Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "regirar" dins totes les àrees temàtiques
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca regidor degà, n m
- es regidor decano
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- La preeminència capitular del regidor degà era adquirida no tant per l'antiguitat del títol de regidor, sinó gràcies a l'estricta prelació qualitativa de la posició social que ocupava i que li permetia gaudir de poders excepcionals. Per això, el regidor degà de Catalunya no era igual al regidor antiquior de Castella, perquè la jerarquia la condicionava una base estamental privilegiada adquirida gràcies a un títol nobiliari i no als anys de servei a l'ajuntament com a regidor. La noblesa i les diverses categories eren un grau i marcaren la prioritat de la monarquia per a reconèixer, com a tal, un regidor degà. L'antiguitat del privilegi condicionà les relacions entre els regidors i determinà la posició que havia d'ocupar cada individu dins un ajuntament profundament aristocràtic. En les viles i els pobles del Principat sense presència nobiliària es feia servir, però, un criteri selectiu diferent, atenent més la qualificació professional o la riquesa patrimonial dels individus per a poder-los enlairar al cim dels governs municipals. El regidor degà no rebia per la seva condició especial un despatx de la Cambra de Castella. El títol que tenia no diferia de la resta de regidors, però la seva preeminència l'aconseguia en el moment en què prenia possessió del càrrec i seia en una posició eminent i destacada per sobre de la resta d'individus. Tot i que el Decret de Nova Planta del 1716 enlairava els corregidors, els alcaldes majors i els batlles a la presidència dels ajuntaments catalans, la Reial cèdula instructòria del 13 d'octubre de 1718 matisà aquest principi i la diluí a una mera presència honorífica -simbòlicament important com a representants de la Corona que sempre foren-, per a reforçar les atribucions efectives del regidor degà, el qual, a la pràctica, es va convertir en el president efectiu investit de poders i d'influència excepcionals per a dirigir la dinàmica dels debats dels acords, segons els límits imposats per les reials ordenances municipals, però sempre deixant una marca personal, en dirigir a discreció la gestió del govern polític i econòmic de les ciutats. El regidor degà era qui ocupava la cadira de president del capítol quan les autoritats superiors eren absents; tot i que si feien acte de presència estava obligat a cedir-los la presidència, com a nats que eren. Però això no minvava el poder que tenia, perquè en absència d'aquests podia convocar, cridar i reunir l'ajuntament. Parlava per tots els regidors, proposava els temes, distribuïa la feina diàriament, dirigia els debats, donava i retirava la veu als regidors, votava el primer i condicionava les votacions si eren públiques i en veu alta, però no tenia vot de qualitat en cas d'empat, com sí que en tenien, en canvi, els corregidors i els lloctinents. Signava els acords i les representacions després del corregidor i dels alcaldes majors. Encapçalava les cerimònies i les visites a personatges importants, ocupava una posició eminent en tots els actes públics i coordinava les juntes municipals. Tenia el mateix sou que la resta de regidors. En cas de malaltia el substituïa, temporalment, i per rígida prelació, el regidor antiquior, possible successor seu en cas de mort. No obstant això, el regidor degà també podia substituir altres autoritats reials municipals en cas de mort. No era freqüent que fes de corregidor, però a les capitals d'alcaldia major era força normal que reemplacés l'alcalde major, sempre amb ordres del Reial acord. En aquests casos regentava la vara per a impartir justícia, però si no era lletrat s'assessorava amb un advocat local. Sovint, en viles i pobles petits, el regidor degà feia el mateix quan el batlle era absent. Aquest cúmul de responsabilitats, tot i que algunes fossin accidentals, van fer que obtingués uns poders excepcionals que desembocaren en comportaments arbitraris i prepotents, resultants de baralles no exemptes d'amenaces, coaccions i, fins i tot, agressions físiques que provocaren denúncies repetides a la reial audiència, per part d'uns regidors atemorits; més encara, si es té en compte que a les capitals de corregiment el regidor degà era vitalici. Ajuntaments com ara Barcelona, Tàrrega, Igualada i Cambrils són una petita representació dels nombrosos problemes que ocasionà, durant el segle XVIII, la personalitat definida del regidor degà.
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca registrador | registradora, n m, f
- es registrador
- fr conservateur de registre
- en registrar
<Auditoria i comptabilitat > Professionals>
<Antropologia > Antropologia social i cultural > Museologia. Patrimoni cultural>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca registrador | registradora, n m, f
- es registrador
- es registro
- fr régisseur
- en registrar
<Antropologia > Antropologia social i cultural > Museologia. Patrimoni cultural>
Definició
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca registrador de dominis, n f
- es registrador de dominios
- fr registraire de domaine
- fr registraire de nom de domaine
- fr registraire DNS
- en DNS registrar
- en domain name registrar
- en domain registrar
<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca > Protecció jurídica>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca registrador de la propietat | registradora de la propietat, n m, f
- es registrador de la propiedad
- fr conservateur de registre foncier
- en property registrar
<Auditoria i comptabilitat > Professionals>
<Dret. Administració > Ocupacions>, <Economia. Empresa > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca registrador de la propietat | registradora de la propietat, n m, f
- es registrador de la propiedad
- fr conservateur de registre foncier
- en property registrar
<Dret. Administració > Ocupacions>, <Economia. Empresa > Ocupacions>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca registrador mercantil | registradora mercanitl, n m, f
- es registrador mercantil
- fr conservateur du registre de commerce
- en trade registrar
<Auditoria i comptabilitat > Professionals>
<Dret. Administració > Ocupacions>, <Economia. Empresa > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca registrador mercantil | registradora mercantil, n m, f
- es registrador mercantil
- fr conservateur de registre de commerce
- en trade registrar
<Dret. Administració > Ocupacions>, <Economia. Empresa > Ocupacions>
Definició
<Biblioteconomia. Documentació > Tractament documental>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca registrar, v tr
- es registrar
- fr enregistrer
- en accession, to
<Biblioteconomia. Documentació > Tractament documental>
Definició
<Dret notarial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca registrar, v tr
- ca assentar, v tr sin. compl.
- ca enregistrar, v tr sin. compl.
- es asentar
- es registrar
<Dret notarial>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Tots els naixements s'han de registrar.
Ex.: Les empreses registren les dades dels treballadors en el llibre de matrícula.
Ex.: S'han fet assentar per soldat.
Ex.: L'han assentat a les oposicions d'accés al cos dels Mossos d'Esquadra.
Ex.: El comptable enregistra els moviments d'ingressos i despeses, la facturació i les transferències bancàries de l'empresa.
