Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "religió" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la religió>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca antropologia de la religió, n f
<Religions > Ciències de la religió>
Definició
Nota
- L'antropologia de la religió és una de les tres ciències socials de la religió, juntament amb la psicologia de la religió i la sociologia de la religió. En els seus orígens estava dominada per la teoria de l'evolució religiosa i la recerca de l'origen de la religió. Per a J. G. Frazer (1854-1941), l'origen de la religió era la màgia; per a E. B. Tylor (1832-1917), l'animisme; per a R. R. Marett (1866-1944), el preanimisme; per a W. Schmidt (1868-1954), un monoteisme primigeni; i per a d'altres el totemisme, el fetitxisme o el politeisme. L'antropologia de la religió ha abandonat recentment les teories radicals i s'ha concentrat en els estudis de camp de tribus concretes i en l'anàlisi del mite, el ritual i el símbol.
<Dret > Dret internacional > Dret internacional públic > Drets de l'infant>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels drets de l'infant. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/275/>
- ca dret a la cultura, la religió i la llengua pròpies, n m
- es derecho a su propia cultura, religión y lengua, n m
- fr droit à sa propre culture, religion et langue, n m
- en right to their own culture, religion and language, n
<Drets de l'infant>
Definició
<Ciències de la religió>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca fenomenologia de la religió, n f
<Religions > Ciències de la religió>
Definició
Nota
- A diferència de la història de les religions, que s'ocupa de l'origen i el desenvolupament de la religió, la fenomenologia de la religió s'ocupa del significat de les creences i de les pràctiques religioses com a expressions del pensament i de l'activitat de l'ésser humà. El seu objectiu és l'estudi de l'acció humana en relació amb Déu, no de l'acció de Déu. Es tracta d'una ciència que s'ocupa de les dades històriques de la religió, però no tracta d'estudiar la religió en el seu desenvolupament històric.
<Dret > Dret internacional > Dret internacional públic > Drets de l'infant>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels drets de l'infant. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/275/>
- ca llibertat de religió, n f
- es libertad de religión, n f
- fr liberté de religion, n f
- en freedom of religion, n
<Drets de l'infant>
Definició
Nota
- La llibertat de religió pot ser objecte de restriccions, sempre que la llei les determini i sempre que siguin necessàries per al respecte dels drets o la reputació d'altres persones o per a la protecció de la seguretat nacional, l'ordre públic o la salut i la moral públiques.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca llibertat de religió, n f
- ca llibertat religiosa, n f
- es libertad de religión
- es libertad religiosa
- fr liberté de religion
- fr liberté religieuse
- it libertà di religione
- en freedom of religion
- en religious freedom
- ar حرية دينية
<Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans>
Definició
Nota
- 1. La llibertat de religió comprèn la llibertat de consciència i la llibertat de culte.
- 2. La llibertat de religió és una manifestació de la llibertat de pensament.
- 3. La llibertat de religió és un dret civil.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mixta religió, n f
- es mixta religión, n f
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Ciències de la religió>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca psicologia de la religió, n f
<Religions > Ciències de la religió>
Definició
Nota
- La psicologia de la religió és una de les tres ciències socials de la religió, juntament amb l'antropologia de la religió i la sociologia de la religió, que se centren en la societat. Una de les principals obres clàssiques en aquest camp va ser Varietats de l'experiència religiosa (1902), de William James, on es descriu el fonament psicològic de l'oració, la meditació, la mística, la conversió i el fruit espiritual. Carl Jung (1875-1961) també s'ocupa de la realitat psicològica de la religió amb els seus mites, símbols i arquetips, i el seu accés als tresors espirituals de l'inconscient col·lectiu. Actualment la psicologia de la religió comença a adquirir rellevància com a disciplina autònoma.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca religió civil, n f
- es religión civil, n f
- fr religion civile, n f
- en civil religion, n
<Religió > Religió i religiositat>
Definició
Nota
- El terme religió civil va ser encunyat originalment pel filòsof francès Jean Jacques Rousseau i posteriorment desenvolupat pel sociòleg nord-americà Robert N. Bellah, el qual observa característiques religioses en fenòmens com ara el patriotisme, la pertinença a organitzacions no governamentals, la ciutadania virtuosa o els grans esdeveniments esportius i musicals.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca religió invisible, n f
- es religión invisible, n f
- en invisible religion, n
<Religió > Religió i religiositat>
Definició
Nota
- El concepte de religió invisible de Thomas Luckmann (The Invisible Religion, 1967) és contrari a la creença que considera que la decadència de les esglésies oficials comporta la secularització de la societat.
<Ciències de la religió>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca religió mistèrica, n f
<Religions > Ciències de la religió>
Definició
Nota
- Les religions mistèriques van néixer majoritàriament a l'Orient Mitjà i al Pròxim Orient, Egipte i Grècia, i es van estendre per la conca del Mediterrani a l'època de l'hel·lenisme i durant l'Imperi romà. S'inscriuen en el context politeista de les religions de l'antiguitat. La seva essència rau en la celebració dels misteris. Es defineixen, per aquesta raó, com a cultes religiosos del món grecoromà, l'admissió als quals es restringia a aquells que havien passat per certs ritus o misteris d'iniciació. Les religions mistèriques, relacionades amb els cicles agraris, representen simbòlicament el procés natural del renaixement de la naturalesa cada primavera i la producció dels fruits. Els misteris actualitzen ritualment uns relats mítics en què es narren les accions dels herois o divinitats, les seves proves, el seu pas per la mort i el seu retorn a la vida. Les cerimònies de misteris més importants són les de Mitra, Atis, Cíbele, Isis i Osiris, les celebrades a Eleusis i les de Dionís, entre d'altres.
