèrrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginebre, n m
  • ca  ginebre mascle, n m alt. sin.
  • ca  ginebre negral, n m alt. sin.
  • ca  ginebre negre, n m alt. sin.
  • ca  ginebre real, n m alt. sin.
  • ca  ginebre ver, n m alt. sin.
  • ca  ginebrer, n m alt. sin.
  • ca  ginebrera, n f alt. sin.
  • ca  ginebró, n m alt. sin.
  • ca  ginebró (gàlbul), n m alt. sin.
  • ca  ginebrons (gàlbul), n m pl alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginebra, n f var. ling.
  • ca  ginebro, n m var. ling.
  • ca  ginestres, n f pl var. ling.
  • ca  inebro, n m var. ling.
  • ca  xinastra, n f var. ling.
  • nc  Juniperus communis L.

<Botànica > cupressàcies>

ginebre ginebre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginebre, n m
  • ca  ginebre mascle, n m alt. sin.
  • ca  ginebre negral, n m alt. sin.
  • ca  ginebre negre, n m alt. sin.
  • ca  ginebre real, n m alt. sin.
  • ca  ginebre ver, n m alt. sin.
  • ca  ginebrer, n m alt. sin.
  • ca  ginebrera, n f alt. sin.
  • ca  ginebró, n m alt. sin.
  • ca  ginebró (gàlbul), n m alt. sin.
  • ca  ginebrons (gàlbul), n m pl alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginebra, n f var. ling.
  • ca  ginebro, n m var. ling.
  • ca  ginestres, n f pl var. ling.
  • ca  inebro, n m var. ling.
  • ca  xinastra, n f var. ling.
  • nc  Juniperus communis L.

<Botànica > cupressàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gitam, n m
  • ca  cabruna de llei, n f sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  herba gitana, n f alt. sin.
  • ca  herba gitanera, n f alt. sin.
  • ca  matissola, n f alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  alfàbiga de pastor, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga de pastor, n f var. ling.
  • ca  herbero, n m var. ling.
  • ca  monreal, n m var. ling.
  • ca  tamo real, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.

<Botànica > rutàcies>

Nota

  • 1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
    2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gitam, n m
  • ca  cabruna de llei, n f sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  herba gitana, n f alt. sin.
  • ca  herba gitanera, n f alt. sin.
  • ca  matissola, n f alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  alfàbiga de pastor, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga de pastor, n f var. ling.
  • ca  herbero, n m var. ling.
  • ca  monreal, n m var. ling.
  • ca  tamo real, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.

<Botànica > rutàcies>

Nota

  • 1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
    2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
gitam gitam

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gitam, n m
  • ca  lletimó, n m sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • es  dictamo blanco
  • es  dictamo real
  • es  fraxinela
  • es  fresnillo
  • fr  dictame
  • fr  fraxinelle
  • nc  Dictamnus hispanicus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, que creix en boscs d'alzina i de pi blanc a la terra baixa. Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores.
Planta herbàcia perenne (Dictamus albus), de la família de les rutàcies. Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals. ((lletimó))
gitaneta reial gitaneta reial

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  gitaneta reial, n f
  • es  gitanilla real, n f
  • fr  zygène du panicaut, n f
  • nc  Zygaena sarpedon

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Zigenoïdeus > Zigènids > Zigenins > Zygaena
governador general governador general

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  governador general, n m
  • ca  procurador general, n m sin. compl.
  • ca  procurador reial, n m sin. compl.
  • es  gobernador general
  • es  procurador general
  • es  procurador real

<Història del dret>

Definició
Càrrec reial vinculat a l'hereu de la Corona d'Aragó.

Nota

  • Àmbit: Països Catalans
  • Arreu d'Europa era comuna la necessitat que tot príncep que es volia desplaçar habitualment, i sovint fora dels seus territoris, designés un oficial que el substituís en l'exercici de les seves funcions mentre era absent. Aquest problema era més evident a la Corona d'Aragó, on el rei es traslladava amb freqüència per tots els seus regnes. A l'origen, aquest càrrec rebia la denominació procurador reial, posteriorment procurador general i, finalment, des del segle XIV, governador general.
    Normalment, es tractava d'un governador únic per a tota la Corona, que tenia altres governadors subordinats per a cada territori. Les atribucions del governador eren molt àmplies en matèria de govern i de justícia. A partir del 1299, el càrrec es va adscriure a la persona del primogènit i hereu. D'aquesta manera es pretenia que el successor del rei es familiaritzés amb les tasques pròpies del govern i l'administració de justícia; així, el primogènit es preparava per a governar mentre els súbdits l'anaven coneixent com a futur rei.
  • V. t.: lloctinent general n m
Gramma loreto Gramma loreto

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  Gramma loreto
  • es  gramma real
  • es  loreto
  • en  Royal gramma
  • nc  Gramma loreto

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.