Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rebuig" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Gestió de la qualitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca rebuig, n m
- es desecho, n m
- fr rebut, n m
- gl rexeitamento, n m
- it scarto, n m
- pt refugo, n m
- ro rebutare, n f
- en scrap, n
<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>
Definició
Exemple: Reciclatge, destrucció.
Nota
- En el cas d'un servei no conforme, l'ús s'impedeix aturant el servei.
<Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca rebuig, n m
- es desecho
<Dret ambiental>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- L'article 3.1.e del Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, estableix la delimitació legal del rebuig.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca rebuig, n m
- es tacha
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La llei processal civil estableix dos sistemes de rebuig: un per als testimonis (art. 377 al 379 de la Llei d'enjudiciament civil [LEC]), i un altre per als perits (art. 343 i 344 LEC).
Quant al rebuig dels testimonis, cada part pot rebutjar els proposats per la part contrària. Les causes del rebuig dels testimonis són les cinc següents: a) ser o haver estat cònjuge o parent per consanguinitat o afinitat dins el quart grau civil de la part que l'ha presentat o dels seus advocats o procuradors, o estar-hi relacionat per un vincle d'adopció, tutela o anàleg; b) ser el testimoni dependent, en prestar declaració, de qui l'ha proposat o dels seus procuradors o advocats, o estar al seu servei o trobar-se lligat amb algun d'ells per qualsevol relació de societat o d'interessos; c) tenir un interès directe o indirecte en l'afer de què es tracta; d) ser amic íntim o amiga íntima o enemic o enemiga d'una de les parts o dels seus advocats o procuradors, i e) haver estat condemnat o condemnada per fals testimoni. La part proponent dels testimonis també el pot rebutjar si després de proposar-lo s'assabenta de l'existència d'alguna de les causes de rebuig esmentades.
El rebuig s'ha de formular des del moment en què s'admet l'interrogatori del testimoni fins que comença el judici o la vista, sens perjudici de l'obligació que tenen els testimonis de reconèixer qualsevol causa de rebuig en ser interrogats a l'inici de llur declaració sobre els aspectes generals de llur personalitat, cas en què es pot manifestar al tribunal l'existència de les circumstàncies relatives a llur imparcialitat. Amb l'al·legació dels rebuigs, es pot proposar la prova conduent a justificar-los, llevat de l'interrogatori de testimonis.
Si un cop formulat el rebuig d'un testimoni, les altres parts no s'hi oposen dins el tercer dia següent a la formulació, s'ha d'entendre que reconeixen el fonament del rebuig; i si s'hi oposen, han d'al·legar el que els sembli convenient, i poden aportar documents. Sense cap més tràmit, el tribunal ha de tenir en compte el rebuig i la seva negació o contradicció eventual en el moment de valorar la prova; és a dir, el rebuig ni impedeix l'interrogatori del testimoni ni resta valor automàticament a la seva declaració, sinó que tan sols deixa llibertat als jutges perquè li donin el valor probatori que creguin pertinent segons la crítica sana. Si aprecien temeritat o deslleialtat processal en el rebuig a causa de la motivació o del moment en què es va formular, els jutges poden imposar a la part responsable, amb l'audiència prèvia, una multa de fins a sis-cents euros.
Quant a les causes de rebuig dels perits de part, són les següents: a) ser cònjuge o parent per consanguinitat o afinitat dins el quart grau civil d'una de les parts o dels seus advocats o procuradors; b) tenir un interès directe o indirecte en l'afer o en un altre de semblant; c) estar o haver estat en situació de dependència o de comunitat o contraposició d'interessos amb alguna de les parts o amb els seus advocats o procuradors; d) tenir amistat íntima o enemistat amb qualsevol de les parts o els seus procuradors o advocats, i e) qualsevol altra circumstància, degudament acreditada, que els faci desmerèixer en el concepte professional.
Els rebuigs no es poden formular després del judici o de la vista en els judicis verbals. Si es tracta d'un judici ordinari, els rebuigs dels perits autors de dictàmens aportats amb demanda o contestació s'han de proposar en l'audiència prèvia al judici. En formular els rebuigs de perits, es pot proposar la prova conduent a justificar-los, llevat de l'interrogatori de testimonis. Qualsevol part interessada es pot adreçar al tribunal a fi de negar o de contradir el rebuig i aportar els documents que considerin pertinents a l'efecte. Si el rebuig menyscaba la consideració professional o personal dels perits, poden sol·licitar al tribunal que al final del procés declari, mitjançant una provisió, que el rebuig no té fonament. Sense cap més tràmit, el tribunal ha de tenir en compte el rebuig i la seva negació o contradicció eventual en el moment de valorar la prova, i formular, si escau, mitjançant provisió, la declaració de falta de fonament del rebuig. Si el tribunal aprecia temeritat o deslleialtat processal en el rebuig a causa de la motivació o del moment en què es va formular, pot imposar a la part responsable, amb l'audiència prèvia, una multa de fins a sis-cents euros.
El rebuig no invalida la declaració dels testimonis o dels perits en cap cas, si bé els jutges han de valorar el grau d'objectivitat d'acord amb el rebuig.
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca rebuig, n m
- oc arrefús, n m
- oc refús, n m
- es rechazo, n m
- fr rejet, n m
- en rejection, n
- SC https://youtu.be/AWOeInFVTdQ
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>, <Activitat parlamentària > Funció legislativa>
Definició
Nota
- Són objecte de rebuig un dictamen, un article, una esmena, un vot particular o una proposició que s'han sotmès a segona votació després d'un empat, si torna a haver-hi empat.
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca rebuig, n m
- es desperdicio, n m
- es rechazo, n m
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Trasplantament quirúrgic>, <Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca rebuig d'implant biològic, n m
- ca reacció de rebuig, n f sin. compl.
- ca rebuig, n m sin. compl.
- es rechazo, n m
- es rechazo de injerto biológico, n m
- es reacción de rechazo, n f sin. compl.
- fr rejet, n m
- fr rejet de greffe, n m
- en graft rejection, n
- en rejection, n
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Trasplantament quirúrgic>, <Immunologia>
