Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "recerca" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca recepta, n f
- es receta
- en prescription
<Ciències de la salut>
<Veterinària i ramaderia > Clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca recepta, n f
- es receta
- fr ordonnance
- en prescription
<Veterinària i ramaderia > Clínica>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca recepta, n f
- es receta
- fr ordonnance
- en prescription
<Veterinària i ramaderia > Clínica>
Definició
<Art>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca reixeria, n f
- es rejería, n m
<Art>
Definició
<Arts > Gravat>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca remarca, n f
- es remarca
<Arts > Gravat>
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca remença, n f
- es redención
- es remensa
<Història>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca remença, n f
- es remensa, n f
<Història del dret>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca remença, n f
- es remensa
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- Ex.: La remença que havien de pagar els pagesos de la Catalunya feudal afectava també llurs famílies.
-
La remença és un mal ús senyorial propi de l'edat mitjana (s. XI-XV), pel qual el pagès de remença estava totalment lligat als designis del seu senyor, fins al punt que en necessitava el consentiment per a abandonar les seves terres i anar a altres contrades per gaudir d'una condició o d'un règim personal més lliure; generalment, a causa de les altes quanties pecuniàries exigides pel senyor, es feia pràcticament impossible la dita redempció.
L'home de remença, o homo redemptione, estava sotmès a dures condicions, semblants a les d'esclau, que eren coneguts com a mals usos senyorials. A més de la remença personal, hi havia la intestia, que consistia en la tercera part dels béns mobles o semimovents del remença intestat que percebia el senyor si sobrevivia el cònjuge o quedaven fills del matrimoni, i en la meitat en el cas de no haver-hi sobrevivent; l'eixorquia, que consistia en el dret d'heretar que tenia el senyor de qui moria sense tenir fills, en una part equivalent a la que els fills haurien pogut reclamar en concepte de porció de la llegítima; la cugucia, que era el dret del senyor d'apoderar-se dels béns de l'adúlter, i per mitjà del qual se'n quedava la totalitat quan el mort havia consentit en l'adulteri i, en cas contrari, la meitat, i l'altra meitat, el marit; l'àrsia, que consistia en el dret del senyor d'apoderar-se d'una part determinada dels béns del pagès de remença quan s'incendiava el mas com a càstig, i finalment, la firma d'espoli forçada, tribut que percebia el senyor quan el contracte de matrimoni hipotecava els seus béns en garantia del dot de la dona.
La remença, com a institució o mal ús, arrelà amb força a la Catalunya Vella a partir de finals del segle XI, a conseqüència del feudalisme, i condicionà la configuració i l'evolució política, jurídica, econòmica i social del territori. Aquesta obligació permanent i hereditària de residir en un determinat territori fou imposada pels nobles per a evitar un èxode massiu dels pagesos adscrits als seus dominis cap a noves terres de repoblació, on les cartes de poblament i franquícies garantien un règim de dignitat i llibertat que no tenien els homes en els territoris amb règim de remença.
La remença fou reconeguda en la constitució «En les terres e locs», de Pere II el Gran, del 1283, i tingué una llarga pervivència en el territori català al llarg de tota l'edat mitjana fins que es va abolir, igual que els altres mals usos senyorials esmentats, amb la Sentència arbitral de Guadalupe de Ferran II del 1486, malgrat que, de fet, no en va comportar l'extinció immediata. - V. t.: mal ús n m
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca remença, n f
- es redención
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Amb la confessió, l'assassí va provar d'aconseguir una remença.
<Esport > Esports de combat > Judo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de judo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 117 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 9)
ISBN 84-7739-227-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca repesca, n f
- es repesca
- fr repêchage
- en repechage
<Esport > Esports de combat > Judo>
